Harry Hammond Hess

Harry Hammond Hess

Nom original	(en) Harry Hess
Biografia
Naixement	24 maig 1906 Nova York
Mort	25 agost 1969 (63 anys) Woods Hole (Massachusetts)
Causa de mort	infart de miocardi
Sepultura	Cementiri nacional d'Arlington, Section 11, grave 876-1 38° 52′ 22″ N, 77° 04′ 23″ O
75è President de la Societat Geològica d'Amèrica
1963 – 1964 ← Marion King Hubbert – Francis Birch →
President de la Societat Mineralògica d'Amèrica
1955 – 1956 ← Sterling B. Hendricks – Clifford Frondel →
Dades personals
Formació	Universitat de Princeton - Philosophiæ doctor (–1932) Universitat Yale - Graduat en Ciències (–1927) Asbury Park High School
Director de tesi	Arthur Francis Buddington
Activitat
Camp de treball	Geologia
Ocupació	geòleg, mineralogista, oficial, geofísic
Ocupador	Universitat de Princeton (1934–) Universitat Rutgers (1932–1933) Universitat de Ciutat del Cap
Membre de	Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1968–) Societat Filosòfica Americana (1960–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1952–) Societat Mineralògica d'Amèrica (president)
Alumnes	John Tuzo Wilson
Influències	Felix Andries Vening Meinesz
Carrera militar
Branca militar	Marina dels Estats Units d'Amèrica
Rang militar	almirall
Obra
Estudiant doctoral	John Tuzo Wilson i Ronald Oxburgh, Baron Oxburgh
Premis
(1966)  Medalla Penrose  Premi Feltrinelli

Harry Hammond Hess (24 de maig de 1906 – 25 d'agost de 1969) va ser un geòleg i oficial de la Marina dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial.

Considerat com un dels “pares fundadors” de la Teoria de la tectònica de Plaques. Harry Hammond Hess va néixer el 24 de maig de 1906 a la ciutat de Nova York. Autor conegut per les seves teories sobre l'expansió dels fons oceànics, els seus treballs es van basar en les relacions entre els arcs d'illa, les anomalies gravitatòries del sòl del fons oceànic i les peridotites serpentinitzades suggerint que la convenció del Mantell terrestre era la força generadora de tot aquest procés. Tota aquesta feina li va aportar el marc conceptual per tal de desenvolupar la teoria de la tectònica de Plaques.

Aportacions científiques

El 1960, Hess va fer la contribució més important a la geologia, la qual és el major avenç en aquesta ciència del segle xx. Aquell any en un article ell avançava la teoria, actualment acceptada, que l'escorça terrestre es mou lateralment a partir de les dorsals oceàniques actives.

Hess va poder entendre totes les seves investigacions fetes al nord del Pacífic, després que Bruce Heezen descobrís els rift existents en la dorsal del centre de l'Atlàntic. Hess va aconseguir que el concepte de deriva continental fos considerat acceptable per la comunitat científica. Aquest concepte però ja havia estat introduït per Alfred Wegener un temps abans però no va ser acceptat per la comunitat científica en aquell moment.

Aquest fet va provocar una revolució en les Ciències de la Terra. Hess va publicar l'article History of Ocean Basins el 1962 amb totes les seves noves aportacions; aquesta obra va ser la més referenciada en geofísica de la Terra per un cert temps.

Hess també va participar en altres projectes científics; per exemple el projecte Mohole (1957 – 1966) una investigació sobre la viabilitat i les tècniques de perforació en zones marines profundes. Les evidències que en va extreure van ser que l'escorça oceànica de nova formació es trobava a prop de les dorsals i tenia morfologies encoixinades. A més a més també va trobar bandes de l'escorça oceànica amb polaritats magnètiques oposades.