Herba-savina
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
 Catalunya | ||||
| Regió | Alt Pirineu i Aran | |||
| Comarca | Pallars Jussà | |||
| Municipi | Conca de Dalt | |||
| Població humana | ||||
| Gentilici | Savinards | |||
| Malnom | Roquerols | |||
| Geografia | ||||
| Part de | ||||
| Altitud | 1020,1 | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 25518 | |||
Herba-savina, popularment pronunciat Asbarsavina, és un antic poble de l'antic terme d'Hortoneda de la Conca, de l'actual de Conca de Dalt, al Pallars Jussà. El nom del poble ha estat escrit de diverses maneres al llarg de la història. Pascual Madoz, en el seu Diccionario geográfico... arriba a utilitzar totes aquestes formes, al llarg de la seva obra: Erbasabina, Erbasavina, Ercasabiña, Herba-sabina, Herva Sabina...
Juntament amb Hortoneda, Segan, el Mas de Vilanova o Vilanoveta i Pessonada formava aquest terme d'Hortoneda de la Conca. Actualment està del tot despoblat. Tanmateix, el 1812, a ran de la promulgació de la Constitució de Cadis, Herba-savina es constituí en ajuntament independent, que el febrer del 1847 perdé, en aplicar-se la llei municipal que impulsava els ajuntaments de més de 30 veïns contribuents (caps de família) i feia desparèixer els altres. En aquell moment, Hortoneda absorbí Herba-savina i Pessonada.
La seva església, dedicada a sant Miquel, era sufragània de Santa Maria de Pessonada.
A l'obra esmentada de Pascual Madoz, publicada el 1845, l'article d'Herba-savina narra que el poble és en el vessant oest de la Serra de Carreu, bastant ventilat per tots els vents menys els de llevant, ja que l'esmentada muntanya n'arrecera el poble. El clima era fred, però sa. Tenia 10 cases d'un sol pis, molt miserables, que formen un poblat costerut i sense empedrar. Bones fonts d'aigües abundoses servien la població molt fàcilment. El terreny era aspre, muntanyós i trencat, de qualitat inferior. En total hi havia uns 60 jornals de feina. Els antics boscos comunals es rompien, s'adobaven amb formiguers i al cap d'uns quants anys s'abandonaven. Hi ha força boscos de pins, savines i alzines, que proporcionaven fusta per a la construcció, per a fer carbó i per a llenya, que es venia sobretot a la Pobla de Segur. S'hi feia sègol, patates, s'hi criaven cabres i bestiar de peu rodó per a les feines del camp. En formaven la població 10 veïns (caps de família) i 61 ànimes (habitants).
El 1970 conservava 6 habitants, i el 1981, 1. El 2010 roman del tot abandonat, amb la major part de les cases en ruïnes.
Articles relacionats
Bibliografia
- CASTILLÓ, Arcadi i LLORET, T. "El Pont de Claverol. Hortoneda de la Conca", a El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0
- GAVÍN, Josep M. Pallars Jussà. Barcelona: Arxiu Gavín, 1981 (Inventari d'esglésies, 8). ISBN 84-85180-25-9
- MADOZ, Pascual. "Erbasabina". Dins Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario-Tipográfico, 1845. Edició facsímil Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz. V. 1. Barcelona: Curial, 1985. ISBN 84-7256-256-5.