Hiperstena
 Hiperstena | |
|---|---|
| Espècie no aprovada per l'IMA | |
  | |
| Fórmula química | Mg₂Si₂O₆ |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > inosilicats |
| Propietats | |
| Més informació | |
| Referències | [1] |
Hiperstena és com es coneix al membre intermedi de la sèrie que formen l'enstatita i la ferrosilita. Des de l'any 1988 aquest terme està descreditat per l'Associació Mineralògica Internacional,[2] la qual el cataloga fins i tot d'«innecessari».[1] Actualment és considerat com a sinònim dels dos termes extrems de la sèrie.
La majoria de minerals classificats com a hiperstena són enstatites fèrriques. La fórmula de la hiperstena seria (Mg,Fe)SiO₃, tenint en compte que sovint es considera terme mitjà de l’esmentada sèrie.
Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual va ser descrita a tots els continents del planeta, inclosa l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana va ser descrita a la intrusió de charnockita d'Ansinyà, un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals.[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hiperstena |
- ↑ 1,0 1,1 «Hyperstene» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 maig 2015].
- ↑ N. Morimoto; J. Fabries; A. K. Ferguson; I. V. Ginzburg; M. Ross; F. A. Seifert; J. Zussman; K. Aoki; G. Gottardi «Nomenclature of pyroxenes». American Mineralogist, 9-10, 73, 1988, pàg. 1123–1133 [Consulta: 24 febrer 2023].
- ↑ Guitard, Gérard «Catalogue raisonné de la collection de minéralogie régionale du Centre européen de recherches préhistoriques de Tautavel (Pyrénées-orientales): contribution à la minéralogie de la partie orientale des Pyrénées». Minéral, 1982, pàg. 253-266 [Consulta: 24 febrer 2023].