Guettardita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralGuettardita
Fórmula química Pb(Sb,As)2S4
Epònim Étienne Guettard
Localitat tipus Taylor pit Tradueix
Classificació
Categoria sulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed. 2.HC.05a
Nickel-Strunz 9a ed. 2.HC.05a
Nickel-Strunz 8a ed. II/E.25
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Color negre grisós
Exfoliació perfecta a {001}
Fractura concoidal
Lluïssor metàl·lica
Color de la ratlla marró
Densitat 5.26-5.39 g/cm3
Estatus IMA aprovat
Codi IMA IMA1966-018
Modifica les dades a Wikidata

La guettardita[1] és un mineral de plom, arsènic, antimoni i sofre, químicament és un sulfur de fórmula química Pb(Sb,As)2S4, de color negre grisós i una densitat de 5,26-5,39 g/cm3, cristal·litza en el sistema monoclínic. El nom fou posat en honor al geòleg, mineralogista i botànic francès Jean Étienne Guettard (1715-1786). Fou descoberta entre 1961 i 1966 al voltant de Madoc, Ontario, Canadà, pel mineralogista canadenc John L. Jambor (1936-2008).[2]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la guettardita pertany a "02.HC: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb només Pb" juntament amb els següents minerals: argentobaumhauerita, baumhauerita, chabourneïta, dufrenoysita, liveingita, parapierrotita, pierrotita, rathita, sartorita, twinnita, veenita, marumoïta, dalnegroïta, fülöppita, heteromorfita, plagionita, rayita, semseyita, boulangerita, falkmanita, plumosita, robinsonita, moëloïta, dadsonita, owyheeïta, zoubekita i parasterryita

Referències[modifica]

  1. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012]. 
  2. Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al]. «Guettardite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 30 març 2012]. 

Enllaços externs[modifica]