Vés al contingut

Gregori Negre i Bover

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGregori Negre i Bover
Biografia
Naixement1956 Modifica el valor a Wikidata (67/68 anys)
Santa Maria del Camí (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic, escultor, ceramista, agricultor Modifica el valor a Wikidata

Gregori Negre i Bover o Gori Negre (Santa Maria del Camí, 1956), músic, ceramista, escultor i agricultor ecològic.

Biografia

[modifica]

En la segona meitat dels anys setanta va ser un dels pioners en la introducció d'hivernacles per a conreu d'hortalisses i de flor ornamental. Després es va dedicar als fruits secs i l'horticultura ecològica. Va ser un dels fundadors i, a partir del desembre de 1985, secretari general d'Unió de Pagesos de Mallorca.[1] En l'actualitat és membre de la cooperativa Coanegra.

Com a ceramista va recuperar, el 1977, amb Benet Mas i Carme Hermoso,[2] la producció d'ocarines a l'illa de Mallorca, un instrument que havia tengut difusió a Mallorca abans de la Guerra Civil, amb tallers que n'havien fabricat a Bunyola, Manacor i Palma, gràcies a la presència a Palma de Cesare Vicinelli, alumne del mestre Giuseppe Donati (1836-1925), que havia creat una fàbrica d'ocarines a Itàlia l'any 1857. Negre que es va inspirar en una escena de la pel·lícula Novecento de Bertolucci (1976) per a iniciar una indagació etnomusical que el va dur a reconstruir l'ocarina mallorquina, un model diferenciat dels produïts a Galícia, Alemanya, França o Xile.[3]

El 1984 va ser un dels fundadors del grup musical Coanegra[4] (amb Teodor Salvà, Rafel Ramis, Magdalena Canyelles i Emili Contreras).[5] El primer disc, "Coanegra", es va presentar l'estiu de 1987. Altres discs es varen editar el 1989 i 1990.[6] Recentment han editat el seu darrer treball discogràfic.[7][8] Promotor del centre d'iniciatives musicals "Factoria de So" a Son Llaüt (Santa Maria del Camí) i músic amb la "Fundació Dadà Gugú" i amb els "Grollers de sa Factoria".[9] El 2015, amb motiu del Tricentenari del Decret de Nova Planta va compondre la música de l'espectacle teatral i musical "Fora botiflers, fora galls!". Amb Gabriel Mesquida, el setembre de 2016, musicà el recital poètic dedicat a Ramon Llull.[10] El 2018 va impulsar el projecte musical d'homenatge a Josep Maria Llompart, titulat 'Una passejada pel camí florit', interpretat pels Corsaris de la Mar Ampla.[11]

Reconeixements

[modifica]

El desembre de 2019 l'Obra Cultural Balear li va concedir el Premi Aina Moll i Marquès, en el marc de la XXXIII edició dels Premis 31 de desembre.[12]

Referències

[modifica]
  1. Èxit del 2n Congrés de la Unió de Pagesos. "A Tota Plana" (1985)17. Va ser nomenat per la Comissió Permanent elegida en el II Congrés del sindicat, celebrat a Vilafranca el 7 i 8 de desembre de 1985.
  2. PIPIÓ, Elisenda. Amb el so de l'ocarina a Son Montserrat. "Coanegra" 42 (1987)15.
  3. La ocarina pone música a la Fira de l'Artesania. "Diario de Mallorca" 7.12.2008
  4. CALAFAT, Bernat i NEGRE, Gori. Coanegra, la música mediterrània. "Lluc" 732(setembre de 1986) 20-23
  5. «Coanegra». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 3. Palma: Promomallorca, p. 329. ISBN 84-8661702-2. }
  6. "Coanegra" presenta el seu disc. "Coanegra" 42 (1987) 4.
  7. Coanegra. El grup mallorquí de música popular presenta el seu nou treball discogràfic, Coanegra Alè (2016)
  8. Vídeo de Coanegra Alè 2016
  9. Concert amb Grollers de sa Factoria i Roba Estesa
  10. Santa Maria posa l'art en moviment. "Arabalears" 9.9.2016
  11. «'Una passejada pel camí florit', poemes de Llompart musicats i molt més al teatre Xesc Forteza. "Diari Balears" 14 setembre 2018». Arxivat de l'original el 20 de desembre 2019. [Consulta: 20 desembre 2019].
  12. «L'Obra Cultural Balear atorga els Premis 31 de Desembre de 2019. "Diari Balears" 20 de desembre de 2019». Arxivat de l'original el 2019-12-20. [Consulta: 20 desembre 2019].

Enllaços externs

[modifica]