Hidrur de sodi

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula químicaHidrur de sodi
Hidrur de sodi
Sodium-hydride-3D-vdW.png
Identificadors
7646-69-7 Symbol OK.svg1
ChemSpider 23144 Symbol OK.svg1
Número CE 231-587-3
Imatges Jmol-3D Imatge
PubChem 24758
Propietats
Massa molar 23,99771 g/mol
Aparença sòlid blanc o gris
Densitat 1,396 g/cm3
Punt de fusió 300 °C (572 °F; 573 K) es descompon
Reacciona amb l'aigua
Solubilitat insoluble en amoníac, benzè, CCl4, CS2
1,470
Estructura
fcc (NaCl), cF8
Fm3m, No. 225
a = 498 pm
Octaèdrica (Na+)
Octaèdrica (H)
Termoquímica
36,4 J/mol K
40 J·mol−1·K−1[1]
−56,4 kJ·mol−1[1]
-68 kJ/mol
Perills[2]
Fitxa de dades de seguretat External MSDS
Pictogrames del GHS Water-react. 1
Paraula d'advertència GHS DANGER
H260
NFPA 704
Codi d'inflamabilitat 3: Líquids i sòlids que es poden encendre en gairebé totes les condicions de temperatura ambient. Punt d'inflamació entre 23 i 38 °C (73 i 100 °F). Per exemple, la gasolina) Codi de salut 3: L'exposició a curt termini podria causar lesions temporals o residuals greus. Per exemple, el gas de clor Codi de reactivitat 2: Si se sotmet a un canvi químic violent a temperatures i pressions elevades, reacciona violentament amb l'aigua, o pot formar barreges explosives amb l'aigua. Per exemple, el fòsfor Perill especial W: Reacciona amb l'aigua d'una manera inusual o perillosa. Per exemple, el cesi, el sodiNFPA 704 four-colored diamond
Punt d'inflamabilitat combustible
Compostos relacionats
Altres cations
Hidrur de liti
Hidrur de potassi
Compostos relacionats
Borohidrur de sodi
Excepte quan s'indiqui el contrari, les dades es refereixen a materials sota condicions estàndard (a 25 °C [298,15 K], 100 kPa).
 N verify (què ésSymbol OK.svg1/N?)
Infotaula de referències

L'hidrur de sodi, NaH és un representant dels hidrurs metàl·lics compostos per cations Na+ i anions H, en contrast amb els hidrurs moleculars com el borà, metà, amoníac i aigua que són compostos covalents. És insoluble en dissolvents orgànics. Pur el NaH és incolor però en moltes mostres es pot presentar gris. NaH, com l'LiH, l'KH, l'RbH, i l'CsH adopten l'estructura cristal·lina del NaCl. Cada catió Na+ es troba envoltat per 6 anions H i en el centre d'una geometria octaèdrica.[4] Els fabricants el subministren en una mescla al 60% (w/w) en oli mineral.

Reactivitat[modifica | modifica el codi]

El NaH es produeix directament per reacció del sodi líquid amb l'hidrogen.[5] NaH pot inflamar-se en aire, especialment si està en contacte amb aigua per donar hidrogen, el qual també és inflamable. La hidròlisi transforma el NaH en hidròxid de sodi, NaOH.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

En síntesi orgànica s'empra com a base.[6] NaH redueix diversos grups de compostos, així el trifluorur de bor hi reacciona per donar diborà:[5]

6 NaH + 2 BF3 → B2H6 + 6 NaF

També es redueixen els enllaços Si-Si i S-S dels disilans i disulfurs. S'empra també com agent dessecant de dissolvents orgànics per la seva ràpida i ireversible reacció amb l'aigua. L'hidrur de calci també s'empra per a aquest fi.

Consideracions pràctiques[modifica | modifica el codi]

El hidrur de sodi es ven com una mescla del 60% d'hidrur de sodi i oli mineral. Aquesta mescla és més fàcil de gestionar (per raons de seguretat) que l'hidrur de sodi pur. El material es pot obtenir pur rentant la solució amb pentà tenint en compte que cal evitar la combustió que s'esdevé al contacte de l'hidrur de sodi amb l'aire. D'aquí que les reaccions que involucren l'hidrur de sodi requereixen d'atmosfera inerta (nitrogen o argó).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Zumdahl, Steven S.. Chemical Principles 6th Ed.. Houghton Mifflin Company, 2009, p. A23. ISBN 0-618-94690-X. 
  2. Index no. 001-002-00-4 of Annex VI, Part 3, to Regulation (EC) No 1272/2008 of the European Parliament and of the Council of 16 December 2008 on classification, labelling and packaging of substances and mixtures, amending and repealing Directives 67/548/EEC and 1999/45/EC, and amending Regulation (EC) No 1907/2006. OJEU L353, 31.12.2008, pp 1–1355 at p 340.
  3. http://www.newenv.com/resources/nfpa_chemicals
  4. Wells, A.F. Structural Inorganic Chemistry, Oxford, Clarendon Press, 1984
  5. 5,0 5,1 Holleman, A. F.; Wiberg, E. "Inorganic Chemistry" Academic Press: San Diego, 2001. ISBN 0-12-352651-5.
  6. Encyclopedia of Reagents for Organic Synthesis (Ed: L. Paquette) 2004, J. Wiley & Sons, New York. DOI: 10.1002/047084289

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]