Vés al contingut

Barrellera

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Herba fada)
Infotaula d'ésser viuBarrellera
Soda inermis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaAmaranthaceae
GènereSoda
EspècieSoda inermis Modifica el valor a Wikidata
Fourr., 1869
Nomenclatura
Sinònims
Salsola soda Modifica el valor a Wikidata

La barrella, barrellera o sosa (Soda inermis)[1] és una espècie de planta amb flors del gènere Soda dins la família de les amarantàcies (Amaranthaceae).[2]

Addicionalment pot rebre els noms de salicorn, salicorn fi, salsola de Sevilla, salsora i salsosa. També s'han recollit la variant lingüística salicor fi.

Distrbució i hàbitat

[modifica]

És una planta halòfita (tolerant a la sal) que típicament creix al litoral. És un tàxon nadiu d'Euràsia i Àfrica del Nord, arriba a la mar Negra.[3] S'ha naturalitzat a la costa del Pacífic d'Amèrica del Nord,[4] i es pot considerar espècie invasora a la Califòrnia litoral.[5][6] També s'ha naturalitzat a Amèrica del Sud.[7]

Descripció

[modifica]

És un arbust anual suculent de fins a 70 cm d'alt,[8] amb les fulles carnoses i les tiges verdes o vermelles. Les flors són molt petites i agrupades en una inflorescència.[9][7] Les sals processades de l'herba sosa tenen fins a un 30% de carbonat de sodi.[10]

Taxonomia

[modifica]

Sinònims

[modifica]

Els següents noms científics són sinònims de Soda inermis:[2]

  • Sinònims homotípics
  • Sinònims heterotípics
  • Salsola longifolia Lam.
  • Salsola soda var. depauperata Pau

Usos

[modifica]

Històricament ha estat una important font de carbonat de sodi que també s'extreia de les cendres d'altres plantes anomenades també barrelles.[11] Amb el carbonat de sodi es fan vidres i sabons. La qualitat del famós cristall de Venècia i Murano depenia de la puresa del carbonat de sodi de les barrelles[12] i la naturalesa d'aquest ingredient es mantenia en secret. Al litoral ibèric (de Catalunya a Múrcia) durant el segle xviii hi havia una gran indústria de carbonat de sodi obtingut de les cendres de les barrelles.[13] El nom de l'element sodi prové de l'epítet específic (soda) de l'herba fada. Més tard als Estats Units la soda va passar a ser sinònim de beguda no alcohòlica.

Actualment ja no es cultiva l'herba fada sinó és a Itàlia com a verdura comestible de gust similar a l'espinac, amb els noms de barba di frate, agretti i liscari sativa.[14]

Salsola soda ha estat estudiada com a planta per la bioremediació per treure la sal de sòls amb certa salinitat on es vol conrear tomàquets i pebrots.[15]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «barrellera». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 24 març 2024].
  2. 2,0 2,1 «Soda inermis» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 24 març 2024].
  3. Jalas, Jaakko and Suominen, Juha (1989). Atlas Florae Europaeae: Distribution of Vascular Plants in Europe (Cambridge University Press, Cambridge), p. 78. ISBN 0-521-34271-6
  4. "County-Level Distribution of Salsola soda,"de SMASCH (Specimen Management for California Herbaria) database (The University and Jepson Herbaria, University of California, Berkeley). Entry retrieved December 13, 2006.
  5. California Exotic Pest Plant Council, Exotic Pest Plants of Greatest Ecological Concern in California Arxivat 2006-12-25 a Wayback Machine., October, 1999.
  6. Baye, Peter (1998). "More on Salsola soda Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.," CalEPPC News (Newsletter of the California Exotic Pest Plant Council), Vol. 6, No. 4 (Fall 1998).
  7. 7,0 7,1 Robertson, Kenneth R. and Clemants, Steven E. (1997). Salsola Soda, from "Amaranthaceae" chapter, in: Flora of North America Editorial Committee, eds. 1993+. Flora of North America North of Mexico. 12+ vols. Nova York i Oxford. Vol. 4, pp. 399–402. ISBN 0-19-517389-9
  8. Integrated Taxonomic Information Service (2007). "Salsola soda L.," report for taxonomic serial number 504989
  9. Jepson, Willis Linn (1993). The Jepson manual: higher plants of California, James C. Hickman, editor (Berkeley: University of California Press, 1993), p. 514. ISBN 0-520-08255-9
  10. Barker, T. C., Dickinson, R., and Hardie, D. W. F. "The Origins of the Synthetic Alkali Industry in Britain," Economica, New Series, Vol. 23, No. 90. (May, 1956), pp. 158–171.
  11. Clow, Archibald and Clow, Nan L. (1952). Chemical Revolution, (Ayer Co Pub, June 1952), pp. 65–90. ISBN 0-8369-1909-2
  12. Turner, Guy (1999). "Allume Catina and the Aesthetics of Venetian Cristallo," Journal of Design History 12, No. 2, pp. 111–122. DOI: 10.1093/jdh/12.2.111
  13. Pérez, Joaquín Fernández (1998). Arxivat 2007-12-18 a Wayback Machine.Antilia: The Spanish Journal of History of Natural Sciences and Technology, Vol. IV, Art. 1. ISSN 1136-2049. Archived at WebCite from this original URL on 2008-03-01.
  14. Mayes, Frances (2000). Bella Tuscany: The Sweet Life of Italy, (Broadway), p. 15. ISBN 0-7679-0284-X
  15. Colla, G., Rouphael, Y., Fallovo, C., and Cardarelli, M. (2006). "Use of Salsola soda as a companion plant to improve greenhouse pepper (Capsicum annuum) performance under saline conditions," New Zealand Journal of Crop and Horticultural Science, Vol. 34: 283 - 290. Online abstract at http://www.rsnz.org/publish/nzjchs/2006/039.php Arxivat 2008-11-22 a Wayback Machine. (retrieved November 28, 2006).

Enllaços externs

[modifica]