Història del príncep predestinat
| Tipus | obra literària  |
|---|---|
| Llengua original | antic egipci |
| Gènere artístic | conte de fades |
| Publicació | 1874 |
La Història del príncep predestinat és un antic relat egipci de l'època de l'Imperi Nou que ha sobreviscut parcialment en el revers del papir Harris 500.
El text narra la vida d'un príncep al qual se li profetitza una mort antinatural. George Ebers li va donar el nom del príncep encantat que s'utilitza juntament amb el del príncep condemnat i El príncep predestinat. Alguns estudiosos pensen que la resta era un final feliç i que la història hauria de ser anomenada "El príncep amenaçat per tres destinacions" o alguna cosa similar.[1]
Descripció[modifica]
La història s'ha trobat en el revers del papir Harris 500, juntament amb La presa de Yapu, i està escrita en hieràtic. El papir data del regnat de Seti I o Ramsès II, i el relat no ha de ser molt anterior, ja que en aquesta època era un tema popular en el Mediterrani oriental.
No hi ha acord sobre quin gènere se li assigna: alguns egiptòlegs, com Emma Brunner-Traut, opinen que és un «conte de fades», opinió posada en dubte per uns altres, com Wolfgang Helck, que asseguren que tot escrit de l'antic Egipte tenia un propòsit, inclosa la poesia popular. D'altra banda, Henrike Simon classifica la història com una «novel·la cortesana», comparable a la saga medieval del Rei Artús.
Sinopsi[modifica]
El faraó estava molt trist perquè encara no havia tingut un fill, però els déus li van concedir el seu desig. Quan va néixer el príncep, Athor li va profetitzar la seva destinació: li donaria mort un gos, un cocodril o una serp. El faraó va construir una casa en el desert, i allí va transcórrer la vida del jove, aïllat de tots els possibles perills, encara que li va regalar un inofensiu cadell a petició del nen.
Quan el príncep va ser adult va decidir fer front a la seva destinació i va viatjar a l'estranger (al país de Nahrin, a l'Eufrates), on va arribar a obtenir la mà d'una princesa tancada en una alta torre en ser l'únic capaç d'arribar a la seva finestra, condició establerta pel seu pare per triar espòs.[2] El príncep no li va dir al rei res sobre si mateix, va explicar que havia hagut de sortir de casa a causa de la seva madrastra, però li va explicar la història a la princesa. Aquesta es preocupava per ell, i va aconseguir salvar-lo d'una serp. Temps després el príncep va sortir a passejar amb el seu gos, i aquest va començar a parlar i li va dir que era la seva destinació. Fugint del gos va arribar a un llac, on va ser capturat per un cocodril que en lloc de matar-ho va exigir la seva ajuda per lluitar contra un dimoni. Aquí s'interromp el relat.
Bibliografia[modifica]
- Auriga y otros. Cuentos egipcios, pp. 61 y ss.. Ed. Rialp, 1982. ISBN 84-7281-068-2.[Enllaç no actiu]
- BRUNNER-TRAUT, Emma (1911 - 2008). Altägyptische Märchen / Cuentos de hadas del Alto Egipto. Ed. E. Diederichs, 1983. ISBN 3-424-00238-0.
- HANNIG, Rainer. Großes Handwörterbuch Ägyptisch-Deutsch (2800-950 v.Chr.) / Gran diccionario manual egipcio - alemán. Ed. Philipp von Zabern, 1995. ISBN 3-8053-1771-9.
- MASPERO, Gaston. Popular Stories of Ancient Egypt / Historias tradicionales del Antiguo Egipto. Ed. Oxford University Press, 2004, pp. 153-162. ISBN 0-19-517335-X.
- LICHTHEIM, Miriam. Ancient Egyptian Literature: A Book of Readings / Literatura del Antiguo Egipto: libro de lecturas. Ed. University of California Press[1] (Publicaciones de la Universidad de California), 2006. ISBN 0-520-24842-2.
Referències[modifica]
- William Kelly Simpson, ed., The Literature of Ancient Egypt: An Anthology of Stories, Instructions, and Poetry (New Haven: Yale University Press, 1973), 85–91.
- Gaston Maspero, Popular Stories of Ancient Egypt, Kessinger Publishing 2003, ISBN 0-7661-7637-1, pp.185ff.
- M. Lichtheim, Ancient Egyptian Literature, vol.2, (Berkeley: University of California Press, 1976), 200-203.
- Graham Anderson, Fairytale in the Ancient World, Routledge 2000, ISBN 0-415-23702-5
- Wiedemann, Alfred, Volksmund, Band VI. Alfred Wiedemann Altaegyptische Sagen und Maerchen", Deutsche Verlagsaktiengesellschaft Leipzig, 1906, pp. 78 – 85
- Chris Eyre, On Fate, Crocodiles and the Judgement of the Dead: Some Mythological Allusions in Egyptian Literature, Studien zur Altägyptischen Kultur
Vol. 4 (1976): 104-114, accessed October 5th, 2010, URL: http://www.jstor.org/stable/25150002.
Enllaços externs[modifica]
- Imatges del papir al web del Museu Britànic.
- Presentació en anglès i traducció Arxivat 2015-09-19 a Wayback Machine. anglesa de l'alemanya d'Alfred Wiedemann (1856 - 1936).