Hivern Àrab

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'Hivern Àrab[1][2][3][4][5][6] és un terme emprat, més en altres llengües que en la nostra, per designar la violència a gran escala i la inestabilitat política i social que es desenvolupà després de les protestes de la Primavera Àrab als països del Món àrab a conseqüència de la repressió que practicaven grups radicals islàmics contra els militants d'esquerres, els islamistes moderats, els laics i els demòcrates. També contra els cristians i altres minories religioses. Aquesta denominació també fa referència esdeveniments com la Guerra Civil siriana, la insurgència iraquiana, la crisi i el Cop d'Estat a Egipte, la segona guerra de Líbia, la Guerra Civil Iemenita i la intervenció militar contra l'Estat Islàmic.

Els esdeveniments polítics, especialment la restauració de l'autoritarisme militar i la repressió de les llibertats a Egipte, el 3 de juliol de 2013, s'ha descrit com «un hivern militar que treballa contra els principals objectius de la Primavera Àrab». Els fets esdevinguts a Líbia, Líban, Bahrein, també han estat descrits pel professor Sean Yom com a escenaris menors d'aquest fenomen.

L'Hivern Àrab es caracteritzà per l'aparició de diverses guerres civils, escalada regional, inestabilitat, decadència econòmica i demogràfica a les nacions àrabs, a més de gran afluència de jihadistes estrangers, fins i tot occidentals, i l'esclat de molts conflictes ètnics i religiosos. Des de l'estiu de 2014, l'Hivern Àrab produí uns dos-cents cinquanta-mil morts i diversos milions de refugiats. Correlativament, augmentà considerablement la discriminació i els abusos sobre la dona a tota la regió, tenint en compte el rol que ja té la dona a la religió islàmica.

Segons el "Centre Moshe Dayan d'estudis africans i del Proper Orient", des de gener de 2014, el cost de l'agitació política àrab és d'aproximadament vuit-cents mil milions de dòlars, i prop de setze milions de persones desplaçades necessiten ajut humanitari.

L'Estat Islàmic[modifica]

Com a conseqüència de l'anarquia generada per l'alçament revolucionari de la Primavera Àrab siriana, la xarxa militar d'Al Qaeda s'expandí des d'Iraq per tot el Proper Orient i el Nord d'Àfrica, amb el centre d'operacions en una mena de califat sobre un territori a cavall de Síria i Iraq, l'anomenat Estat Islàmic d'Iraq i el Llevant (en àrab: الدولة الإسلامية في العراق والشام, ad-Dawlah al-Islāmiyah fī 'l-ʿIrāq wa-sh-Shām), provocant la formació d'una enorme coalició d'exèrcits àrabs i occidentals per combatre'l.

L'expressió[modifica]

El terme "Primavera Àrab" aparegué en primer lloc en una revista neoconservadora francesa per descriure l'efecte de les protestes. Pel que fa a l'"Hivern Àrab", el professor xinès Zhang Weiwei fou el primer a predir un "hivern àrab" durant el seu debat de juny de 2011 amb Francis Fukuyama, que creia que aquell moviment de protestes podia estendre's a la Xina.[7] Diu Zhang que «El meu coneixement del Proper Orient em du a concloure que Occident no hauria d'estar tant content. Tot això portarà enormes problemes als interessos americans. Per ara en diuen "Primavera Àrab", i jo aventuro que aviat girarà cap a un hivern per al Proper Orient».[8]

Referències[modifica]

  1. «Middle East review of 2012: the Arab Winter». The Telegraph. [Consulta: 19 juliol 2014].
  2. «Analysis: Arab Winter is coming to Baghdad». The Telegraph. The Jerusalem Post. [Consulta: 8 octubre 2014].
  3. «Expert Warns of America's Coming 'Arab Winter'». Christian Broadcasting Network. [Consulta: 8 octubre 2014].
  4. «The Arab Winter». The New Yorker. [Consulta: 8 octubre 2014].
  5. «Arab Spring or Arab Winter?». The New Yorker. [Consulta: 8 octubre 2014].
  6. Color, ABC «Una primavera que se apaga - Edicion Impresa - ABC Color» (en es-es). [Consulta: 21 febrer 2018].
  7. 张维为. «观天下讲坛| 张维为:话语自信——回望六年前与福山的那场辩论» (en zh-cmn-hans).
  8. «谁的终结?——福山与张维为对话"中国模式"-张维为、弗朗西斯·福山» (en zh-cmn-hans). [Consulta: 2 agost 2018]. «而且我自己对中东的了解使我得出这样的结论,西方千万不要太高兴,这会给美国的利益会带来很多的问题。现在叫中东的春天,我看不久就要变成中东的冬天。»