Helena Almeida

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHelena Almeida
Helena Almeida 2012 3.jpg
modifica
Biografia
Naixement1934 modifica
Lisboa (Portugal) modifica
Mort25 setembre 2018 modifica (83/84 anys)
Sintra (Portugal) modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Infart miocardíac modifica)
Activitat
OcupacióFotògrafa i pintora modifica
Família
CònjugeArtur Rosa modifica
PareLeopoldo Neves de Almeida modifica
Premis

Helena Almeida (Lisboa, 1934 - Sintra, 26 de setembre de 2018) fou una fotògrafa i artista portuguesa.[1]

Va néixer a Lisboa en un ambient artístic, ja que el seu pare era l'escultor Leopoldo de Almeida. Va cursar la llicenciatura en Belles arts a la seva ciutat natal. Es va casar amb l'arquitecte i escultor Artur Rosa amb el qual té una filla que també realitza treballs artístics amb el nom de Joana Rosa.[2]

El seu treball artístic està basat en l'ocupació de la fotografia, en blanc i negre principalment, tenint com a objecte de les seves obres a la mateixa autora en el que podria considerar-se com a autoretrats, no obstant això ella nega que es tracti d'autoretrats en sentit estricte i fins i tot que sigui fotògrafa.[3][4] El motiu d'aquesta afirmació es deu al fet que les fotografies que realitza les ha planificat prèviament i ha fet esbossos d'elles i a més qui prem el disparador de la càmera fotogràfica és el seu marit. Finalment les fotografies sofreixen una manipulació posterior en pintar-les, en afegir-los objectes tridimensionals o acompanyar-les d'enregistraments sonors o de vídeo.[3]

El seu treball artístic s'inicia a la fi dels anys seixanta quan començaven a desenvolupar-se els moviments del Body art i la Performance.

Obra[modifica]

L’obra d’Helena Almeida experimenta amb la seva pròpia imatge, buscant nous camins per explorar la relació entre el cos humà i l’espai que l’envolta. Una de les seves obres destacades és la sèrie Estudo para dois espaços (Estudi per a dos espais, 1977) on es mostren mans que es deixen veure per entre reixes i portes metàl·liques entreobertes, ben bé com si fossin darrere de barreres opressives, de manera que provoquen la sensació d’estar atrapades entre dos espais o realitats. Aquest treball il·lustra la situació d’una dona lligada a les ocupacions domèstiques i és també una resposta a la percepció d’aïllament artístic que Almeida sentia de la resta del món durant els anys de la dictadura a Portugal, tant des del punt de vista cultural com polític.[5]

Referències[modifica]

  1. Sougez, M.L.; Pérez Gallardo, H.. Diccionario de historia de la fotografía. Madrid: Ediciones Cátedra, 2003, p. 32. ISBN 84-376-2038-4. 
  2. «Arte y tecnología. Colección Fotografía contemporánea. Helena almeida». Fundación Telefónica, junio 2003. [Consulta: 14 febrer 2010].
  3. 3,0 3,1 Ángeles García. «Reportaje. Helena Almeida: la obra es ella». El País, 21-11-2008. [Consulta: 14 febrer 2010].
  4. Jessica Lack. «Culture. Artist of the week 59: Helena Almeida» (en anglès). The Guardian, 07-10-2009. [Consulta: 14 febrer 2010].
  5. «FEMINISMES!». CCCB. [Consulta: 17 desembre 2019].

Enllaços externs[modifica]