Happy feet: trencant el gel

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Happy Feet)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaHappy feet: trencant el gel
Happy Feet
Happyfeet.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa tècnica
Direcció George Miller
Protagonistes
sense valor
Producció Bill Miller
George Miller
Doug Mitchell
Guió Warren Coleman
John Collee
George Miller
Judy Morris
Música John Powell
Gia Farrell
Fotografia David Peers
Productora Village Roadshow Pictures
Kennedy Miller Productions
Animal Logic
Distribuïdora Warner Bros. Pictures
Roadshow Films
Dades i xifres
País Estats Units
Austràlia
Data d'estrena 2006
Durada 108 minuts
Idioma original anglès
Color en color
Ingressos 384.335.608 $
Temàtica
Gènere Comèdia
Animació
Aventures
Tema principal pingüí
Palmarès
Nominacions
Premis
Més informació
IMDb Fitxa 6.5/10 stars
FilmAffinity 6.0/10 stars
Rotten Tomatoes Fitxa
Box office Mojo Fitxa
All Movie Fitxa
Metacritic Fitxa
Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Happy feet: trencant el gel (títol original en anglès, Happy Feet) és una pel·lícula d'animació 3D estatunidenca-australiana estrenada el 17 de novembre de 2006, dirigida per George Miller.[1][2] Fou produïda als estudis Animal Logic, especialistes en efectes visuals i animació. Si bé la pel·lícula és totalment animada en 3D, algunes escenes inclouen actors humans filmats. Fou guardonada amb el Globus d'Or a la millor cançó original per «The Song of the Heart», interpretada per Prince[3] i amb el BAFTA a la millor pel·lícula d'animació[4] i l'Oscar a la millor pel·lícula d'animació.[5]

La pel·lícula inclou les veus de Elijah Wood, Robin Williams, Brittany Murphy, Hugo Weaving, Nicole Kidman i Hugh Jackman en la versió original.

Argument[modifica]

A la gran nació dels pingüins emperador, al més profund de l'Antàrtida, no ets ningú si no saps cantar, cosa que representa un gran desavantatge per en Mumble, que és el pitjor cantant del món. Ha nascut ballant el seu propi estil: el claqué. Encara que la mare d'en Mumble, la Norma Jean, creu que aquest petit hàbit és fantàstic, el seu pare, en Memphis, diu que «no és propi de pingüins». A més, tot dos saben que sense una cançó del cor, en Mumble no trobarà mai el seu veritable amor, del qual és la Gloria.

En Mumble és massa diferent, especialment per en Noah el Vell, el sever líder de la Terra dels Emperador, que finalment el treu de la comunitat. Lluny de la seva llar per primer cop, en Mumble es reuneix amb un nombrós grup de pingüins totalment diferents anomenats «Pingüins d'Adèlia», uns pingüins llatins, que s'aficionen immediatament als seus balls i l'inviten a formar part del seu grup. En Mumble emprèn així un viatge a través d'amplis paisatges i després d'algunes trobades èpiques, demostra l'important que és ser fidel a un mateix.

Premis i nominacions[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Happy Feet (2006)» (en anglès). Box Office Mojo. [Consulta: 11 març 2019].
  2. «Happy feet: Trencant el gel». Filmoteca - ésAdir. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 11 març 2019].
  3. «The Song of the Heart» (en anglès). Golden Globe Awards. Hollywood Foreign Press Association, 2007. [Consulta: 11 març 2019].
  4. «2007 Film Animated Film» (en anglès). BAFTA Awards. British Academy of Film and Television Arts, 2007. [Consulta: 11 març 2019]. «Winner: Happy Feet, George Miller»
  5. «"Happy Feet" wins Oscar for best animated feature» (en anglès). Reuters, 26-02-2007.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Happy feet: trencant el gel Modifica l'enllaç a Wikidata