Ilse Aichinger

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaIlse Aichinger
Biografia
Naixement1r novembre 1921 Modifica el valor a Wikidata
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 novembre 2016 Modifica el valor a Wikidata (95 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióGymnasium Sacre Coeur Wien (en) Tradueix
Ursulinenkloster Wien (en) Tradueix
Universitat de Viena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballLiteratura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Viena
Breitbrunn am Chiemsee
Lenggries
Geisenhausen
Ulm
Großgmain
Frankfurt del Main Modifica el valor a Wikidata
OcupacióEscriptora i radio playwright (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat1945 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorS. Fischer Verlag (1949–1950) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
CònjugeGünter Eich Modifica el valor a Wikidata
FillsClemens Eich
Mirjam Eich (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesLudwig Aichinger Modifica el valor a Wikidata i Berta Aichinger (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansHelga Michie Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Ilse Aichinger (signature).jpg Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm2536572 Modifica el valor a Wikidata

Ilse Aichinger (Viena, 1 de novembre de 1921 Viena, 11 de novembre de 2016) va ser una escriptora austríaca coneguda pels seus relats sobre la persecució que va patir per part dels nazis a causa de la seva ascendència jueva.[1]

La seva obra presenta, sovint amb aparença onírica, surrealista o en forma de paràboles, la seva preocupació per la persecució que reberen els jueus i una denúncia de l'Holocaust.[2]

Va escriure poemes, relats curts i narracions radiofòniques, i va guanyar diversos premis literaris europeus: Grup 47 (1952), Georg Trakl (1979), Franz Kafka (1983), Europa de Literatura (1987), Nacional d'Àustria (1995) i Joseph Breitbach (2000), compartit amb M. Werner i W. G. Sebald.[1]

Amb The Fourth Gate (1945), Ilse Aichinger va ser la primera escriptora austríaca a abordar la qüestió dels camps de concentració. I encara amb el seu manifest polític An Appeal to Doubt (1946), interpel·lava els seus contemporanis sobre els noves certeses de la postguerra.[3]

La seva novel·la més destacada és Die grössere Hoffnung (‘La més gran esperança’, 1948) i també els reculls de contes Rede unter dem Galgen (‘Discurs sota la forca’, 1952), Eliza, Eliza (1965) i Nachricht vom Tag (‘Notícia del dia’, 1970).[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ilse Aichinger
  1. 1,0 1,1 «Ilse Aichinger». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Ilse Aichinger» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 20 abril 2020].
  3. 3,0 3,1 Adler, Jeremy. «Ilse Aichinger obituary» (en anglès), 21-12-2016. [Consulta: 20 abril 2020].