Guerres baussenques

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guerres baussenques
Dates 1144 - 1162
Escenari Provença
Resultat Victòria Catalana. Incorporació de Baus als dominis de Ramon Berenguer IV
Bàndols
Escut de la Corona d'Aragó Corona d'Aragó Senyoria dels Baus Senyoria dels Baus
Comandants
Escut de la Corona d'Aragó Ramon Berenguer IV
Escut de la Corona d'Aragó Guillem Ramon I de Montcada
Escut de la Corona d'Aragó Ramon Berenguer III de Provença
Senyoria dels Baus Ramon I dels Baus
Senyoria dels Baus Guillem Hug dels Baus

Les Guerres baussenques (1144-1162) van ser una sèrie de conflictes armats a la Provença entre la Senyoria dels Baus i el Casal de Barcelona que van acabar amb la incorporació de la senyoria als dominis del casal de Barcelona.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

La comtessa Dolça de Provença cedí el 1113 els seus drets i títols a llur marit Ramon Berenguer III de Barcelona, a la seva mort (1131), els títols i honors provençals passaren a Berenguer Ramon I de Provença. A la mort d'aquest (1144) l'hereu fou el seu fill Ramon Berenguer III de Provença. La successió no fou reconeguda per Estefania de Gavaldà, germana de Dolça i casada amb Ramon I dels Baus, la qual reclamà els seus drets successoris al comtat de Provença.

L'origen d'aquestes guerres és tant la rivalitat entre la casa de Tolosa i el casal de Barcelona, per la successió de la primera dinastia dels comtes de Provença i les ambicions d'una gran família provençal, casa de Baux.

La guerra[modifica | modifica el codi]

Inicialment, Ramon I dels Baus s'adreça a l'emperador Conrad III qui té l'autoritat teòrica sobre la regió per reconèixer els drets d'Estefania, derivats del llegat de Gerberga de Provença. El 1146 l'emperador valida els seus dets sense especificar-ne el contingut i els dóna el dret d'encunyar moneda, a Arles i Trinquetaille, avantatge unida a la sobirania.[1]

Aquesta decisió és qüestionada per la Casa de Barcelona, que a començaments de 1147, declara la guerra contra Ramon I dels Baus, que té el suport d'Arles, i obté un èxit decisiu per l'absència d'Alfons Jordà, comte de Tolosa que participava en la Segona Croada.[cal citació] La seva incapacitat va convèncer Ramon de negociar, però mor abans de la signatura del tractat de pau. Estefania i els seus quatre fills foren obligats a renunciar als seus drets a la província de la Provença. El tractat de posar fi a aquest primer episodi va ser signat a Arles a 1150, restablint Ramon Berenguer III de Provença.[2]

En 1155 Estefania va revifar el conflicte, aliada amb Ramon V de Tolosa, Hug II dels Baus va obtenir la confirmació dels títols de l'emperador Frederic Barbarroja i tornaren les hostilitats, sent atacat Baus en 1156, havent d'obrir les Torres de Castilhon i altres bastions als catalans.[cal citació] El Castell de Baus, seu de la família, les seves defenses avançades quedaren exclosos d'aquesta condició humiliant.

Durant el tercer i últim conflicte, els catalans van eliminar als seus oponents. Entre 1159 i 1160 el Castell de Baus fou arrasat i el seu territori devastat per Ramon Berenguer IV. En 1162, però Barbarroja va donar suport a Ramon Berenguer III de Provença, casat amb la seva neboda Riquilda de Polònia.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Le Mesurier Chepmell, Havilland. A short course of history (en anglès), 1857, p. 171. 
  2. 2,0 2,1 d'Harmonville, A. L.. Dictionnaire des dates, des faits, des lieux et des hommes historiques; ou, Les tables de l'histoire, répertoire alphabétique de chronologie universelle. vol.2 (en francès). Levasseur, 1845, p. 766. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]