Hans Hahn

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHans Hahn
Hans Hahn.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 setembre 1879 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 juliol 1934 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Viena
Universitat Tècnica de Viena
Universitat de Munic
Universitat de Göttingen
Universitat d'Estrasburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Tesi doctoralZur Theorie der zweiten Variation einfacher Integrale  (1902 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiGustav von Escherich Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballTeoria de conjunts i topologia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic, filòsof, topòleg i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Viena (1921–1934)
Universitat de Bonn (1916–1920)
Universitat de Txernivtsí (1909–1914)
Universitat d'Innsbruck (1905–1906) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralErwin Kruppa, Karl Menger, Kurt Gödel, Fritz Hohenberg, Witold Hurewicz, Felix Frankl, Theodor Radakovič, Marie Torhorst, Helene Strick (en) Tradueix, Marie Torhorst (en) Tradueix, Heinrich Hake (en) Tradueix, Walter Unger (en) Tradueix i Walter Schlemper (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesLudwig Benedikt Hahn i Emma Blümel
GermansOlga Hahn-Neurath Modifica el valor a Wikidata
Premis

Hans Hahn (Viena, 27 de setembre de 1879 Viena, 24 de juliol de 1934) va ser un matemàtic austríac que va fer múltiples contribucions a l'anàlisi funcional, a la topologia, a la teoria de conjunts, al càlcul de variacions, a l'anàlisi real ia la teoria de l'ordre. Va ser a més estudiant de la Technische Hochschule a Viena.[1]

Va estudiar també a Estrasburg, Munic i Göttingen, sent designat membre del professorat de Viena el 1905 i convertint-se en professor de matemàtiques el 1921 en aquesta mateixa universitat. Durant l'any acadèmic 1905-06, Hahn substitueix Otto Stolz a Innsbruck.

Va estar així mateix molt interessat en la filosofia i va ser membre d'un grup de discussió sobre el neopositivisme de Mach, amb Otto Neurath i Phillip Frank, abans de la Primera Guerra Mundial. El 1922, Hahn ajuda a Moritz Schlick a entrar al grup. Ben aviat acabà formant-se el Cercle de Viena, del qual Hahn fou un dels seus fundadors.[2] Aquest moviment acabaria convertint-se en el més important pel que fa a l'empirisme lògic durant la dècada dels 1920. El seu estudiant més famós va ser Kurt Gödel, la tesi va ser completada en 1929.

Les contribucions de Hahn a la matemàtica inclouen el famós teorema de Hahn-Banach i (amb independència de Banach i Steinhausen), el principi d'acotació uniforme.

Publicacions[modifica]

  • Rosenthal, Arthur. Set Functions (en anglès). Albuquerque: The University of New Mexico Press, NM, 1948 [Consulta: 11 octubre 2013]. 
  • Hahn, Hans. Gesammelte Abhandlungen/Collected works. Band 1/Vol. 1 (en anglès). Berlín: Springer-Verlag, 1995. ISBN 978-3-211-82682-9 [Consulta: 11 octubre 2013]. 
  • Hahn, Hans. Gesammelte Abhandlungen/Collected works. Band 1/Vol. 2 (en anglès). Berlín: Springer-Verlag, 1996. ISBN 978-3-211-82750-5 [Consulta: 11 octubre 2013]. 
  • Hahn, Hans. Gesammelte Abhandlungen/Collected works. Band 1/Vol. 3 (en anglès). Berlín: Springer-Verlag. ISBN 978-3-211-82781-9 [Consulta: 11 octubre 2013]. 

Referències[modifica]

  1. «Biografia de Hans Han» (en alemany) p. 147. biographien.ac.at. [Consulta: 11 octubre 2013].
  2. Weitz, Morris. Twentieth-Century Philosophy. Simon and Schuster, Gener de 1966, p. 220–221. ISBN 978-0-02-934990-8. 

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hans Hahn» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)