Honorat d'Arle

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaSant Honorat d'Arle
Honorat de Lerins
Saint Honorat d'Arles.jpg
Icona amb el sant sobre l'illa de Lerins
Nom original Honorat d'Arles
 Arquebisbe 


 Abat 

Dades biogràfiques
Naixement Honoratus o Honorius
ca. 350
Trèveris (Alemanya) o Pertús (Provença)
Mort 6 de gener de 429
Arle
Sepultura Sant-Genis d'Aliscamps (Arle), Sant Honorat d'Aliscamps (Arle); en 1391, cos traslladat a l'abadia de Lerins; 1788, a la catedral de Notre-Dame-du-Puy (Grasse, Provença)
Activitat professional
Ocupació Sacerdot
Època Imperi romà
bisbe
Commemoració a Església Catòlica Romana, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge Lerins
Festivitat 16 de gener[1]
Fets destacables bisbe d'Arle
Iconografia Com a bisbe; amb un au fènix; traient aigua d'una roca, d'un cop de bàcul
Patronatge Algaida; invocat contra les sequeres i les inundacions; i Vinalesa; invocat contra les inundacions
Modifica dades a Wikidata

Sant Honorat d'Arle - també Honoré, de vegades Honorius, Honortus- (ca. 350 - 429) va ser un bisbe d'Arle, venerat com a sant per catòlics i ortodoxos. Va ser objecte d'especial veneració a la Provença i zones properes, i Arle i Lerins van esdevenir centres de pelegrinatge. Un monjo de Lerins, Raimon Feraud, va compondre cap al 1300 en occità una Vida de Sant Honorat que va tenir una gran difusió i traduccions en altres llengües, com el català o el francès. El seu contingut, però, és fabulós i llegendari.

No se sap del cert on va néixer (diferents fonts esmenten Trèveris, el nord de la Gàl·lia o Pertús, a la Provença). Sembla que pertanyia a una família acomodada, pagana. Convertit al cristianisme, es va retirar, juntament amb el seu germà Venanci, a l'illa de Lerina, davant Canes, per fer-hi vida eremítica, imitant Caprasi de Lerins, que ja hi vivia.

Tots tres van embarcar a Marsella per anar a visitar els sants llocs de Palestina i els monestirs de Síria i Egipte, cap al 368. Venanci morí sobtadament a Methone (Acaia) i Honorat no va continuar el viatge; va tornar per Itàlia, passant per Roma. En arribar a la Provença, i encoratjat pel bisbe Leonci de Frejus, va tornar a instal·lar-se a l'illa de Lerina, llavors deserta, per tal de viure-hi en solitud fent vida eremítica.

En poc temps, van agrupar-se al voltant seu nombrosos deixebles que volien imitar-lo, entre els quals: Llop de Troyes, Euqueri de Lió o Hilari d'Arle. Llavors, entre 400 i 410, va fundar un monestir, l'Abadia de Lerins, un dels primers monestirs d'Occident, que va assolir gran fama i d'on van sorgir un gran nombre de bisbes i autors eclesiàstics, especialment als segles V i VI.

La fama de santedat d'Honorat va fer que en 426, en haver estat assassinat el bisbe Patrocle d'Arle, ell fos l'elegit per a substituir-lo. Honorat va prendre possessió en un moment que la diòcesi tenia greus conflictes amb els arrians i els maniqueus, que intentaven imposar les seves idees. La gestió d'Honorat va fer que s'hi tornés a l'ortodòxia; mentrestant, continuava dirigint des d'Arle els assumptes del monestir de Lerins.

Va morir als braços del seu deixeble i successor com a bisbe Hilari d'Arle. Les seves obres no s'han conservat, ni la regla que va donar als monjos de Lerins.

Bibliografia[modifica]

  • Attwater, Donald; Catherine Rachel John. The Penguin Dictionary of Saints. 3rd edition. New York: Penguin Books, 1993. ISBN 0-140-51312-4.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Honorat d'Arle Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Saint Honoratus of Arles». Arxivat de l'original el 15 de gener de 2009.