Gold Diggers of 1933
.jpg)  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Mervyn LeRoy i Busby Berkeley |
| Protagonistes | |
| Producció | Jack Warner |
| Dissenyador de producció | Anton Grot |
| Guió | David Boehm i Avery Hopwood |
| Música | Harry Warren |
| Fotografia | Sol Polito |
| Muntatge | George Amy |
| Vestuari | Orry-Kelly |
| Productora | Warner Bros. i Warner Bros. Pictures |
| Distribuïdor | Warner Bros., Netflix i Vudu |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
| Estrena | 1933 |
| Durada | 96 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | cinema musical i drama |
| Lloc de la narració | Nova York |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
           | |
Gold Diggers of 1933 és una pel·lícula pre-codi de la Warner Bros. dirigida per Mervyn LeRoy i protagonitzada per Warren William, Joan Blondell i Aline MacMahon.[1] La pel·lícula contenia diferents números musicals amb música de Harry Warren i lletres d’Al Dubin.[2] Està basada en l’obra teatral “The Gold Diggers” d’Avery Hopwood de la que ja s’havia realitzat prèviament una altra versió titulada “The Gold Diggers” (1923).[3] Es va estrenar el 27 de maig de 1933[4] i va constituir un dels grans èxits comercials d’aquell any.[5] Nathan Levinson va ser nominat a l’Oscar al millor so pel seu treball en aquesta pel·lícula.[6] Per altra banda, el National Film Registry de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units la va seleccionar el 2003 per a la seva preservació degut al seu valor cultural, històric o estètic.[7]
Argument[modifica]
Carol King, Trixie Lorraine i Polly Parker, tres noies sense feina que viuen juntes en un apartament barat de la ciutat de Nova York, estan a punt de quedar-se sense el seu últim parell de mitges quan la rival Fay Fortune les informa que el productor de Broadway Barney Hopkins està preparant un nou espectacle. Carol porta Barney a l'apartament, on les noies han convidat els seus amics, inclòs el xicot de Polly, Brad Roberts, un aspirant a compositor, per fer una audició. Després que Barney escolti les cançons, admet que no té patrocinadors, però Brad s'ofereix a posar els diners amb la condició que Polly aparegui en l’espectacle. Trixie i Carol estan segures que Brad està arruïnat i temen que hagi robat els diners quan es nega aparèixer pels assajos.
La nit de l'estrena, Brad es veu obligat a substituir el juvenil. El musical és un èxit però Brad és reconegut com Robert Treat Bradford, l'hereu de la fortuna d'una destacada família de Boston. En fer-se públic, Lawrence el germà de Brad i Faneuil H. Peabody el banquer de la família vénen a Nova York per aturar la carrera de Brad i planegen que Lawrence sedueixi Polly. Les coses es compliquen encara més quan Carol es fa passar per Polly, representant la cerca-fortunes que Lawrence espera trobar. Trixie també juga i sedueix Peabody. Com a Polly, Carol accepta la recompensa de Lawrence a canvi de no casar-se amb Brad però com que s'ha enamorat de Lawrence admet la seva veritable identitat i refusa el xec de 10.000 dòlars, demostrant a la vegada que no és una caça-fortunes. Lawrence s'adona que també està enamorat de Carol i canvia d'actitud sobre les noies. Finalment, Brad es casa amb Polly i Trixie es casa amb Peabody.
Repartiment[modifica]
- Warren William (J. Lawrence Bradford)
- Joan Blondell (Carol King)
- Aline MacMahon (Trixie Lorraine)
- Ruby Keeler as Polly Parker
- Dick Powell (Brad Roberts, després Robert Treat Bradford))
- Ginger Rogers (Fay Fortune)
- Guy Kibbee (Faneuil H. Peabody)
- Ned Sparks (Barney Hopkins)
- Etta Moten (solista a "Remember My Forgotten Man")
- Billy Barty (nadó)
- Tammany Young (Gigolo Eddie)
- Charles Lane (periodista)
- Sterling Holloway (missatger)
- Etta Moten (solista)
- Ferdinand Gottschalk
- Clarence Nordstrom
- Busby Merkeley
- Dennis O’Keefe
Números musicals[modifica]
La pel·lícula conté quatre números musicals escrits per Harry Warren (música) i Al Dubin (lletra) i coreografiats per Busby Berkeley.[8] Aquests són:
- We're in the Money, cantada per Ginger Rogers acompanyada de coristes vestides escassament que ballen con monedes gegants.
- Pettin 'in the Park, cantada per Ruby Keeler i Dick Powell. Inclou un ball de claquí de Keeler i una seqüència en la que l’actor nan Billy Barty caracteritzat com a nadó escapa amb el seu cotxet. Com a part del número, les noies es veuen sorpreses per una tempesta i corren darrera una pantalla retro-il·luminada per treure’s la roba molla mostrant les seves siluetes. Quan surten de nou porten vestits de metall i Barty dona un obrellaunes a Dick Powell perquè les hi pugui treure. Aquest número inicialment havia de cloure la pel·lícula.[2]
- Waltz of the Shadows, cantada per Powell y Keeler. Keeler, Rogers y un grup de coristes ballaven portant violins i arcs que eren tubs de neó els quals brillaven en la foscor.
- Remember My Forgotten Man interpretada per Joan Blondell, amb la vocalista Etta Moten. Joan Blondell reconforta oferint cigarretes a soldats de la Primera Guerra Mundial que tornen del front i que apareixen siluetejats en la pantalla retro-il·luminada. Es tracta d’un número fortament influenciat per l’expressionisme alemany i que fa una crua evocació a la pobresa de la Gran Depressió. Els productors, impressionats, decidiren que aquest número clouria la pel·lícula.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Green, Stanley. Hollywood Musicals Year by Year (en anglès). Hal Leonard Corporation, 1999, p. 23. ISBN 978-0-634-00765-1.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Eagan, Daniel. America's Film Legacy: The Authoritative Guide to the Landmark Movies in the National Film Registry (en anglès). A&C Black, 2010, p. 210-211. ISBN 978-0-8264-2977-3.
- ↑ Balio, Tino. Grand Design: Hollywood as a Modern Business Enterprise, 1930-1939 (en anglès). University of California Press, 1995, p. 216. ISBN 978-0-520-20334-1.
- ↑ «Gold diggers of 1933» (en anglès). American Film Institute AFI|Catalog. [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ Hischak, Thomas S. Musicals in Film: A Guide to the Genre (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2016-11-07. ISBN 979-8-216-12067-4.
- ↑ «The 6th Academy Awards | 1934» (en anglès). Oscars.org | Academy of Motion Picture Arts and Sciences. [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ «Librarian of Congress Adds 25 Films to National Film Registry». [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ Robinson, Mark A. The World of Musicals [2 volumes: An Encyclopedia of Stage, Screen, and Song [2 volumes]] (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2014-04-17, p. 264-265. ISBN 978-1-4408-0097-9.