Vés al contingut

Guerra romano-sassànida del 602-628

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Guerra romano-sassànida de 602-628)
Infotaula de conflicte militarGuerra romano-sassànida del 602-628
Guerres romano-sassànides Modifica el valor a Wikidata

Pintura anacrònica de la batalla de Nínive (627) entre l'exèrcit d'Heracli i els perses comandats per Cosroes II. Fresc de Piero della Francesca, ca. 1452.
Tipusguerra Modifica el valor a Wikidata
Dataca. 602 - ca. 628[nota 1]
LlocMesopotàmia Modifica el valor a Wikidata
ResultatVictòria romana d'Orient
Bàndols
Imperi Romà d'Orient
Kaganat Turc Occidental
Gassànides
Imperi Sassànida
Àvars (amb els seus aliats eslaus)
Ibèria sassànida
Rebels jueus i samaritans (ca. 614)
Làkhmides
Comandants
Focas
Filípic
Germà 
Lleonci
Domentzíol
Prisc
Heracli
Nicetes
Teodor
Bo
T'ong Che-hu
Xahrbaraz (a partir del 626)[3]
Cardarigan (a partir del 626)
Cosroes II 
Xahrbaraz (602-626)
Xahín
Cardarigan (602-626)
Xaraplakan
Pseudo-Teodosi
Esteve I d'Ibèria †
Rozbihan †
Kagan àvar de nom desconegut
Datoyean
Dzuan Veh †
Aixtat Yeztayar
Senitam Cosroes
Vahram-Arxuixa V (PDG)
Benjamí de Tiberíades

La guerra romano-sassànida del 602-628 fou l'última, la més llarga i la més devastadora de la successió de guerres entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.[nota 2] L'anterior conflicte entre les dues potències havia arribat a la seva fi el 591 després que l'emperador Maurici ajudés el rei sassànida Cosroes II a recuperar el tron. El 602, Cosroes feu servir l'assassinat de Maurici per un rival polític, Focas, com a casus belli per envair l'Imperi Romà d'Orient. Els combats es prolongaren durant més de dues dècades i es disputaren a gran part de l'Orient Pròxim, des de Mesopotàmia fins a les portes de Constantinoble, passant pel Caucas, Armènia, el Llevant, Egipte, Anatòlia i el mar Egeu.

Els perses es mostraren superiors durant gairebé tot el conflicte, des del 602 fins al 622, quan arrabassaren als romans la major part del Llevant, Egipte, algunes illes de l'Egeu i parts d'Anatòlia. Tanmateix, en la recta final de la guerra, Heracli, proclamat emperador el 610, es refeu dels seus fracassos inicials i fou capaç de restaurar l'statu quo ante bellum.[4] Els romans posaren els perses contra les cordes i recuperaren la iniciativa atacant les terres iranianes entre el 622 i el 626, mentre que els perses feren causa comuna amb els àvars i els eslaus en un intent fallit de prendre Constantinoble. El 627, Heracli envaí el cor de l'Imperi Sassànida alhora que els seus aliats turcs saquejaven els dominis perses a Transcaucàsia. Això fou el detonant d'una guerra civil a Pèrsia, en el transcurs de la qual Cosroes fou derrocat i executat i els perses es rendiren.

El 628 se signà una pau que posava fi a les hostilitats amb condicions força indulgents per als perses derrotats. Tanmateix, tants anys de guerra havien esgotat el capital econòmic i militar dels dos imperis i els deixaren afeblits davant de les invasions musulmanes, que acabarien duent a la caiguda de l'Imperi Sassànida i el fort declivi territorial de l'Imperi Romà d'Orient.

Notes

[modifica]
  1. Les dates, especialment entre el 602 i el 620, són una mera aproximació. El principal motiu d'aquesta incertesa és que moltes fonts populars, com ara la Crònica de Teòfanes, beuen d'una font comuna, que es creu que era una història de Teòfil d'Edessa. Aquesta escassetat de testimonis independents del conflicte en complica la datació.
  2. Conegut igualment pel nom anacrònic de Imperi Bizantí.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]