Guido Zurli

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGuido Zurli
Biografia
Naixement9 gener 1929 Modifica el valor a Wikidata
Foiano della Chiana (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 octubre 2009 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0527121 Allocine: 69440 Allmovie: p118068 TMDB.org: 1090010 Modifica el valor a Wikidata

Guido Zurli, també conegut amb el pseudònim d'Albert Moore (Foiano della Chiana, 9 de gener de 1929 – Roma, 23 d'octubre de 2009), fou un director i guionista italià.

Biografia[modifica]

Guido Zurli va néixer a Foiano della Chiana el 9 de gener de 1929.[1][2] Va treballar com a ajudant de direcció a finals dels anys 50 i principis dels 60. Va col·laborar a I due marescialli (1961), pel·lícula dirigida per Sergio Corbucci.[2]

Va fer la seva primera pel·lícula l'any 1962, una pel·lícula inicialment confiada a Sergio Leone, Le verdi bandiere di Allah[1]. Més tard, utilitzant pseudònim (Albert Moore, G.Z. Reds, Jean Loret, Frank Sanders), va realitzar nombroses pel·lícules de gèneres com el western, d'espionatge, d'aventures i de terror, tot plegat caracteritzat per una vena d'humor subtil. El 1971, se li va demanar que anés a Turquia per fer una pel·lícula detectivesca; l'operació va resultar comercialment viable i Zurli hi va rodar altres produccions turques.[1]

A la segona meitat dels anys setanta a Itàlia, la indústria del cinema va entrar en crisi i només se'ls oferia pel·lícules sexy o pornogràfiques. De tornada a Turquia va rodar Bersaglio altezza uomo el 1979. A l'escena del cinema italià, apareix com a guionista (amb el pseudònim de Guider Zurlen)[3] a la pel·lícula de Raniero Di Giovanbattista Valentina, ragazza in calore (1981), que representa el debut en la pornografia de Moana Pozzi. Només participa en les primeres escenes abans de deixar el projecte.[1]

A la dècada de 1980, va treballar com a director de televisió per a la Rai. A principis dels 90, va tornar a la direcció per rodar pel·lícules de boxa i kick-boxing als Estats Units i Iugoslàvia.

Va morir a Roma l'octubre de 2009 a l'edat de 80 anys.[1]

Filmografia[modifica]

Director[modifica]

Guió[modifica]

Escenografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Sentieri Selvaggi. «Addio al regista Guido Zurli». sentieriselvaggi.it, 23-10-2009. [Consulta: 26 abril 2022].
  2. 2,0 2,1 «Totò nei ricordi di Guido Zurli» (en italià). antoniodecurtis.com, 1999. [Consulta: 26 abril 2022].
  3. Alexandre Carle. «Guido ZURLI». lesgensducinema.com, novembre 2009. [Consulta: 26 abril 2022].