Huiyuan
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 334 (Gregorià) Shanxi (Xina) |
| Mort | 416 (Gregorià) (81/82 anys) Hubei (Xina) |
| Dades personals | |
| Religió | Budisme |
| Activitat | |
| Ocupació | traductor, professor, filòsof |
Huiyuan (xinès tradicional: 慧遠; xinès simplificat: 慧远; "huìyuǎn") (Shanxi, 334 – Hubei, 416) fou un mestre budista xinès.
Va fundar el Temple de Donglin a Lushan, a la província Jiangxi i va escriure el tractat Per què els monjos no s’inclinen davant els reis (沙門不敬王者論) l'any 404. Va néixer a la província de Shanxi, però després d'una llarga vida d'ensenyament budista va acabar a la província de Jiangxi, on va morir l'any 416. Tot i que va néixer al nord es va traslladar a viure al sud, dins del límits de la Dinastia Jin Oriental.
Huiyuan va ser nomenat pòstumament Primer Patriarca de la secta budista Terra Pura. Entre els seus deixebles s'hi troben Huiguan (慧觀), Sengji (僧濟) i Faan (法安).
Vida[modifica]
De jove va començar a estudiar a Zhuangzi i Laozi, així com els ensenyaments de Confuci. No obstant, a l'edat de 21 anys, va ser convertit al budisme a la província d'Hebei per Dao Un, que era deixeble d'un missioner de Kuchan. Escoltar els sermons de Dao Un van convèncer Huiyuan de "deixar la família" i emprendre una vida d'ensenyaments budistes.[1] Més tard va esdevenir patriarca del Temple Donglin a Lushan. Els seus ensenyaments eren diversos i incloïen el vinaya (戒律), la meditació (禪法), l'abhidharma i la prajna o saviesa. Malgrat que Huiyuan no va prendre la iniciativa d'establir relacions amb el món secular sí que va tenir contactes amb la cort i la noblesa. Va ser convidat per l'emperador Huan Xuan en dues ocasions per participar en les discussions sobre l'estat del clergat, defensant-ne la independència. Els membres de les classes cultes van anar a viure Lushan com a deixebles laics de Huiyuan, per participar en la seva vida religiosa. A més dels seus ensenyaments i interaccions amb seguidors laics de la fe budista, va mantenir correspondència amb el monjo Kumarajiva.[2]
L'any 402 va crear amb un grup de monjos i laics la secta Terra Pura, dins de la branca budista Mahayana, en la qual la Terra Pura és el paradís occidental del Buda Amitabha.[3]
L'any 404, Huiyuan va escriure el tractat Per què els monjos no s’inclinen davant els reis (沙門不敬王者論).[4] Aquest llibre simbolitzava els seus esforços per afirmar la independència política de clergat budista dels tribunals dels governants monàrquics. Al mateix temps es tractava d'un text religiós i polític que tenia com a objectiu convèncer als emperadors i ministres confucians que els seguidors del budisme no eren subversius. Va argumentar que els budistes podien ser bons súbdits d'un regne, a causa de les seves creences en la retribució del karma i el desig de renéixer al paradís. Malgrat la reputació dels budistes de deixar la seva família per acollir-se a una vida monàstica, Huiyuan afirmava que "aquells que s'alegren del camí del Buda invariablement serveixen primer als seus pares i obeeixen els seus senyors".[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Ebrey, Patricia Buckley. The Cambridge illustrated history of China. Second edition, 2010. ISBN 978-0-521-19620-8.
- ↑ Jones, Charles B. «Was Lushan Huiyuan a Pure Land Buddhist? Evidence from His Correspondence with Kumārajīva About Nianfo Practice». Journal of Chinese Buddhist Studies. Chung-Hwa Institute of Buddhist Studies [Taipei], 21, 2008, pàg. 175-191. Arxivat de l'original el 10 de maig 2021. ISSN: 1017-7132 [Consulta: 3 abril 2021].
- ↑ Shinko Mochizuki, Leo M. Pruden,Trans. (2001). Pure Land Buddhism in China: A Doctrinal History, Chapter 3: Hui-yuan of Mt.Lu, Pacific World Journal, Third Series, Number 3, 251
- ↑ Es pot trobar una traducció a l'anglés a Leon Hurvitz, " 'Render unto Caesar' in Early Chinese Buddhism," Sino-Indian Studies, V, 4 (Santininketan), 80-114.