Giovanni Ricci (cardenal)
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r novembre 1498 Chiusi (Itàlia) |
| Mort | 3 maig 1574 (75 anys) Roma |
 Cardenal bisbe bisbat suburbicari d'Albano | |
| 1570 (Gregorià) – 1573 (Gregorià) ← Giulio della Rovere – Scipione Rebiba → | |
| Arquebisbe catòlic | |
| 3 setembre 1567 – ← Angelo Nicolini – Pietro Giacomo Borbone (en)  → Diòcesi: arquebisbat de Pisa | |
| Camarlenc del Col·legi Cardenalici | |
| 1563 (Gregorià) – 1564 (Gregorià) ← Giovanni Michele Saraceni – Giovanni Battista Cicala → | |
| Bisbe diocesà | |
| 20 febrer 1545 – 19 novembre 1554 ← Bartolomeo Guidiccioni – Filucio de Filucci (en) → Diòcesi: bisbat de Chiusi-Pienza | |
 Nunci apostòlic a Portugal Portugal | |
| 27 juny 1544 – 4 març 1550 | |
| Arquebisbe catòlic | |
| 25 juny 1544 – ← Juli III – Giovanni Andrea Mercurio → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Participà en | |
| 12 maig 1572 | conclave de 1572 |
| 20 desembre 1565 | Conclave de 1565–66 |
| 5 setembre 1559 | conclave de 1559 |
| 15 maig 1555 | conclave de maig de 1555 |
| 5 abril 1555 | Conclave d'abril de 1555 |
Giovanni Ricci (Montepulciano, 1 de novembre de 1498[1] - Roma, 3 de maig de 1574) va ser un cardenal italià, Arquebisbat de Pisa i després cardenal d'Albano i de Sabina.[2]
Biografia[modifica]
Amb quinze anys, Giovanni Ricci fuig del domicili familiar per escapar a la venjança i al maltractament de la seva sogra. Va a Roma a casa de Tarugi, un noble de Montepulciano, amic del seu pare que intenta convèncer-lo per que torni amb els seus pares
Es ajudant del camarlenc i després camarlenc del cardenal Gian Maria Ciocchi del Monte,[2] que es convertirà més tard en Papa amb el nom de Juli III.
Alguns anys més tard, entra al servei del cardenal Alexandre Farnèse.[2] Aquest li encomana diverses missions diplomàtiques delicades entre França i el ducat de Borgonya. A continuació entra a l'estat eclesiàstic, primerament com protonotari apostòlic participantium, després com a clergue de la Cambra apostòlica l'any 1542. És nomenat internunci a Espanya i a Àustria.
És elegit arquebisbe de Siponto (Manfredonia) el 25 de 1544, nunci apostòlic a Portugal del 27 de juny de 1544 al 4 de març de 1550, però no entra a Lisboa abans de setembre. El 20 de febrer 1545 és traslladat a l'arxidiòcesi de Chiusi amb el títol d'arquebisbe ad personam, i comandatari de S. Sabino de Monterono a Pise.
Giovanni Ricci és fet cardenal-prevere per Juli III en el Consistori papal del 20 de novembre de 1551 i rep la tonsura i el títol de Sants Vital, Gervais i Protais el 4 de desembre de 1551.
Participa en diversos conclaves.[3] Els de 1555 que van permetre l'elecció del papa Marcel II i de Pau IV, el de 1559 que veu l'elecció de Pius IV, el de 1565-1566 que veu arribar Pius V i finalment l'any 1572, que elegeix Gregori XIII.
Entre 1563 i 1564, és Camarlenc del Col·legi Cardenalici.
L'any 1564, el cardenal Giovanni Ricci compra una vinya al mont Pincio a Roma.[4] amb una vil·la i un jardí. Hi realitza fastuosos treballs, però no els veurà mai acabats. Després de la seva mort, la vil·la és tornada a comprar pel cardenal Ferran I de Mèdici. Esdevindrà la Vil·la Mèdici.
Elegit l'any 1567 arquebisbe de Pisa (Itàlia) i Primat de Còrsega i Sardenya.[5]
Compra alguns fragments de l'Ara Pacis, amb l'objectiu de reconstruir-lo. Va morir a Roma l'any 1574 i la seva tomba és a la sagristia de l'església San Pietro in Montorio.
Referències[modifica]
- ↑ Cipparone, Anna «Il pittore e il cardinale: Antonio Campelo e Giovanni Ricci da Montepulciano nella Roma del Cinquecento». Ricerche di storia dell'arte, 1/2010, 2010. DOI: 10.7374/71487. ISSN: 0392-7202.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «RICCI, Giovanni in "Dizionario Biografico"», 15-02-2018. Arxivat de l'original el 2018-02-15. [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «The Cardinals of the Holy Roman Church - Biographical Dictionary - Consistory of November 20, 1551». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ (Rémy 2008, p. 15)
- ↑ «Giovanni Cardinal Ricci [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 27 maig 2020].