Humphrey Procter-Gregg
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 juliol 1895  Kirkby Lonsdale (Anglaterra) |
| Mort | 13 abril 1980 (84 anys) Grange-over-Sands (Anglaterra) |
| Formació | Royal College of Music Universitat de Cambridge |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, biògraf, musicòleg, professor, catedràtic |
| Ocupador | Universitat de Manchester |
| |
Humphrey Procter-Gregg (Kirkby Lonsdale, Cúmbria), 31 de juliol, 1895 - Grange-over-Sands, Cumbria, 13 d'abril, 1980), va ser un compositor i acadèmic anglès.
Carrera
[modifica]Humphrey Procter-Gregg es va educar al King William's College a l'illa de Man i a Peterhouse Cambridge, on va ser estudiós d'orgue.[1] Va estudiar música amb Charles Villiers Stanford (va ser dels seus últims alumnes), Charles Wood i Julius Harrison al Royal College of Music de Londres i va obtenir una beca a La Scala de Milà.[2]
Després de graduar-se, va treballar a diversos teatres d'òpera (com ara el Covent Garden, amb la Companyia Nacional Britànica de Thomas Beecham i Carl Rosa) com a director d'escena, productor o gestor.[2] Mentre era cap del Departament d'Òpera del Royal College of Music a la dècada de 1920, va dirigir i dissenyar les seves primeres produccions de The Shepherds of the Delectable Mountains i Hugh the Drover de Ralph Vaughan Williams, i va produir Sir John in Love.[3]
El 1936 Procter-Gregg va esdevenir Lector de Música a la Universitat de Manchester, on, com a professor emèrit, el 1952 va fundar la càtedra de Música; es va retirar el 1962, i el va succeir Hans F. Redlich.[1] Van ser estudiants seus Harrison Birtwistle, Peter Maxwell Davies, Alexander Goehr, Peter Hope, Elgar Howarth, John Ogdon, John McCabe, Ernest Tomlinson i David Wilde entre d'altres menys coneguts.[4] Hope el recordava com «molt passat de moda. Va arribar gairebé fins a Delius, però res més enllà d'això».[5] Peter Maxwell Davies va ser encara més dur en el seu menyspreu:[6]
| « | Procter-Gregg odiava qualsevol cosa de Stravinski o Bártok, i es referia a Beethoven com a aquell terrible bow-wow alemany. Vaig anar-hi per fer composició, però jo li desagradava tant i no li agradava gens la música que vaig escriure i a mi em desagradava tant ell, que molt que més o menys d'acord mutu em van fer fora del curs de composició. | » |
| — Peter Maxwell Davies | ||
Mentre estava a Manchester, va encoratjar la interpretació i la composició de música de cambra i va fundar l'Ad Solem Ensemble, un cor de cambra que encara existeix.[7] Els seus dissenys per a la sala de concerts de Denmark Road van donar una de les millors acústiques per a música de cambra al nord d'Anglaterra.[1] Mentre va estar-se a Manchester va viure al núm al 66 de Platt Lane, Rusholme.[8]
El 1962 va esdevenir director del London Opera Centre, però va va haver de dimitir l'abril de 1964 a causa de problemes de salut.[9] Es va retirar a viure a Windermere (Cúmbria) per centrar-se en la traducció i la composició d'òpera. El 1971 va ser nomenat Commander del Molt Excel·lent Orde de l'Imperi Britànic (CBE)[10] pels serveis a la música. El 31 d'octubre de 1975 es va celebrar un concert d'homenatge al seu 80è aniversari a Denmark Road, en el qual Robert Ashworth va interpretar la seva Sonata per a trompa.[11]
Humphrey Procter-Gregg va morir, als vuitanta-quatre anys, en una residència d'ancians a Grange-over-Sands.[12][13]
Composició i escriptura
[modifica]Entre les seves composicions hi ha un Concert per a clarinet (al voltant de 1940) que s'ha gravat,[14] obres per a veu i orquestra, dos quartets de corda numerats, un trio de cordes, quatre sonates per a violí (incloent la Sonata per a violí núm. 1 en la menor de 1936, dedicada a Albert Sammons),[15] la Sonata per a clarinet (1943) i la Sonata per a trompa en la (1975).[16] Per a piano sol, va compondre un conjunt de 24 preludis, quatre llibres de Westmoreland Sketches (publicats pòstumament el 1983), la Sonata per a piano en do menor (The Sea) i moltes peces més curtes. També hi ha nombroses cançons i arranjaments corals breus.[17] La seva darrera peça, Variations on an Air from Aberdeenshire per a violí i piano, va completar-la just abans de morir.[13]
Procter-Gregg va produir unes 20 traduccions d'òpera i diverses altres adaptacions angleses de textos per a música.[18][19] Va compilar i editar el llibre Sir Thomas Beecham: Conductor and Impresario el 1972.[20]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Biography at EditionDB
- ↑ 2,0 2,1 Leach, Gerald. British Composer Profiles (2012), p. 165
- ↑ Letter from Ralph Vaughan Williams to Humphrey Procter-Gregg, June 1924
- ↑ Rupprecht, Philip. British Musical Modernism: The Manchester Group and their Contemporaries (2015)
- ↑ 'Peter Hope's 80th Birthday', interview with Bob Briggs for Seen and Heard (2010)
- ↑ Moss, Stephen. 'Sounds and silence', in The Guardian, 19 June 2004
- ↑ Ad Solem – University of Manchester Choral Programme
- ↑ Obituary, The Times, 28 November 1968, p 10
- ↑ The Times, 22 April 1964, p 12
- ↑ «Humphrey Procter-Gregg Archive». The University of Manchester Library. [Consulta: 9 setembre 2024].
- ↑ Memoirs by former Manchester students, EditionDb
- ↑ Obituary, The Times, 22 April 1980, p. 16
- ↑ 13,0 13,1 Almond, Michael. Notes to Toccata CD TOCC0539 (2019)
- ↑ English Clarinet Concertos, Epoch CDLX7153 (2006), Gramophone review, March 2006
- ↑ Humphrey Procter-Gregg: Chamber Music, Volume One, Toccata Classics, TOCC0539 (2019)
- ↑ Dutton Vocalion CDLX7165 (2006)
- ↑ List of works at EditionDB, compiled by Michael Almond and John Turner
- ↑ Radio Times, Issue 1119, 11th Mar 1945, p. 12
- ↑ Procter-Gregg and others: ‘The Translator at Work’, Opera, Vol. 25 (1974), pp. 951–62, 1056–64; Vol. 26 (1975), pp. 242–50, 738–42
- ↑ Procter-Gregg, Humphrey, ed. (1972). Beecham Remembered. London: Duckworth. ISBN 0-7156-1117-8.