Gran natura morta (Pablo Picasso)
| Tipus | pintura  |
|---|---|
| Creador | Pablo Picasso |
| Creació | 1918 |
| Gènere | natura morta |
| Moviment | cubisme |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Mida | 87 ( ) × 116 ( ) cm |
| Col·lecció | Col·lecció Jean Walter i Paul Guillaume (París) |
| Història | |
| Data | Historial d'exposicions |
| 2016-2016 | Apollinaire : le regard du poète, Musée de l'Orangerie (catàleg: 102) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | RF 1963-80 |
Gran natura morta (Grande nature morte) és un oli sobre tela de 87 × 116 cm pintat per Pablo Picasso l'any 1918 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]
Context històric i artístic[modifica]
Gran natura morta és l'única obra de la col·lecció Walter-Guillaume que pertany a l'època cubista estricta de Picasso, encara que sigui tardana, ja que sembla que data del 1918.[1] Fou preservada per Domenica (la vídua del col·leccionista d'art Paul Guillaume) i sembla haver estat realitzada durant l'estada de l'artista a Biarritz l'any 1918.[2]
Descripció[modifica]
La composició, clàssica i fidel al dispositiu cubista, ofereix múltiples punts de vista: la taula i els objectes disposats sobre ella es veuen alhora de cara i de dalt a baix. Aquests objectes són, a més, els motius habituals de la natura morta cubista: la fruitera, l'ampolla, la copa. Però ací tenen un aspecte fàcilment llegible (contràriament als de les composicions gairebé abstractes dels anys anteriors[1]), trenquen amb les lleis tradicionals de la perspectiva i fan obsoleta qualsevol noció de realisme.[2]
Geneviève Allemand veu en aquesta obra un exemple de cubisme moderat:
| « | » |
Ací, la taula és representada per un gran paral·lelepípede de color beix, el qual sembla surar gairebé verticalment en l'espai i amb els objectes de la part superior en un equilibri precari. La superposició de plànols i la gamma de colors que cerquen transmetre la textura dels materials (en especial, la fusta) recorden els experiments anteriors de Picasso sobre el collage i el cubisme sintètic.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 236-237.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Museu de l'Orangerie (francès) i (anglès)
- ↑ Orangerie des Tuileries. Collection Jean Walter-Paul Guillaume, París, Ministère des Affaires Culturelles/Réunion des Musées Nationaux, 1966, núm. 97.