Hans Rupe
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 octubre 1866 Basilea (Suïssa) |
| Mort | 12 gener 1951 (84 anys) Basilea (Suïssa) |
| Rector de la Universitat de Basilea | |
| 1915 – | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Basilea |
| Activitat | |
| Ocupació | químic |
| Ocupador | Universitat de Basilea (1903–1937) |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Paul Hermann Müller |
Johan Hermann Wilhelm Rupe (Basilea, 9 d'octubre de 1866[1] - 12 de gener de 1951) fou un professor de química orgànica a la Universitat de Basilea. Les seves principals àrea d'interès foren els terpens i càmfores, així com l'activitat òptica.
Vida[modifica]
Rupe nasqué el 9 d'octubre de 1866 a Basilea, fill de Johannes Rupe i Mathilde Rupe (Fischer de soltera) i va anar a l'escola a Basilea. Va aprovar la Maturität el 1885 i va estudiar a Basilea sota Julius Piccard. Va continuar els estudis a la Universitat d'Estrasburg sota Rudolf Fittig i el 1887 a Múnic sota Adolf von Baeyer. Rupe va rebre el seu doctorat el 1889 a Múnic per la dissertació Über die Reduktionsprodukte der Dichloromuconsäure.[1]
El 1894 va anar a Mülhausen per esdevenir el cap de la "Chemieschule" en la divisió de química orgànica. Rupe va rebre l'habilitació el 1895 a Basilea, on es traslladà el 1899. El 1903 esdevingué professor associat de química orgànica a la Universitat de Basilea.[2][3] Treballà amb el professor de química Rudolf Nietzki, que es jubilà el 1911.[4] El 1911 o 1912 va ser ascendit a professor titular de química orgànica (el seu col·lega Friedrich Fichter esdevingué professor de química inorgànica). Durant aquest etapa com a professor, va supervisar gairebé 150 estudiants i va publicar més de 250 articles científics.[1]
El 1907 es va casar amb Margrit Hagenback, filla d'Eduard Hagenbach-Bischoff, amb qui tingué tres fills. La seva esposa morí el 1926 i el seu fill petit, el 1933. El 1936 es va tornar a casar amb Marguerite Lutz.[1]
Rupe es va jubilar el 1937 i va morir el 12 de gener de 1951.[1]
Honors[modifica]
- Membre estranger de Deutsche Akademie der Naturforscher Leopoldina (1932).[1][5]
- President i cofundador de Schweizerischen Chemischen Gesellschaft.[1]
- Editor d'Helvetica Chimica Acta.[1]
Publicacions[modifica]
- Anleitung zum Experimentieren in der Vorlesung über organische Chemie, Braunschweig, 1. Aufl. 1909, 2. Aufl. 1930.
- Adolf von Baeyer als Lehrer und Forscher. Erinnerungen aus seinem Privatlaboratorium. Stuttgart 1932.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Dahn, H.; Reichstein, T. «Hans Rupe. 1866?1951» (en alemany). Helvetica Chimica Acta, 35, 1, 01-02-1952, pàg. 1–28. DOI: 10.1002/hlca.19520350102. ISSN: 0018-019X.
- ↑ «Rupe, Hans» (en alemany). Universität Basel. Arxivat de l'original el 2019-07-26. [Consulta: 26 juliol 2019].
- ↑ «Hans Rupe» (en alemany). Historischen Lexikon der Schweiz, 14-06-2010. [Consulta: 26 juliol 2019].
- ↑ «Die Anfänge des Fachs Chemie an der Universität Basel» (en alemany). Universität Basel. Arxivat de l'original el 2019-07-26. [Consulta: 26 juliol 2019].
- ↑ «Hans Rupe» (en alemany). Nationale Akademie der Wissenschaften. [Consulta: 26 juliol 2019].