Hipoandrogenisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaHipoandrogenisme
Tipusmalaltia gonadal Modifica el valor a Wikidata

L'hipoandrogenisme, o deficiència d'andrògens, es refereix a un nivell d'andrògens inferior al normal. La deficiència d'andrògens afecta amb més freqüència a les dones, i també s'anomena síndrome d'insuficiència andrògena femenina (SIAF), encara que pot ocórrer en ambdós sexes.[1][2] L'activitat androgènica està mediada pels andrògens (una classe d'hormones esteroides amb afinitats variables pel receptor androgènic), i depèn de diversos factors, com ara l'abundància, la sensibilitat i la funció del receptor d'andrògens. La deficiència d'andrògens s'associa amb manca d'energia i motivació, depressió, falta de desig (libido) i, en casos més greus, canvis en les característiques sexuals secundàries.[2][3][4][5][6][7]

Signes i símptomes[modifica]

Els símptomes de la malaltia en els homes consisteixen en la pèrdua de la libido, la impotència, la infertilitat, l'encongiment dels testicles, penis i pròstata, disminució de la masculinització (p. ex., disminució del creixement del facial i del pèl corporal), massa muscular baixa, ansietat, depressió, fatiga, símptomes vasomotors (fogots), insomni, mal de cap, cardiomiopatia i osteoporosi. A més, els símptomes de l'hiperestrogenisme, com ara la ginecomàstia i la feminització, poden estar presents simultàniament en els homes.

En els homes, un tipus de miopatia pot resultar d'una deficiència d'andrògens coneguda com a miopatia per deficiència de testosterona o hipogonadisme (hipogonadotròfic) amb miopatia. Els signes i símptomes inclouen CK sèrica elevada, atròfia muscular simètrica i debilitat muscular (principalment proximal), una sensació d'ardor als peus a la nit, marxa miopàtica i alteració de la glucosa en dejú. L'EMG mostra una baixa contracció volitiva de les unitats polifàsiques de curta durada. La biòpsia muscular mostra evidències de mionecrosi i regeneració, algunes fibres trencades, cèl·lules inflamatòries cròniques (macròfags) que s'infiltren en fibres degenerades i un augment del teixit adipós i fibrós (fibrosi). Predomini de les fibres musculars de tipus I (contracció lenta/oxidativa), amb una mica d'atròfia mixta de fibres musculars de tipus II (contracció ràpida/glicolítica). El tractament és la teràpia de substitució hormonal de la testosterona.[8][9][10]

En les dones, l'hipoandrogenisme consisteix en pèrdua de la libido, disminució del creixement del pèl corporal, depressió, fatiga, vasocongestió vaginal (que pot provocar rampes), símptomes vasomotors (per exemple, sofocos i palpitacionss), insomni, mal de cap, osteoporosi i reducció de massa muscular.[11][12][13] Com que els estrògens se sintetitzen a partir d'andrògens, els símptomes d'hipoestrogenisme poden estar presents en ambdós sexes en casos de deficiència severa d'andrògens.

Referències[modifica]

  1. ↑ Rivera-Woll, L. M.; Papalia, M.; Davis, S. R.; Burger, H. G. «Androgen insufficiency in women: diagnostic and therapeutic implications». Human Reproduction Update, vol. 10, 5, October 1, 2004, pàg. 421–432. DOI: 10.1093/humupd/dmh037. PMID: 15297435.
  2. ↑ 2,0 2,1 Braunstein, Glenn D «Androgen insufficiency in women: summary of critical issues». Fertility and Sterility, vol. 77, April 1, 2002, pàg. 94–99. DOI: 10.1016/S0015-0282(02)02962-X. PMID: 12007911.
  3. ↑ Braunstein, Glenn D. «Androgen insufficiency in women». Growth Hormone & IGF Research, vol. 16, July 1, 2006, pàg. 109–117. DOI: 10.1016/j.ghir.2006.03.009. PMID: 16631401.
  4. ↑ Tan, RS «Testosterone replacement therapy for female androgen insufficiency syndrome». International Journal of Pharmaceutical Compounding, vol. 9, 4, July 2005, pàg. 259–64. PMID: 23925049.
  5. ↑ Davison, Sonia L; Davis, Susan R «Androgens in women». The Journal of Steroid Biochemistry and Molecular Biology, vol. 85, 2, June 1, 2003, pàg. 363–366. DOI: 10.1016/S0960-0760(03)00204-8. PMID: 12943723.
  6. ↑ Guay, A; Traish, A «Testosterone therapy in women with androgen deficiency: Its time has come». Current Opinion in Investigational Drugs, vol. 11, 10, October 2010, pàg. 1116–26. PMID: 20872314.
  7. ↑ Guay, A.; Munarriz, R.; Jacobson, J.; Talakoub, L.; Traish, A.; Quirk, F.; Goldstein, I.; Spark, R. «Serum androgen levels in healthy premenopausal women with and without sexual dysfunction: Part A. Serum androgen levels in women aged 20–49 years with no complaints of sexual dysfunction». International Journal of Impotence Research, vol. 16, 2, April 24, 2004, pàg. 112–120. DOI: 10.1038/sj.ijir.3901178. PMID: 14999217.
  8. ↑ Needham, Merrilee, and Frank Mastaglia, 'Endocrine myopathies', in David Hilton-Jones, and Martin R. Turner (eds), Oxford Textbook of Neuromuscular Disorders, Ch. 38 Endocrine myopathies. Oxford Textbooks in Clinical Neurology (Oxford, 2014; online edn, Oxford Academic, 1 May 2014), doi:10.1093/med/9780199698073.003.0034. Retrieved 29 May 2023.
  9. ↑ Orrell, R W; Woodrow, D F; Barrett, M C; Press, M; Dick, D J; Rowe, R C; Lane, R J «Testosterone deficiency myopathy.». Journal of the Royal Society of Medicine, vol. 88, 8, August 1995, pàg. 454–456. ISSN: 0141-0768. PMC: 1295300. PMID: 7562829.
  10. ↑ Haq, T.; Pathan, M. F.; Ikhtaire, S. «Hypogonadotropic Hypogonadism in a Boy with Myopathy». Mymensingh Medical Journal: MMJ, vol. 25, 1, January 2016, pàg. 186–189. ISSN: 1022-4742. PMID: 26931274.
  11. ↑ «[Androgen deficiency in women]» (en polonès). Endokrynologia Polska, vol. 56, 6, 2005, pàg. 1016–20. PMID: 16821229.
  12. ↑ «The hypoandrogenic woman: pathophysiologic overview». Fertility and Sterility, vol. 77, Suppl 4, April 2002, pàg. S72–6. DOI: 10.1016/S0015-0282(02)03003-0. PMID: 12007907.
  13. ↑ Bremner, William J. Androgens in Health and Disease. Humana Press, 27 May 2003, p. 365–379. ISBN 978-1-58829-029-8 [Consulta: 11 juny 2012]. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hipoandrogenisme&oldid=33288625»