Optimisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Optimisme és una doctrina o convicció segons la qual el món és el millor dels possibles, és disposat de la manera millor possible dins.[1]

El terme optimisme sorgix del llatí optimus: el millor.[2] El terme va ser usat per primera vegada per a referir-se a la doctrina sostinguda pel filòsof alemany Gottfried Wilhelm Leibniz (16146-1716) en la seua obra Assajos de Teodicea sobre la bondat de Déu, la llibertat de l'home i l'origen del mal (Amsterdam, 1710), segons la qual el món en què vivim és el millor dels mons possibles.

Comunament es creu que Voltaire va ser el primer a usar la paraula el 1759, com a subtítol al seu conte filosòfic Càndid al qual es burla en gairebé cada pàgina de la idea de Leibniz. En resum, una persona que és optimista és que pensa en positiu, que és al contrari de pessimista, que pensa en negatiu.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Optimisme». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Antoni Seva i Llinares (redactor), «optimus», Diccionari Llatí-Català, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1993 (2007), pàgina 947, ISBN 978-84-7739-631-4