Vés al contingut

Illa de Mal de Ventre

Plantilla:Infotaula geografia políticaIlla de Mal de Ventre
Imatge
Tipusilla Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Map
 39° 59′ 24″ N, 8° 18′ 33″ E / 39.99°N,8.3092°E / 39.99; 8.3092
PaísItàlia
Regió amb Estatut EspecialSardenya
Provínciaprovíncia d'Oristany Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població0 Modifica el valor a Wikidata (0 hab./km²)
Geografia
Superfície81 ha Modifica el valor a Wikidata
Mesura0,4 (amplada) × 2 (longitud) km
Banyat permar Mediterrània Modifica el valor a Wikidata
Altitud18 m Modifica el valor a Wikidata

L'Illa de Mal de Ventre és una illa situada a la costa oest de Sardenya. El seu nom original sard és Malu Entu, l'illa del Mal Vent, però durant el segle xix el procés de substitució lingüística forçada iniciat per la casa de Savoia i els piemontesos, comportà la italianització obligatòria i incorrecta de molta toponomàstica sarda. Per aquest motiu aquesta petita illa del mar de Sardenya rep actualment el nom d'Isola di Mal di Ventre en la majoria de cartes nàutiques.

Costa de l'Illa de Malu Entu

L'illa és propera a la península del Sinis, a una distància aproximada de 5 milles marines i fa part de l'Àrea Marina Protegida de la península del Sinis – Illa de Mal de Ventre, té una superfície de 0,80 quilòmetres quadrats. És una illa plana amb una màxima altitud de 18 metres sobre el nivell del mar. L'existència d'una surgent d'aigua dolça que permet sobreviure algunes espècies de petits mamífers, rèptils i volàtils.

Era conjuntament amb l'illa del Català base habitual dels pescadors algueresos, que arribaven a aquestes illetes per poder pescar llagosta i corall, i restaven durant llargs períodes a la zona gràcies a la presència d'aigua dolça a l'illa.

La costa oriental que mira vers Sardenya es presenta més sorrenca, amb algunes petites caletes que permeten l'arribada de les embarcacions. La costa occidental és més alta i rocosa, no permet desembarcar de manera segura i rep habitualment el vent de mestral de forma intensa. El fondal marí entorn de l'illa és força rocallós.

República de Malu Entu

[modifica]

L'illa de Mal di Ventre va cridar l'atenció de la premsa especialment durant el judici pel presumpte "complot independentista" que va tenir lloc a principis dels anys vuitanta, en què presumptament van participar-hi diversos activistes del nacionalisme sard[1][2] i que, segons algunes reconstruccions, va ser un complot dels serveis secrets italians per desacreditar el vent sard que havia sorgit en aquell moment[10]; l'illa va ser suposadament escollida, segons la fiscalia, com el lloc des del qual els insurgents haurien comunicat al món, mitjançant un potent equip de ràdio amateur, el naixement de la República Socialista de Sardenya.

El diari italià La Repubblica va informar, a l'agost de 2008, de la iniciativa de l'activista independentista sard, Salvatore "Doddore" Meloni, i els seus seguidors de pretendre el reconeixement internacional de l'illa de Mal de Ventre com la "República Independent de Malu Entu", referint-se als principis d'autodeterminació dels pobles consagrats a la Carta de les Nacions Unides.[3] Salvatore Meloni es va autoproclamar president de la República de Malu Entu, va declarar la nació lliure d'impostos i va afirmar que més de 300 persones havien expressat el seu interès a traslladar-s'hi.[4] També va enviar el projecte tant a les Nacions Unides com a Silvio Berlusconi, primer ministre d'Itàlia en aquella època.

Salvatore Meloni, que durant més de vint anys ha passat la major part dels seus dies a l'illot juntament amb altres activistes independentistes, va iniciar el febrer de 2009 una demanda civil per la usucapió de l'illa de Mal de Ventre que, des del 1972, pertany a l'empresa napolitana "Turistica Cabras srl". A més, Meloni va sol·licitar a l'Ajuntament del municipi de Cabras el registre de la seva residència a l'illa per reforçar la seva iniciativa. Meloni també va fer imprimir bitllets amb la seva cara, els anomenats "Soddus Sardos".

El gener de 2009, cinc mesos després de l'autoproclamació de la República, una batuda del Cos Forestal i de Protecció del Medi Ambient i de l'Autoritat Portuària va desallotjar els independentistes. Aquests últims van ser acusats, entre altres coses, d'haver danyat el medi ambient i d'haver eliminat il·legalment els residus produïts durant la seva estada a l'illa. Posteriorment, Salvatore Meloni, tot i que va ser expulsat, va tornar a l'illa,[5] abans de ser acusat d'evasió fiscal per una suma de 5 milions d'euros. L'estiu del 2012, Meloni va ser condemnat pel seu paper en l'intent de prendre el control de l'illa i condemnat a 20 mesos de presó.[6] L'abril del 2017, Meloni va ser arrestat i va iniciar una vaga de fam a la presó, demanant ser considerat pres polític. El 5 de juliol del 2017, després de dos mesos de vaga de fam, va morir.[7]

Geografia política

[modifica]

Administrativament forma part del municipi de Cabras a la província d'Oristany, i durant diversos anys va ser al centre d'una disputa entre l'empresari britànic Rex Miller, que en reclamava la propietat i el dret a explotar-la turísticament, i l'administració municipal. També està inclosa en el perímetre de la reserva natural "Penisola del Sinis - Isola di Maldiventre" i per aquest motiu està reconeguda com una zona de notable interès naturalista i importància ambiental. No hi ha edificis a l'illa, amb l'excepció d'un far automàtic per ajudar a la navegació nocturna. Les restes d'un nurag són visibles al llarg de la costa oriental, prova de la presència humana a l'illa des de l'edat del bronze. Prop de Cala dei Pastori encara són visibles les restes d'una gran casa romana, avui amagada per arbustos de llentiscle (Pistacia lentiscus) i de la qual, fins fa uns anys, es conservaven alguns elements de columnes de pedra calcària. A la rodalia de l'illa també hi ha nombrosos naufragis descoberts recentment de totes les èpoques, que mostren com el nom de l'illa confirma la naturalesa traïdora dels seus corrents.

L'illa està deshabitada, tot i que és freqüentada per turistes, sobretot durant la temporada d'estiu, que hi arriben des de les platges de Mari Ermi i Putzu Idu amb petites embarcacions d'esbarjo.[8] Tot i que és una terra majoritàriament inhòspita, antigament era freqüentada per pescadors de corall i pastors que, utilitzant les mateixes embarcacions de pescadors, portaven les seves ovelles a pasturar a l'illa durant l'hivern, que en aquesta part de Sardenya és particularment suau, i la primavera.

Referències

[modifica]
  1. Bellu, giovanni Maria «Separatismo sardo condannati i capi» (en italià). La Repubblica, 19-05-1985 [Consulta: 20 novembre 2025].
  2. Bellu, Giovanni Maria «Agguati, guerriglia, sequestri ecco il complotto separatista sardo» (en italià). La Repubblica, 12-07-1984 [Consulta: 20 novembre 2025].
  3. Ceccarelli, Filippo «Mercoledì». La Repubblica, 27 agost 2008 [Consulta: 20 novembre 2025].
  4. Squires, Nick «Sardinian island declares 'independence'» (en anglès). The Telegraph, 22 setembre 2008 [Consulta: 20 novembre 2025].
  5. «Oristano, cade la "repubblica di Malu Entu" Il giudice sequestra Mal di Ventre» (en italià). La Repubblica, 1 febrer 2009 [Consulta: 20 novembre 2025].
  6. «Occupazione dell’isola di Mal di Ventre, Meloni condannato» (en italià). La Nuova Sardegna, 11 juny 2012 [Consulta: 20 novembre 2025].
  7. «Doddore Meloni, morto l’indipendentista sardo dopo 2 mesi di sciopero della fame in carcere» (en italià). Il Fatto Quotidiano, 5 juliol 2017 [Consulta: 20 novembre 2025].
  8. «SeaNext». SeaNext. [Consulta: 20 novembre 2025].

Enllaços externs

[modifica]