Ignasi Enric Jordà i Caballé

De Viquipèdia
Infotaula de personaIgnasi Enric Jordà i Caballé
Biografia
Naixement20 maig 1886 Modifica el valor a Wikidata
Cervera de la Marenda (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 desembre 1977 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSeminari de Girona
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióclergue, pedagog, periodista Modifica el valor a Wikidata

Ignasi Enric Jordà i Caballé (Cervera de la Marenda, 20 de maig de 1886 Barcelona, 3 de desembre de 1977) fou eclesiàstic, pedagog i periodista.

Biografia[modifica]

Passà la infància a Palamós. Estudià batxillerat i es formà al Seminari de Girona. Va ser ordenat sacerdot el 10 de juny de 1911 i restà vinculat a la parròquia del Mercadal de Girona. Exercí de mestre a Llagostera i el 1913 fou admès com alumne a l'Escuela Superior de Magisterio de Madrid on entrà en contacte amb l'ideari i les propostes educatives de la Institución Libre de Enseñanza. En acabar, 1916, va ser professor numerari de llengua i literatura a l'Escola Normal de Magisteri Girona.[1]

Cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona on es llicencià amb premi extraordinari el 1919. També donà classes de literatura i llengua a l'Institut de Girona entre 1919 i 1924.[2] Es doctorà el 1920, a la madrilenya Universitat Central de Madrid, amb premi extraordinari concedit per un tribunal presidit per José Ortega y Gasset.[1]

Fou director de la revista Gerunda des de la seva creació el 1920 fins a 1934. Aquesta publicació era l'òrgan d'expressió de l'Associació de Mestres Catòlics gironina.[3]

Ideològicament Jordà i Caballé era proper a la Lliga Regionalista, vinculat al moviment catalanista i soci des de 1918 de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana. Entre 1917 i 1936 va ensenyar llengua i cultura catalanes als futurs mestres de la Normal gironina. Acció promoguda per aquella entitat per dotar de càtedres de català a les escoles de mestres catalanes i que comptà amb l'anuència de l'Ajuntament de Girona.[4] En la tasca de fornir als futurs mestres del coneixement de la llengua i la literatura catalanes rebé el suport rellevant de Pompeu Fabra. Fou membre del Consistori dels Jocs Florals de Girona (1931)[5]

Durant la Segona República Espanyola, Jordà desplegà una intensa activitat per a la normalització i aprenentatge del català nombroses poblacions de terres gironines[6] i entre els funcionaris públics.[7]

Especialment durant aquests anys, Ignasi Enric Jordà intensificà el programa de visites culturals i excursions per als alumnes normalistes. Com apunta Joaquim Puigbert, aquestes activitats mostraven «el clima de treball, entusiasme i companyonia que vivien els alumnes» en uns anys en què «el professor Jordà esdevé el punt de referència més significat del Claustre de professors després del trasllat a Barcelona de Cassià Costal».[8]

De retorn a Girona, mantingué una discreta distància del règim franquista en tot el que era possible. Animà els cercles d'estudis dels mestres vinculats a l'Acció Catòlica que representaven una certa alternativa crítica al Sindicato Español del Magisterio (SEM) vinculat a l'estructura franquista.[1]

El 1946 es traslladà a l'Escola Normal de Barcelona on va ser professor fins a la seva jubilació.[9] Tot i que mantingué vincles amb Girona com ara la seva participació als "Juegos Florales de Gerona" com a membre del jurat amb Jaume Vicens Vives o Joaquim Pla i Dalmau.[10]

Obres[modifica]

  • Gramática de la lengua española. Girona : Dalmau Carles, Pla, 1929.
  • Gramática castellana. [s. l.] : [s.n.], [1930?]
  • Gramática castellana. Segundo grado. [Barcelona? : s.n., 1930?] (Cortina)
  • Gramática de la lengua española. Grado tercero. Barcelona : Cortina, [19..]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Mestras, Lluís M. Mestres d’aquell temps.. Girona: Grup de Mestres de l’Empordà, 1999, p. 117 - 125. 
  2. Jordà i Caballé, Ignasi Enric, 7 Maig 2020 [Consulta: 20 febrer 2022]. 
  3. Figueras i Puigdemont, 2020, p. 99-144.
  4. Quaderns d'Estudi, Abril 1916, p. 229.
  5. Figueras i Puigdemont, 2020, p. 118.
  6. Figueras i Puigdemont, 2020, p. 125-126.
  7. Govern de la Generalitat de Catalunya. Comissaria Delegada a Girona. Curs de gramàtica catalana per a funcionaris. Professor: Ign. Enric Jordà Caballé. 1931-1932. Girona: Obrador de la Casa de Misericòrdia,, 1931. 
  8. Puigbert, Joan. La Normal de Girona. 150 anys d’història (1844-1994. Girona: Universitat de Girona. Facultat de Ciències de l’Educació, 1995, p. 98. 
  9. Monés, Jordi. L'Escola Normal de Barcelona. 1845-1972.. Universitat de Barcelona, 2000. 
  10. Figueras i Puigdemont, 2020, p. 112.

Bibliografia[modifica]

  • Clara, J., Cornellà, P. i Puigbert, J. La Normal de Girona. 150 anys d’Història (1844-1994). Girona: Universitat de Girona, 1995.
  • ; Puigdemont, Joaquim «Ignasi Enric Jordà i Caballé (1886-1977) i les activitats de promoció de la llengua catalana els anys 20 i 30. El curset de Santa Coloma de Farners (1931)». Quaderns de la Selva, 22, 2010, pàg. 99-144 ref=harv.
  • Galí, Alexandre. Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya : 1900-1936. vol. 5. Barcelona: Fundació Alexandre Galí, 1978-1986.
  • Mestras i Martí, Lluís M. Mestres d’aquell temps. Girona: Grup de Mestres de l'Empordà.1999. A cura de Montserrat Mestres i David Pujol.
  • Monés i Pujol-Busquets, Jordi. L’Escola Normal de Barcelona. 1845-1972. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2000.
  • Puigbert, Joan. La Normal de Girona. 150 anys d’història (1844-1994). Girona: Universitat de Girona. Facultat de Ciències de l’Educació, 1995,