Hermandad Nacional de la División Azul
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | fraternitat Divisió Blava  | ||||
| Forma jurídica | associació | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Confederación Nacional de Excombatientes | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
Localització geogràfica  | |||||
.svg&lang=ca)
L'Hermandad Nacional de la División Azul és una associació espanyola,[1] creada en la dècada de 1950 com a germandat franquista d'excombatents.
Història[modifica]
Organitzada tentativamente en 1956 a partir d'una reunió celebrada a Madrid entre les diverses germandats de voluntaris de la Divisió Blava que havien aparegut arreu del territori espanyol; en la reunió es va establir una junta provisional nacional; l'organització va ser proclamada com a tal en la seva tercera assemblea el 27 de juny de 1959, passant a presidir l'ens Carlos Pinilla Turiño,[2] que havia estat president de la germandat de divisionaris de Madrid.[3] Es va constituir legalment fent ús de la llei d'associacions de 30 de juny de 1887.[3] Amb forta implantació a la ciutat d'Alacant, el seu alcalde Agatángelo Soler Llorca, també divisionari,[4] va ser una de les seves principals fonts de subvencions.[5] Les cèl·lules provincials malgrat tot van mantenir una gran autonomia respecte a la germandat nacional.[6] Va exercir com a grup de pressió perquè els divisionaris poguessin rebre pensions de la República Federal Alemanya, amb èxit.[7] La germandat, que en 1960 va ingressar en la Verband Deutscher Soldaten,[8] es va integrar en la Confederación Nacional de Excombatientes presidida per José Antonio Girón de Velasco al juliol de 1974.[9]
Va editar la revista Blau División.[10] Té la seu en els baixos del número 66 del madrileny carrer d'Alonso Cano.[11]
Referències[modifica]
- ↑ «Consulta de asociaciones de ámbito estatal». Registro nacional de asociaciones. Ministerio del Interior.
- ↑ Veiga Chousa, 2013, p. 115-116.
- ↑ 3,0 3,1 Alcalde, 2014, p. 284.
- ↑ Veiga Chousa, 2013, p. 123.
- ↑ Veiga Chousa, 2013, p. 117.
- ↑ Veiga Chousa, 2013, p. 117-188.
- ↑ Veiga Chousa, 2013, p. 119.
- ↑ Veiga Chousa, 2013, p. 118.
- ↑ Andrés, 2001, p. 65.
- ↑ Veiga Chousa, 2013, p. 121.
- ↑ «Conferencias». ABC [Madrid], 18-10-1999.
Bibliografia[modifica]
- Alcalde, Ángel. Los excombatientes franquistas (1936-1965). Saragossa: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2014. ISBN 978-84-16028-63-4.
- Andrés, Jesús de «¡Quieto todo el mundo! El 23-F y la transición española». Historia y política: Ideas, procesos y movimientos sociales. Universidad Complutense de Madrid, Universidad Nacional de Educación a Distancia i Centro de Estudios Políticos y Constitucionales [Madrid], 5, 2001, pàg. 55-88. ISSN: 1575-0361.
- Veiga Chousa, David «La Hermandad de la División Azul: un acercamiento al asociacionismo divisionario». Revista Universitaria de Historia Militar, 2, 4, 2013, pàg. 108-129. ISSN: 2254-6111.