Hug II d'Arborea

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaHug II d'Arborea
 Jutge d'Arborea 

Biografia
Mort 1336 (Gregorià)
Activitat
Ocupació Giudice Tradueix
Família
Fill/a
Pare Marià III d'Arborea
Modifica dades a Wikidata

Hug II d'Arborea fou fill il·legítim de Marià III d'Arborea i de Paulesa de Serra (o de Lacon). El va succeir com a jutge d'Arborea entre el 1321 i el 1336.[1]

Va encapçalar el partit català a Sardenya reconeixent el rei Jaume el Just com a senyor de l'illa, ja que n'havia rebut la investidura per part del Papa el 1297: Va col·laborar amb l'infant Alfons en la conquesta de Sardenya pels catalans durant la campanya de 1323-1324 contra la presència pisana a diverses places fortes[1] i va declarar-se vassall del rei posant el jutjat d'Arborea sota la protecció de Catalunya-Aragó, però conservant el dret propi. Hug II reclamava un terç del Jutjat de Càller que els pisans no estaven disposats a cedir, i va passar a l'acció, vencent-los a la batalla de San Gavino, que es van replegar a Esglésies i Càller.[2] Sota el seu consell els catalans van desembarcar a Golf de Palmas i es van unir a les tropes que assetjaven Esglésies; després va participar en la conquesta catalana de Castel di Castro el 15 de juny de 1324. Es va casar amb Beneta (morta vers el 1345) i va morir el 1336 de malaltia.

El domini creixent de la Corona d’Aragó a l'illa no fou ben rebut pels sards que reaccionaren revoltant-se sovint i participant en l'escenari general d'enfrontament entre la Corona d'Aragó i la República de Gènova pel control del comerç al Mediterrani occidental.[1]

El va succeir el seu fill Pere III d'Arborea. Va tenir nou fills més: Marià IV d'Arborea qui succeí al seu germà Pere, Bonaventura (mort vers 1375), Francesc (canonge d'Urgell, mort després de 1342), Maria (morta el 1392, casada amb Guillem Galceran de Rocabertí), Joan (senyor de Bosa i Montacuto, que es va revoltar vers 1349 contra Marià IV d'Arborea, i fou empresonat el novembre d'aquell any morint en captiveri juntament amb el seu fill Pere vers 1375; era casat amb Sibil·la de Montcada filla d'Otò II baró d'Aitona i de Teresa de Montcada de la casa de barons de Fraga), Nicolau (mort passat el 1370, canònic de Lleida el 1342, pare de Salvador casat amb Constança Cubell, i avi de Lleonard Cubell), Llorenç (fill natural legitimat el 1337), Angiolesa (morta després del 1335) i Preciosa (morta després de 1335).

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 55
  2. Hayward, Fernand. Sardaigne terre de lumiere (en francès). Nouvelles Editions Latines, 1956, p.40.