Gustavo Pérez Puig

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGustavo Pérez Puig
Dades biogràfiques
Naixement 2 de setembre de 1930
Madrid
Mort 26 de juny de 2012 (81 anys)
Modifica dades a Wikidata

Gustavo Pérez Puig (Madrid, 2 de setembre de 193026 de juny de 2012) fou un director de teatre i realitzador de televisió espanyol.[1]

Trajectòria professional[modifica]

Teatre[modifica]

Va estudiar amb els jesuïtes de Chamartín, però la seva carrera artística es remunta als anys cinquanta, quan, ja cursant estudis de Dret i Filosofia i Lletres, s'inicia en el món del teatre, dirigint en el Teatro Español Universitario (TEU).[2] Amb tan sols 21 anys, convenç al dramaturg Miguel Mihura per a estrenar Tres sombreros de copa (1952). Després realitzaria centenars d'obres posades en escena, entre les que figuren les estrenes de Escuadra hacia la muerte, d'Alfonso Sastre o Diálogo secreto (1984), d'Antonio Buero Vallejo.

Fou director del Teatro Español entre 1990 i 2003,[2] on dirigí entre altres obres Las mocedades del Cid, de Guillén de Castro; La venganza de Don Mendo, de Pedro Muñoz Seca, Misión al pueblo desierto, d'Antonio Buero Vallejo i Cyrano de Bergerac, d'Edmond Rostand.

Televisió[modifica]

Pérez Puig s'incorpora a TVE en 1956, any de creació de la cadena.[2] Els seus començaments van ser com regidor de plató i ajudant de realització. Convertit ja en realitzador, els seus primers programes per a l'ens públic fou Café Cantante, Nace una canción (1958) i Teatro Apolo (1958-1962), en el que per primer cop a Espanya s'utilitzà la tècnica del play-back.[2] A partir de 1959 comença a dirigir teatre televisat i es converteix en un dels realitzadors de major prestigi en el país, amb una sòlida trajectòria que inclou participació en espais dramàtics de prestigi com Teatro de familia (1959-1965), Primera fila (1962-1965), Historias de mi barrio (1964), Estudio 1 (1965-1985), La risa española (1969), Novela (1962-1978), Buenas noches, señores (1972), amb Julia Gutiérrez Caba, La Comedia (1983), Ninette y un señor de Murcia (1984), amb Alfredo Landa o més recentment ¿Se puede? (2004), amb Lina Morgan.

Entre els adaptacions més celebrades tenim Don Juan Tenorio interpretat per Francisco Rabal i Concha Velasco el 1966 o l'obra Doce hombres sin piedad, de Reginald Rose en 1973, ambdues a Estudio 1 o ¡Vaya par de gemelas! (1983), amb Lina Morgan que prèviament havia dirigit al Teatro de La Latina de Madrid. També ha fet concursos com 'La unión hace la fuerza (1964), La palabra más larga (1966); musicals Gran Parada (1959-1965), Sábado 65 (1965); o programes de varietats Teledomingo (1964), Club mediodía (1967-1972) o 300 Millones (1977-1983).

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. «[Mor el productor i realitzador Gustavo Pérez Puig http://www.ara.cat/media/Mor-productor-Gustavo-Perez-Puig_0_725927520.html]». Ara, 26-06-2012 [Consulta: 28 gener 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Gustavo Pérez Puig». España es cultura /Spain is Culture. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. [Consulta: 28 gener 2014].
  3. «Premiados (1978 - )». Premio Nacional de Teatro. INAEM. [Consulta: 28 gener 2014].
  4. «Medallas de Oro al Mérito en las Bellas Artes 2001». Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. [Consulta: 28 gener 2014].