Ignacio Blanco Giner
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1974 (49/50 anys) Algemesí (la Ribera Alta) |
 Secretari Autonòmic de Participació i Transparència | |
| 27 juny 2019 – 15 gener 2020 ← Belén Cardona Rubert – Antoni Llorente Ferreres → Membre del gabinet: segon gabinet de Ximo Puig Nomenat per: Ximo Puig | |
 Síndic del Grup Parlamentari EUPV | |
| 17 novembre 2014 – 11 juny 2015 (dissolució) ← Marga Sanz Alonso Legislatura: huitena legislatura del País Valencià | |
 Diputat a les Corts Valencianes | |
| 9 juny 2011 – 11 juny 2015 Legislatura: huitena legislatura del País Valencià Circumscripció electoral: València | |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Esquerra Unida |
| Família | |
| Cònjuge | Esther López Barceló (2018–) |
Ignacio Blanco Giner (Algemesí, 26 de setembre de 1974) és un polític valencià, Síndic-portaveu d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) a les Corts Valencianes en la VIII Legislatura i candidat a la Presidència de la Generalitat Valenciana per a les eleccions a les Corts de 2015 pel seu partit.
Biografia[modifica]
Llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia (1997)[1] per la Universitat de Granada, té també cursos de la llicenciatura en Dret per la UNED i el Màster en Institucions i Polítiques de la Unió Europea (1998) per la Universitat de València.
Va iniciar la seua trajectòria professional en el Centre d'Estudis Polítics i Socials (CEPS), on va treballar com a Director de Projectes entre 1999 i 2000, tenint especial vinculació amb els processos polítics de Veneçuela i l'Equador. Posteriorment va treballar com a tècnic de cooperació al desenvolupament a l'ONG Bombers Sense Fronteres fins que va aprovar una oposició com a tècnic Administració General de la Generalitat Valenciana[1] el 2002. Militant d'Esquerra Unida del País Valencià (EUPV), obté l'acta de diputat a les Corts Valencianes a les eleccions de 2011 per la circumscripció de València. Com a portaveu adjunt del Grup Parlamentari, Blanco encapçala iniciatives d'oposició als presumptes casos de corrupció política que afectaven els governs del PP a la Generalitat com la denúncia dels presumptes tractes de favor de la Generalitat Valenciana a Santiago Calatrava.[2]
El novembre de 2014 Ignacio Blanco guanyà les Primàries d'EUPV per triar la persona candidata a la presidència de la Generalitat davant Marga Sanz, coordinadora general d'EUPV i candidata a les anteriors eleccions de 2011. Blanco liderarà així la llista per la circumscripció de València, mentre que la també diputada Esther López ho farà per Alacant i Jesús Monleón per la de Castelló.[3] Sanz continuà com a Coordinadora General del partit però deixà el lideratge al Grup Parlamentari de les Corts per cedir a Blanco tot el protagonisme institucional.[4]
Finalment, la candidatura Acord Ciutadà va obtenir 106.047 vots, un 4,26% del total, el que va valdre que Esquerra Unida del País Valencià quedara fora del parlament, i Blanco dimitira de tots els càrrecs el 28 de maig de 2015.[5]
A les eleccions de 2019 EUPV formà amb Podem la coalició Unides Podem pel que la formació de Blanco recuperà la representació a les Corts i també s'incorporà al Pacte del Botànic com a força de govern i pel que EUPV dirigeix la conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica amb la coordinadora d'EUPV Rosa Pérez Garijo al capdavant. Ignacio Blanco va formar part de l'equip de la conselleria com a Secretari Autonòmic de Participació i Transparència entre juliol 2019 i gener de 2020.[6][7]
Al novembre de 2018 va contreure matrimoni amb Esther López Barceló, amb qui mantenia una relació de diversos anys.[8]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Las nuevas Corts que se constituirán el 9 de junio incluyen parlamentarios llamados a jugar un papel protagonista en los debates de la Cámara notícia a Levante-EMV del 25 de maig de 2011 (castellà)
- ↑ «Santiago Calatrava denuncia a EU por una web que recoge sus 'pifias'» (en castellà). El Mundo-CV, 17-02-2014. [Consulta: 24 octubre 2014].
- ↑ «Ignacio Blanco, Esther López Barceló i Jesús Monleón seran els candidats d'Esquerra Unida per València, Alacant i Castelló». ara.cat, 10-11-2014. [Consulta: 8 gener 2015].
- ↑ «Sanz cede el puesto de portavoz a Blanco tras las primarias de EUPV» (en espanyol). El País, 10-11-2014. [Consulta: 8 gener 2015].
- ↑ Ignacio Blanco dimite tras la caída de EUPV en Les Corts notícia a Valenciaplaza del 28 de febrer de 2015 (castellà)
- ↑ NTC, À Punt. «Alfred Boix, Isaura Navarro i Ignacio Blanco, entre els nous secretaris autonòmics», 21-06-2019. [Consulta: 10 setembre 2022].
- ↑ Martínez, Laura. «Ignacio Blanco pide su cese como secretario autonómico de Transparencia» (en castellà), 08-01-2020. [Consulta: 10 setembre 2022].
- ↑ «Esther López Barceló e Ignacio Blanco se dan el "sí quiero"». Levante-EMV, 24-11-2018 [Consulta: 23 abril 2019].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ignacio Blanco Giner |
| Càrrecs en partits polítics i organitzacions | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Marga Sanz Alonso |
Síndic del Grup Parlamentari d'EUPV a les Corts Valencianes 2014-2015 |
Succeït per: Desapareix |