Giovanni Antonio Amedeo Plana
Giovanni Antonio Amedeo Plana (6 de novembre de 1781 - 20 de gener de 1864) va ser un astrònom i matemàtic Italià.
Vida i Obra[modifica]
Va néixer a Voghera, Itàlia, fill d'Antonio Maria Plana i de Giacoboni. Als quinze anys va ser enviat a viure amb els seus oncles en Grenoble per completar la seva educació. el 1800 va entrar a la École Polytechnique, on va estudiar amb Joseph Lagrange. Jean Fourier, impressionat per la seva genialitat, va aconseguir el seu nomenament per a una càtedra de matemàtiques en una escola d'artilleria del Piemont el 1803, que va quedar sota domini francès el 1805. El 1811 va ser nomenat catedràtic d'astronomia a la Universitat de Torí gràcies a la influència de Lagrange. Va passar la resta de la seva vida ensenyant en aquesta institució.
Les seves contribucions a la ciència inclouen treballs sobre el moviment de la Lluna i també sobre integrals, funcions el·líptiques, calor, electroestàtica i geodèsia. El 1820, va ser un dels guanyadors, juntament amb Francesco Carlini i Marie Damoiseau, del premi atorgat per la Académie des Sciences a París per la seva construcció de taules lunars usant la llei de la gravetat.[1] El 1832 va publicar Théorie du mouvement de la lune (a Torí, en tres volums).[2] Va ser astrònom reial i des 1844, Baró. El 1834 va guanyar la Medalla Copley, el major premi de la Royal Society. A l'edat de 80 anys es va convertir en membre de la prestigiosa Académie des Sciences. Se'l considera un dels científics italians de més renom de l'època; la seva teoria dels moviments lunars completava les teories de Newton i Laplace sobre la mecànica celeste.[3]
Malgrat el seu suport del moviment renovador del Risorgimento, no va patir persecució política gràcies al seu prestigi acadèmic internacional.[4] El 1861 va ser nomenat senador del recent creat Regne d'Itàlia (ja ho havia estat del Regne de Sardenya des del 1848.[5]
Hi ha un cràter lunar amb el seu nom.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Leone, Matteo; Paoletti, Alessandro; Robotti, Nadia «I Fisici e il Risorgimento» (en (italià)). Il Nuovo Saggiatore, Vol. 27, Num. 3-4, 2011, pàg. 30-42. Arxivat de l'original el 2012-03-04. ISSN: 0393-4578.
- Maquet, Albert. Deux amis italiens de Stendhal: Giovanni Plana et Carlo Guasco (en (francès)). Lausanne: Éditions du Grand Chêne, 1963, p. 17-52.
- Tagliaferri, Guido; Tucci, Pasquale «Carlini and Plana on the Theory of the Moon and their Dispute with Laplace» (en (anglès)). Annals of Science, Vol. 56, Num. 3, 1999, pàg. 221-269. DOI: 10.1080/000337999296409. ISSN: 0003-3790.
- Tucci, Pasquale. «Plana, Giovanni». A: Thomas Hockey et al. (eds.). Biographical Encyclopedia of Astronomers (en (anglès)). New York: Springer, 2007, p. 910-911. ISBN 978-0-387-31022-0.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Giovanni Antonio Amedeo Plana |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Giovanni Antonio Amedeo Plana» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Tricomi, F.G. «Plana, Giovanni». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 16 abril 2016].
- Biografia a la web del Senat