Gruta Casteret
| ||||
| Tipus | Cova  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Fanlo (província d'Osca) | |||
| ||||
| Història | ||||
| Data de descobriment o invenció | 1926 | |||
La gruta Casteret, també coneguda com a gruta Gelada de Casteret, és una cova calcària de gel, localitzada al Pirineu aragonés, dins del Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. Descoberta l'any 1926 per Norbert Casteret, és coneguda per la seua sala Gran, la qual té un llac congelat d'uns 2.000 metres quadrats, les seues formacions de gel, i per una paret de gel d'uns 20 metres en una segona sala.
Descripció[modifica]
El gruta Casteret està situada a la part superior d'una tartera a 670 metres ESE de la bretxa de Rotllà, i té un impressionant porxo d'entrada d'uns 50 metres d'ample, i 15 metres d'alt. Després de 60 metres de passadís s'obre la sala Gran amb el terra cobert de gel, d'aproximadament 70 metres de llarg, 60 metres d'ample, i 4 metres d'alt. El terra és un llac congelat, de gel clar, amb una superfície d'uns 2.000 metres quadrats. Grans columnes de gel dominen el final de la cavitat. A l'esquerra de l'estança hi ha l'obertura a la sala Maude amb una paret de gel de 20 metres anomenada Niàgara.[1]
Més enllà de la sala Gran, el terra de gel dona accés a un passadís principal que condueix després de 120 metres i ascendir-ne altres 3 metres a un rascler a la superfície. La vista general de Casteret mostra un corredor que s'estén per uns 100 metres més, però que no són accessibles.[2]
Una tercera entrada, el Puits Florence, és en la plana per sobre de la cova. Té una profunditat de 60 metres, amb els darrers 50 metres a través d'un pou que entra a la sala Gran.[3]
Història[modifica]
A la cova va entrar per primera vegada la família Casteret (Norbert Casteret, la seua mare, la seua muller i el seu germà) al juliol de 1926 quan van explorar la major part del passadís principal. Ell i la seua muller hi van tornar al setembre de 1926.[2][4] La sala Maude va ser descoberta i explorada l'agost de 1950 per Casteret i les seues filles Maude i Gilberte.[2] Per la tercera entrada, el Puits Florence, l'agost de 1975 el Club Martel va descendir.[5]
Geologia i formació[modifica]
El gruta Casteret es va formar al Cretaci calcari.[6] El gel de la sala Gran s'ha format com a resultat de l'aire fred que flueix a través de les galeries, amb àrees que contenen aigua.[7] El gel més profund es considera que és molt vell, i possiblement un reducte d'un període fred del Quaternari.[5] El volum de gel a la sala Gran ha minvat des de la seua descoberta. L'any 1950 l'entrada a sala Maude es feia arrossegant-se pel pis de gel per un espai d'aproximadament 30 centímetres d'alt. El 1988 el buit era de 150 centímetres d'alt arran del pis de gel.[8]
Accés[modifica]
L'accés està controlat pel Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut. Una reixa ha estat aixecada dins de l'entrada, i un avís prohibeix l'accés al visitant esporàdic. Com a màxim permeten l'accés de dos grups de fins a 6 espeleòlegs durant quatre dies al mes.[9][10]
Referències[modifica]
- ↑ St. Pierre (2007)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 St. Pierre (2007), pp. 5
- ↑ St. Pierre (2007), pp. 16
- ↑ Casteret (2007)
- ↑ 5,0 5,1 St. Pierre (2007), pp. 10
- ↑ "A look at the geology in the Geopark".
- ↑ Casteret (1950), pp. 133
- ↑ St. Pierre (2007), pp. 17–18
- ↑ "Gruta Helada de Casteret".
- ↑ "Plan Rector de Uso y Gestion (PRUG) del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido y Su Zona Perifeérica de Protección" Arxivat 2014-02-01 a Wayback Machine. (PDF).
Bibliografia[modifica]
- Casteret, Norbert (1950). Ten Years Under the Earth. London: Readers' Union. pp. 122–133.
- St. Pierre, David (2007). Grotte Casteret. Great Hucklow, Buxton: British Cave Research Association. ISBN 0900265329.