Ibn Sàlim al-Kalaí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1170  |
| Mort | c. 1237 (66/67 anys) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poeta |
| Ocupació | escriptor, literat |
Ibn Sàlim al-Kalaí, de nom complet Abū l-Rabīʿ Sulaymān ibn Mussa ibn Sàlim al-Himyarí al-Balansí al-Kalaí (àrab: أبو الرّبيع سليمان بن موسى بن سالم الهميري البلنسي الكلاعي, Abū r-Rabīʿ Sulaymān b. Mūsà b. Sālim al-Himyarī al-Balansī al-Kalāʿī) (Múrcia, 1170 – Enesa, 1237) fou un alfaquí malikita, muhàddith, historiador, orador i poeta andalusí de Balànsiya.[1][2]
Biografia
[modifica]Nascut als afores de Múrcia en l'any 1170 (probablement al castell d'Alcalà, a Mula), als dos anys fou traslladat per la seua família a València, on creixeria. Després d'una primera formació, viatjà per diferents ciutats andalusines —Sevilla, Granada, Xàtiva i Màlaga— a la recerca de saviesa, obtenint llicències (ijāzāt) de nombrosos mestres. A la seua tornada a València, es convertí en un prestigiós mestre de hadit i tafsīr, i molts alumnes vingueren de l’Orient i de l’Occident per escoltar-lo.[3]
Va ser nomenat qadi de València, reconegut per l'equitat en els judicis, i també khatib (predicador) de la gran mesquita de la ciutat. Rebutjà, però, ocupar càrrecs administratius en el Dīwān al-inshāʾ. Gaudí d'una gran reputació com a home de confiança dels emirs en actes públics i com a portaveu en cerimònies i assemblees.[4] Els seus contemporanis el descriuen com un expert destacat en lectures coràniques i tajwīd, amb un profund coneixement de la ciència del hadit i de la disciplina del jarḥ wa-taʿdīl (avaluació dels transmissors). Igualment, fou elogiat com a escriptor elegant, retòric, poeta i historiador.
Obres
[modifica]Va deixar prop de vint-i-cinc obres, entre les quals destaquen:
- Tractat complet de les expedicions guerreres del Profeta i dels tres primers califes (al-Iktifāʾ fī maghāzī al-Muṣṭafà wa-l-khulafāʾ al-thalātha) en quatre volums, la seua obra més coneguda.[5]
- Aforismes i encanteri lícit (Nukta al-amthāl wa-nafta al-siḥr al-ḥalāl).
- Esforç del conseller i sort del destinatari (Juhd al-naṣīḥ wa-ḥaẓẓ al-manīḥ).
- Collita de dàtils en els anys difícils (Jannī al-rutb fī sinī al-khuṭab).
- Els quaranta hadits setens (al-Arbaʿūn al-sabāʿiyya min al-ḥadīṯ).
- Notícies sobre l'imam Bukharí (al-Iʿlām bi-akhbār al-Bukhārī al-imām).
- Joia de les sessions sobre successos i tradicions elevades (Ḥilyat al-amālī fī l-waqāʾiʿ wa-l-ʿawālī).
També deixà un dīwān poètic, sermons i epístoles.
Mort
[modifica]Amb setanta anys d'edat, encapçalà la defensa de València contra les tropes de Jaume I en 1237 a la batalla del Puig de Santa Maria (batalla d'Enesa, en fonts àrabs) lluitant amb la bandera a les mans, on morí entre els mesos d'agost i setembre. El seu deixeble Ibn al-Abbār li dedicà una llarga elegia en què exaltava el seu mestratge i martiri.[6]
Recepció
[modifica]Diversos savis posteriors el lloaren:
- al-Dhahabī: «imām, ḥāfiẓ, mestre del hadit i de la retòrica, un dels grans erudits del seu temps».
- Ibn al-Abbār: «era un model de rigor, memòria i eloqüència, excel·lí en totes les disciplines».
- Ibn Farḥūn: «destacà per la seua valentia personal i participació en el combat».
- Ibn Masdī: «no vaig conèixer ningú de més dignitat i prestigi; excel·lí en ciències del Corà, en literatura i en història».
- al-Nabahī: «era d'aspecte noble i generós amb els estudiants pobres, als quals alimentava i mantenia».
Referències
[modifica]- ↑ Volum núm. 1, pàg. 815 de l'Enciclopèdia Espasa (ISBN 84-239-4501-4).
- ↑ al-Dhahabī, Siyar aʿlām al-nubalāʾ, vol. 23, p. 134.
- ↑ Ibn Qaymaz, Maʿrifat al-qurrāʾ al-kibār, vol. 1, p. 304.
- ↑ al-Qudāʿī, al-Takmila li-kitāb al-ṣila, vol. 4, p. 101.
- ↑ Henri Massé (ed.), París, 1931.
- ↑ al-Dhahabī, Siyar aʿlām al-nubalāʾ, vol. 23, p. 138.