Illes Paracel

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaIlles Paracel

Localització
ParacelIslands.png
16° 39′ 17″ N, 112° 44′ 50″ E / 16.654612°N,112.747192°E / 16.654612; 112.747192
Territori reclamat per República Popular de la Xina, Vietnam i República de la Xina
Estat República Popular de la Xina
Província Hainan
Conté Illa Woody
Geografia
Banyat per Mar de la Xina Meridional
Indicatius
Fus horari UTC+08:00
Modifica dades a Wikidata

Les illes Paracel[1] o també Illes Xisha (de vegades, illes Paracels), antigament, i de forma més correcta, Illes del Placel o Pracel en portuguès, (en xinès: 西沙群島/ en pinyin: Xīshā Qúndǎo; vietnamita: Quần đảo Hoàng Sa/ 群島黃沙) són un grup d'illes i esculls en el Mar de la Xina Meridional. Són part de les illes del mar de la Xina Meridional, aproximadament a un terç de la distància des de Vietnam central al nord de Filipines. La seva sobirania se la disputen Vietnam i Xina.[2]

Geografia[modifica]

Posició relativa

Conflicte entre Xina i Vietnam[modifica]

Abans de 1932, les illes Paracels apareixien en els mapes de la Xina de la Dinastia Qing i la República de la Xina, a més d'en mapes vietnamites de la Dinastia Nguyen. A la caiguda de la dinastoa manxú (Qing) el nou govern revolucionari de la província de Guangdong va decidir posar les illes Paracel sota jurisdicció del comtat de Ya Xian de la prefectura de Hainan el 1911. El govern militar del Sud de la Xina el 1921 va confirmar la decisió i Xina va continuar exercint autoritat sobre les illes Paracel i Spratly a la mar del Sud de la Xina mitjançant la concessió de llicencies o contractes a comerciants privats xinesos. El 1932, França van reclamar les Paracels i les Spratly ocasionant la protesta de la Xina i Japó. El 1933 França va ocupar algunes illes i va annexionar formalment les Paracels i les Spratlys, que va incorporar a la Indoxina Francesa, construint en elles algunes estacions meteorològiques (la més important la de l'illa Pattle) però va permetre l'activitat dels pescadors xinesos, tant els que vivien allí com els que s'hi acostaven.  El 1939 Japó va ocupar les illes expulsant als francesos i el 1941, l'Imperi Japonès va declarar les Paracel i les Spratly com part de Taiwan, aleshores sota el seu govern directe. Després de la derrota del Japó en la Segona Guerra Mundial, la Declaració del Caire i la Declaració de Potsdam concediren el control de les illes a la República de la Xina i a finals del 1946 foren ocupades per la Xina (aleshores la Xina Nacionalista) però els francesos els hi van disputar i van establir algunes posicions a les Paracels occidentals. Japó hi va renunciar en els acords de Ginebra de 1954 i de la Conferència van sorgir dos estats de Vietnam dividits pel paral·lel 17 i per tant les illes van quedar pel Vietnam del Sud, que havia de ser un estat neocolonial francès. El 1956, amb la retirada francesa, el Vietnam del Sud es va fer càrrec de les bases a les Paracel especialment la base naval de l'illa Pattle. El 19 de gener de 1974 tropes de la República Popular de la Xina van ocupar les illes Paracel derrotant a una guarnició sudvietnamita en la batalla de Hoang Sa. Les illes van passar a la Xina Popular sent però reclamades per la República de la Xina (Taiwan) i per la República Socialista de Vietnam. Al costat de les Spratly, Xina considera les illes Paracelso com a part de la Província de Hainan mentre que Vietnam (ara ja unificat) el 1982, va establir aquestes illes com a part dels districtes de Hoang Sa a Quang Nam-Da Nang. El 1997, Xina va anunciar que pensava obrir les illes al turisme, construint a continuació sengles ports a l'Illa Woody i a l'Illa Duncan, a més d'un aeroport. [cal citació] El juliol del 2012 l'Assemblea Nacional de Vietnam va aprovar la llei que demarcava la frontera marítima del país incloent les illes Paracel i Spratly; com a resposta al moviment vietnamita el govern de Beijing va anunciar l'establiment de la ciutat a nivell de prefectura de Sansha, abraçant les Paracel i les Spratly.

Protestes antichinas a Hanoi (maig 2014).

Al maig de 2014 es va produir un esclat de violència antixinesa a Vietnam — va haver-hi diversos morts i centenars de ferits — provocat per la instal·lació per l'empresa estatal xinesa CNOOC d'una plataforma petroliera en les aigües de les illes objecto de disputa entre els dos països. Les autoritats xineses van respondre reafirmant la seva sobirania i assegurant que «la plataforma seguirà funcionant». El diari semioficial xinès Global Times va arribar a amenaçar amb l'ús de la força per posar fi al que qualificava de «provocació de Vietnam» ja que «si Xina no mostra la seva potència, la seva determinació a defensar la integritat territorial serà al final subestimada». Per la seva banda el primer ministre vietnamita Nguyen Tan Dung i el president de la República Truong Tan Sang van animar als seus compatriotes a acudir pacíficament a les manifestacions en defensa «de la sagrada sobirania del país» que s'havien convocat per als dies següents. En previsió que es produïssin nous incidents violents diverses empreses multinacionals van tancar temporalment les seves instal·lacions.[2]

Referències[modifica]

  1. Salvador Salinas: Atlas de geografía universal, Madrid, Litografía Fernández, 1951
  2. 2,0 2,1 Isidre Amorós, "China advierte a Vietnam que 'no cederá ni un centímetro de terreno'", La Vanguardia, 17 de mayo de 2014.
  3. Sailing Directions, Publicación 161, Sector 1, pg. 5, sección 1.7

Vegeu també[modifica]