Guils Fontanera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaGuils Fontanera
Ubicació
Catalunya
 » Cerdanya
 »» Guils de Cerdanya
 »»» Fontanera  42° 27′ 36″ N, 1° 50′ 24″ E / 42.460000°N,1.840000°E / 42.460000; 1.840000
Serralada Pirineus
Característiques
Altitud mínima 1.905 m
Altitud màxima 2.080 m

Esquí de fons
Pistes 17
     Negres 1
     Vermelles 7
     Blaves 3
     Verdes 6
Km pistes 45

http://www.guils.com
Modifica dades a Wikidata

Guils Fontanera és una estació municipal d'esquí nòrdic situada a la zona de la Fontanera del municipi de Guils de Cerdanya a la Baixa Cerdanya. Envoltada per una gran extensió de bosc de pi negre, està situada al vessant nord de la solana de Puigcerdà i gaudeix d'abundant neu. Limita amb els municipis de la Tor de Querol i Porta de l'Alta Cerdanya i a ponent amb Ger.

L'estació va obrir l'any 1992. En total té 45 km de pistes d'esquí de fons situades entre les cotes de 1.905 i 2.080 m. Estan repartides segons dificultat en:

  • Circuit verd: 11 km
  • Circuit blau: 12 km
  • Circuit vermell: 11,7 km
  • Circuit negre: 1,3 km
  • Circuit de skatting o patinador: 5 pistes
  • Circuit de raquetes: 3, 5 i 7 km

Es poden practicar dues modalitats diferents d'esquí nòrdic: el clàssic i el de patinador. Per al clàssic hi ha 45 km traçats, i també hi ha pistes preparades per al pas de patinador.

Hi ha tres circuits senyalitzats de raquetes. Són itineraris de 3, 5 i 7 km, sense risc de pèrdua i separats de les pistes de fons.

L'estació té un bar-restaurant amb un menú en què es poden trobar els plats típics de la Cerdanya, com el trinxat, els peus de porc amb naps i escudella, els guisats, la carn a la brasa i un menú infantil per als menors fins a 12 anys. El bar està obert tot l'any excepte al mes de juny.

A la cota més alta, el circuit s'acaba en el límit municipal amb Ger, però amb esquí de muntanya es pot arribar fins al refugi de la Feixa i l'estany de Malniu.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'activitat del sector primari s'ha mantingut com una de les més importants. La muntanya està coberta majoritàriament per superfície forestal junt amb una extensió bastant important de rocam d'alta muntanya. La superfície agrària útil la conformen pastures permanents i terres llaurades. Els principals cultius són els cereals (blat, civada i sègol), les patates i el farratge. La ramaderia és relativament important, amb bestiar boví i equí.

Les pistes d'esquí nòrdic de Guils Fontanera han vingut a revitalitzar aquest sector en època hivernal.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Les explicacions sobre l'origen del topònim de Guils són diverses: A) del Llatí, pel sufix -ile, a) Equiles= "estables de cavalls". b) Aigua.

c) Aqua levi = "aigua lleugera, ràpida". B) de l'Àrab; a) al-guil= "les allaus (de neu)" b) guilz= "terreny dur". Pel que fa al topònim Fontanera, aquest té l'origen en la paraula Fontana que significa pertanyent o relatiu a les fonts.

Història[modifica | modifica el codi]

La població de Guils de Cerdanya es remunta, com a mínim, a l'edat del bronze, i en diversos sectors de la muntanya hi ha indicis d'escriptura ibèrica i de romanització.

Clima i Orografia[modifica | modifica el codi]

La situació de la Cerdanya (entre els Pirineus orientals i el massís prepirinenc, amb cims propers als 3000 metres), la seva orientació (l'única vall del Pirineu orientat d'est a oest) i la seva relativa proximitat a la Mediterrània, li han proporcionat unes característiques bioclimàtiques específiques. La Cerdanya és una depressió d'origen tectònic, que durant el Miocè va ser un llac. Hi ha dues barreres de muntanyes que han delimitat tres unitats biogeogràfiques naturals: la plana (el fons de la vall), la solana (serralada fronterera entre França i Espanya) i la obaga, que delimita el sud-est per la línia formada pel massís Puigmal, i Cadí-Moixeró.

Guils Fontanera es troba a la solana i rep una major radiació solar anual que l'altre vessant de la vall, que fa que tingui un clima més suau. Tot i així el clima es caracteritza per un règim de temperatures baixes durant tot l'any i una notable pluviositat (més de 1200 mm anuals). Una gran part de les precipitacions són en forma de neu, i generalment als cims el període d'innivació s'allarga d'octubre a maig. En què fa a la temperatura, al voltant dels 1900 m, la mitjana anual està al voltant de 4,1 °C, distribuïdes entre -1 °C i - 2,7 °C a l'hivern i, 9 °C i 11 °C a l'estiu.

Flora i Fauna[modifica | modifica el codi]

La muntanya presenta un bon nombre d'hectàrees de superfície forestal juntament amb una important superfície de roca. En segon lloc trobem prats i pastures en un terreny bastant fèrtil. Al pis subalpí és important l'àrea ocupada pel pi negre. Cal destacar la combinació de torrents i llacs amb les pinzellades de flora alpina. En els prats creixen diverses espècies florals i de plantes aromàtiques que aporten les seves olors i colors al paisatge en les diferents èpoques de l'any: anemones, cards, farigola, gencianes, ginesta, matafaluga, nomeolvides, violetes, i roselles. Als boscos conviuen tres espècies de coníferes, el Pi silvestre anomenat també pi roig es pot trobar fins a alçades de 1600–1900 metres; el Pi negre és la font de matèries primeres de la indústria de la fusta local, els seus exemplars poden superar fàcilment els 10 metres i es poden trobar fins als 2500 metres d'altitud; l'avet pot créixer fins als 20 metres i es troba en vessants més ombrívoles, també més humides arribant a altituds de més de 2000 metres.

En aquests boscos, alguns molt tancats, les condicions per al desenvolupament de fruits silvestres són òptimes, especialmente per a les maduixes silvestres i els gerds.

També es poden reconèixer diverses espècies de bolets, molt comuns a les terres catalanes: rossinyol, rovelló i ceps entre d'altres.

La muntanya mitjana, boscosa, està especialment habitada per esquirols, galls salvatges (Tetrao urugallus), i el gat fer o salvatge (Felis sylvestris). En zones humides i prop de llacs i rius, s'hi poden trobar marmotes (Marmota flaviventris), martes i llúdrigues. També senglars i teixons, així com diferents rapaces- falcons, milans i òlibes. Còrvids - corbs, garses i gralles-. Els cérvols o cabirols (Capreolus capreolus) sempre han tingut una important presència. Una altra espècie que també destaca és la perdiu blanca.

En l'alta muntanya podem trobar, principalment dues espècies: l'isard (Rupicapra rupicapra pyrenaica) i l'àliga daurada (Aquila chrysaetos).

A més, els cursos fluvials són l'hàbitat natural de dues espècies salomònides molt apreciades i abundants: la truita comuna (Salmo trutta fario) i la truita irisada (Salmo gairdnerii).

Activitats lúdiques[modifica | modifica el codi]

Guils-Fontanera és una de les estacions d'esquí amb els paratges més bells de Catalunya. Durant el mes de gener s'organitza la Marxa Fontanera - Premi Vila de Puigcerdà d'esquí nòrdic, que des de fa uns anys acull gran nombre de participants de tots dos costats de la frontera.

Així mateix, la seva privilegiada situació permet al visitant gaudir d'una increïble panoràmica de la Cerdanya, des del massís de Carlit fins a la Serra del Cadí.

Durant l'estació d'estiu és un lloc molt agradable per visitar que compta amb espectaculars vistes i des d'on surten moltes excursions que s'endinsen al bosc, que arriben a l'estany del Malniu i fins i tot es pot pujar al Puigpedrós.

Durant els mesos d'estiu, al costat de la casa restaurant, es troba un eco campament sostenible (zero emissions, zero residus i respectuós amb el medi ambient) que alberga les colònies d'estiu.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]