Güel
Tipus | antic municipi d'Espanya | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | Espanya | |||
Comunitat autònoma | Aragó | |||
Província | província d'Osca | |||
Municipi | Graus | |||
Geografia | ||||
Part de | ||||
Altitud | 737 m | |||
Güel és un antic municipi de la Ribagorça, de parla catalana. S'incorporà a Graus el 1972 (Decret 3357/71, de 23 de desembre).
La localitat està situada a la dreta del riu Isàvena, límit meridional de l'antic terme. Al nord hi ha la serra de Güel (màx. 1.401 m), que junt al Massís del Turbó i la Serra del Jordal, separa les valls de l'Éssera i de l'Isàvena.
És accidentat el sector septentrional. Està cobert de boscs de pins, roures i alzines, i també per matolls.[1]
Des de Güel podem anar cap al nord a Esdolomada, pel camí de l'ermita passant pel Tossal de les Piles, dalt de la serra d'Esdolomada.[2]
Entitats de població
[modifica]L'antic terme, caracteritzat per l'hàbitat disseminat, comprenia:
- Les caseries de la Badia.[1]
- Casa Campo 42° 16′ 17.04″ N, 0° 29′ 53.66″ E / 42.2714000°N,0.4982389°E
- El Castell.[1]
- La Collada, caseria.[3]
- Farrerós.[1]
- Julià.[1]
- La Mançana, caseria a la dreta del riu Isàvena i en el límit amb el de Roda d'Isàvena de Ribagorça.[4]
- Peregrí.[1]
- Picontor, caseria amb capella romànica (Sant Crist).[5]
- Remorosa, caseria amb una capella (Santa Anna).[6]
- La Ribera, al sud del poble i a la dreta de l'Isàvena.[7]
- El Pueio.[8]
- El Rincó.[1]
- Solano, caseria amb la capella de Sant Joan i Santa Anna.[9]
- Trespueio, caseria amb la capella de la Trinitat.[10]
Art
[modifica]Actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya podem trobar el frontal gòtic de Sant Nicolau (ss XIII-XIV) de la seva església parroquial (Santa Valdesca)[1]
Imatges
[modifica]-
Morrón de Güel (en aragonès Güell), serra d'Esdolomada
-
Casa Campo
-
Morrons de Güel des de Casa Campo
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Güel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Arén. Madrid: Direcció General de l'Institut Geogràfic i Catastral (Mapa Topogràfic, escala 1:50.000, 251).
- ↑ «Güel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Güel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Güel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Güel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Güel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Güel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Güel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Güel». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.