Heràclit i Demòcrit
.JPG)  | |
| Tipus | pintura |
|---|---|
| Creador | Peter Paul Rubens |
| Creació | 1603 |
| Gènere | pintura d'història |
| Material | pintura a l'oli llenç (suport pictòric) |
| Mida | 95 ( ) × 125 ( ) cm |
| Propietat de | Barbara Piasecka Johnson Arthur Wellesley (–1852) |
| Col·lecció | Museu Nacional d'Escultura (Valladolid) |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | CE2725 |
| Catàleg | |
Heràclit i Demòcrit és un quadre del pintor Peter Paul Rubens, realitzat el 1603, que es troba al Museu Nacional d'Escultura de Valladolid.[1]
El pintor el va realitzar com a encàrrec del privat de Felip III de Castella, Francisco Gómez de Sandoval Rojas y de Borja, conegut com el Duc de Lerma. Després de passar per diverses col·leccions, el desembre de 1999 va ser venut pel magnat sirià del petroli Akram Ojjeh, a la casa de subhastes Christie's de Londres, i el va adquirir el Ministeri de Cultura i Esport d'Espanya per unes 661.000 lliures esterlines (uns 175 milions de pessetes).[2]
Tema[modifica]
La representació del tema artístic d'Heràclit i Demòcrit va ser molt freqüent al segle xvii com a contraposició de l'optimisme davant del pessimisme a la vida.[3] Es representa a Heràclit i Demòcrit, filòsofs grecs del segle V aC.
Al quadre es mostren els dos filòsofs com a representants de caràcters oposats mirant fixament l'espectador i col·locats a banda i banda d'un globus terraqüi on s'aprecien els territoris del nord d'Europa i centreeuropeus envoltats de mars talment una carta portolana on és visible la rosa dels vents. Les seves identitats queden aclarides en inscripcions amb caràcters grecs que recorren les vores dels mantells.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Rodríguez, Adrián. «Cómo admirar la joya de Rubens que atesora el Museo de Escultura de Valladolid» (en castellà). El Norte de Castilla, 17-08-2022. [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ «Ficha completa» (en castellà). Red Digital de Colecciones de Museos de España. [Consulta: 5 octubre 2023].
- ↑ «Centro Virtual Cervantes». [Consulta: 14 novembre 2012].
- ↑ García Sánchez, Manel. «Carlos García Gual descifra la fórmula de la alegría de Demócrito» (en castellà). El País, 07-01-2022. [Consulta: 5 octubre 2023].