Himnos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els germans bessons Hipnos i Tànatos s'enduen el cos de Sarpèdon a l'Hades

Hipnos, Himnos, o Son[1] (en grec Ύπνος Hypnos, «somni») era, en la mitologia grega, la personificació del somni. Era fill de Nyx, la nit, i germà bessó de Tànatos, la mort no violenta. El seu equivalent romà era Somnus.

La seva descendència la formaven les coses que ocorrien en somni, els Oniroi. Els tres més importants apareixien en els somnis dels reis: Morfeu, Iquelo (o Fobetor) i Fantaso —Ícelos, pels celestes, i Fobètor, pels mortals, i Fàntasos, segons la traducció de les Metamorfosis d'Ovidi, de Trepat i Saavedra.[1]

Homer el va representar com a habitant de Lemnos, però més tard el lloc on vivia va ser objecte de dubtes: segons Virgili, els Inferns, segons Ovidi, el país dels cimeris. Sovint se'l representa alat i recorre ràpidament els cels i la terra endormiscant tothom. Una llegenda parla de que, enamorat d'Endimió, li va atorgar el do de dormir amb els ulls oberts, per tal de poder mirar sense parar els ulls del seu amant. També s'atribueix aquest desig a Selene.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932.  p. 21-22
  2. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 271. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Himnos Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849)