Boulangerita

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de mineralBoulangerita
Boulangerite, Calcite - Stari Trg Mine, Trepca, Kosovo1.jpg
Calcita sobre un llit de boulangerita
Fórmula química Pb5Sb4S11
Classificació
Categoria sulfurs > sulfosals
Nickel-Strunz 10a ed. 2.HC.15
Nickel-Strunz 9a ed. 2.HC.15
Nickel-Strunz 8a ed. II/E.19
Dana 3.5.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí monoclínic
Hàbit cristal·lí cristalls similars a agulles, poques vegades en masses fibroses i anells, o micàcia en forma de ploma
Color gris plom o negre
Exfoliació {100} imperfecta
Tenacitat trencadís, flexible en tall fi
Duresa 2,5
Lluïssor metàl·lica
Color de la ratlla gris fosca amb tonalitats vermelles
Diafanitat opaca
Densitat 4,8 a 6,2
Pleocroisme feble
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Referències [1]
Modifica dades a Wikidata

La boulangerita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser descoberta en 1837 a Molières-sur-Cèze a la regió Llenguadoc-Rosselló (França), sent nomenada així en honor de Charles L. Boulanger (1810-1849), enginyer de mines francès. Altres sinònims, tot i que menys comuns són: blouscheita, bolidenita, embrithita, epiboulangerita, mullanita, orlandinita o yenerita.

Característiques[modifica | modifica el codi]

És un sulfur de plom amb anions addicionals d'antimonur. És una mena important de plom, i secundària d'antimoni. Es pot confondre fàcilment amb la jamesonita. És un homeotip de la lopatkaita. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com impureses: coure, zinc, estany i ferro.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la boulangerita pertany a "02.HC: Sulfosals de l'arquetip SnS, amb només Pb" juntament amb els següents minerals: argentobaumhauerita, baumhauerita, chabourneïta, dufrenoysita, guettardita, liveingita, parapierrotita, pierrotita, rathita, sartorita, twinnita, veenita, marumoïta, dalnegroïta, fülöppita, heteromorfita, plagionita, rayita, semseyita, falkmanita, plumosita, robinsonita, moëloïta, dadsonita, owyheeïta, zoubekita i parasterryita

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Es forma en vetes hidrotermals sota temperatures moderades a baixes. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sulfosals de plom, galena, estibina, esfalerita, pirita, arsenopirita, siderita o quars.

Varietats[modifica | modifica el codi]

Es coneix una varietat anomenada boulangerita cúprica o cuproboulangerita, anomenada així pel seu contingut de coure, i amb fórmula (Pb,Cu)5Sb4S11. Aquesta espècie només s'ha trobat a Transbaikal, Sibèria, Rússia.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boulangerita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Boulangerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 març 2014].
  2. «Cuprian Boulangerite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 març 2014].