Heule

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaHeule
Heule kasteel -3.JPG
Castell d'Heule

Localització
HeuleLocation.svg
 50° 50′ 34″ N, 3° 14′ 07″ E / 50.8428°N,3.2353°E / 50.8428; 3.2353
EstatBèlgica
Regióregió Flamenca
ProvínciaFlandes Occidental
ArrondissementArrondissement of Kortrijk Tradueix
MunicipiKortrijk
Geografia
Part de Kortrijk
Superfície 11,68 km²
Altitud 16 m
Identificador descriptiu
Codi postal 8501
Modifica les dades a Wikidata

Heule és un nucli del ciutat de Kortrijk a la província de Flandes Occidental a la regió flamenca de Bèlgica. Era un municipi independent fins a la fusió amb Kortrijk l'1 de gener de 1977. El 2012 tenia 10.6201 habitants a una superfície de 1168 hectàrees. És coneguda per la canço popular Tineke van Heule (Tineta d'Heule) amb lletra del poeta René De Clercq i música d'Emiel Hullebroeck.

Història

Hi a resquícies d'assentaments del neolític i de l'època gal·loromana. El primer esment escrit data del 1111 en un document al qual un cert Sigerus de Hulava donar unes terres al capítol d'Harelbeke.[1] Al segle XIV va esdevenir una parròquia independant, que depenia dele capítol de Sant Pere de Rijsel. La senyoria pertanyia al castell de Kortrijk dins del comtat de Flandes. Durant la rebel·lio protestant (1566-1579) el poble i l'església van fer-se malbé. El castell va ser devastat (el castell actual és una construcció neogòtica molt més recent).

Durant les guerres del segle XVII entre França i Castella sota Carles II el poble va patir molt. Després de la Pau de Nimega (1678), Carles cedeix el poble a Lluís XIV de França. El 1713 a la fi de la Guerra de Successió Espanyola el Tractat d'Utrecht cedeix el poble als Països Baixos austríacs. El 1744 el poble torna a sofrir sota l'ocupació de les tropes franceses (1744-1747) que intenten reconquerir la zona. El 1794 França annexa Heule i les tropes tornen a devastar el poble.

Geografia i economia

Es troba al marge de l'Heulebeek, un afluent no navegable del Leie, a una terra fèrtil mesclat de sorra i argila. Amb l'augment de la urbanització i la industrialització, el terra cultivable es va minvar cap a 54,4% de la superfície total.[1] Des del segle XVIII, al costat de l'agricultura, s'instal·len nombrosos petits tallers casolans de contractistes de la indústria del tèxtil de Kortrijk. La pèrdua del mercat francès el 1815 i del neerlandès després de la Revolució belga el 1830 causa una crisi econòmica. Des dels anys 1850 la vall del Leie esdevé un centre important la indústria del lli i les primeres fàbriques de tèxtil van construir-se al poble. També hi ha tallers de metal·lúrgia i una cervesaria. Des de la fi dels anys 1960 un nova crisi toca el sector del tèxtil, per la concurrència de les fibres sintètiques i del cotó. Un polígon industrial nou «Leiedal» es crea a cavall amb el municipi de Kuurne. Tot i això, el poble esdevé cada dia més residencial, i els habitants treballen sovint a Kortrijk, Bruges o Brussel·les.

Galeria
Fills predilectes d'Heule
  • Stijn Streuvels (1871-1969), escriptor, hi va néixer i viure fins al 1887. Al lloc de la seva casa natal desapereguda, situada al carrer Kortrijksestraat 162 hi ha una placa commemorativa de l'escultor André Potteau.
  • Gérard Debaets (1899-1959), ciclista

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Heule (ID: 21798)» (en neerlandès). De Inventaris van het Bouwkundig Erfgoed (Inventari del patrimoni arquitectural). Onroerend Erfgoed (Agència del govern de Flandes del Patrimoni, 2004-2006. [Consulta: 14 abril 2014 (2014-04-14)].