Il dio chiamato Dorian
Dorian Gray  | |
|---|---|
 | |
| Fitxa | |
| Direcció | Massimo Dallamano |
| Protagonistes | |
| Producció | Samuel Z. Arkoff i Harry Alan Towers |
| Guió | Massimo Dallamano |
| Música | Peppino De Luca |
| Fotografia | Otello Spila |
| Muntatge | Nicholas Wentworth i Leopold Jahn |
| Distribuïdor | Netflix i Constantin Film |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Alemanya, Itàlia i Regne Unit |
| Estrena | 1970 |
| Durada | 93 min |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | El retrat de Dorian Gray |
| Gènere | cinema fantàstic, cinema de terror, drama, cinema LGBT i pel·lícula basada en una novel·la |
| Lloc de la narració | Londres |
         | |
Il dio chiamato Dorian és una adaptació cinematogràfica de 1970 de la novel·la de 1890 d'Oscar Wilde El retrat de Dorian Gray protagonitzada per Helmut Berger.[1]
Dirigida per Massimo Dallamano i produïda per Harry Alan Towers, la pel·lícula subratlla la decadència i l'erotisme de la història i canvia l'escenari a Londres de principis dels anys setanta. L'alliberament sexual de finals de la dècada de 1960 i principis de la dècada de 1970 proporciona un teló de fons adequat per a les escapades de Dorian en aquesta versió, i també l'estil general de roba i moda de l'època s'extrapola a una versió dels anys setanta del món estètic i decadent del novel·la de la dècada de 1890.
L'opinió crítica de la pel·lícula és decididament mixta. D'una banda, alguns consideren la pel·lícula trash i sexplotació,[2] mentre que altres assenyalen que la pel·lícula es va rodar en un moment únic al segle XX quan una nova obertura sobre la sexualitat i la seva representació a la pel·lícula va permetre mostrar escenes només vagament insinuades a la novel·la i adaptacions cinematogràfiques anteriors (i també posteriors).[3]
Una diferència marcada entre aquesta versió i la novel·la és l'escena final. En lloc de tallar el quadre amb el ganivet en Dorian (per la qual cosa es va suïcidar sense voler), se'l veu suïcidant-se amb el ganivet deliberadament.
Argument[modifica]
Dorian, el seu amic Basil i un altre home beuen en un club de striptease de Londres. Se separen. Dorian va a un teatre buit i veu com una noia assajant el paper de Julieta de Romeu i Julieta. La porta a prendre un hot-dog i un cafè i beuen aigua d'una font. Caminen del braç durant la nit.
Ella el porta de tornada al teatre i reprodueix una cinta de Romeu i Julieta mentre fan l'amor. L'endemà diu que era verge. Ell la porta a casa dels seus pares. Va a veure en Basil al seu estudi de la vora del riu.
El client de Basil, Henry Wotton, arriba amb la seva germana i vol la foto de Dorian Gray per a la seva galeria. La imatge el mostra despullat fins a la cintura, amb una bufanda lila. Surten a l'exterior per parlar amb Dorian i discuteixen irònicament sobre Oscar Wilde. Discuten els demèrits del matrimoni.
Dorian porta la noia a una caseta de rajoles vermelles a Windsor Great Park. Ella fuig dient que hi ha tingut altres noies. L'atrapa i fan l'amor sota una alzina enorme.
Repartiment[modifica]
- Helmut Berger com a Dorian Gray
- Richard Todd com a Basil Hallward
- Herbert Lom com a Henry Wotton
- Marie Liljedahl com a Sibyl Vane
- Margaret Lee com a Gwendolyn
- Isa Miranda com a Sra. Ruxton
- Eleonora Rossi Drago com a Sra. Clouston
- Maria Rohm com Alice Campbell
- Stewart Black com a Jim
- Beryl Cunningham com Adrienne
Referències[modifica]
- ↑ (anglès) Dan Pavlides, The Secret of Dorian Gray Review, AllMovie. Consulté le 20 mai 2020.
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 7 gener 2011. [Consulta: 12 abril 2010].
- ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 26 febrer 2010. [Consulta: 12 abril 2010].
