Isòtops del iode

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Iode-131)

El iode té 37 isòtops, dels quals només el 127I és estable. El iode-129 (amb un període de semidesintegració d'uns 16 milions d'anys) es pot produir a partir del xenó-129 en l'atmosfera terrestre, o també mitjançant la desintegració de l'urani-238. Com l'urani-238 es produeix durant un cert nombre d'activitats relacionades amb l'energia nuclear, la seua presència (la relació 129I/I) pot indicar el tipus d'activitat exercida en un determinat lloc. Per aquesta raó, el iode-129 es va emprar en els estudis d'aigua de pluja en el seguiment de l'accident de Txernòbil. També s'ha emprat com a traçador en l'aigua superficial i com a indicador de la dispersió de residus en el medi ambient. Altres aplicacions poden estar impedides per la producció de iode-129 en la litosfera mitjançant un nombre de mecanismes de decaïment.

En molts aspectes el iode-129 és semblant al clor-36. És un halogen soluble, relativament no reactiu; existeix principalment com a anió no solvatat, i es produeix per reaccions in situ termonuclears i cosmogèniques. En estudis hidrològics, les concentracions de iode-129 es donen generalment com la relació de iode-129 enfront del iode total (pràcticament tot iode-127). Com en el cas de la relació 36Cl/Cl, les relacions 129I/I en la natura són força petites, 10-14 a 10-10 (el pic termonuclear de 129I/I durant les dècades 1960 i 1970 va arribar a uns valors de 10-7, a causa de les proves nuclears). El iode-129 es diferencia del clor-36 perquè el seu període de semidesintegració és major (16 enfront de 0,3 milions d'anys), és altament biofílic i es troba en múltiples formes iòniques (generalment I- i iodats), que tenen diferent comportament químic. Això fa que el 129I entri fàcilment en la biosfera i s'incorpori en la vegetació, el sòl, la llet, el teixit animal, etc.

S'ha evidenciat excessos de 129Xe estable en meteorits resultants de la desintegració de 129I primigeni produït de nou per les supernoves que crearen la pols i el gas que va formar el sistema solar. El 129I fou el primer radionúclid extint identificat com a present en el sistema solar primigeni. La seva desintegració és la base de l'esquema de datació radiomètrica de I-Xe, que cobreix els primers 83 milions d'anys de l'evolució del sistema solar.
Massa atòmica estàndard: 126.90447(3) u

Aplicacions mèdiques[modifica]

El radioisòtop artificial I-131 (un emissor beta), amb un període de semidesintegració de 8 dies, s'ha emprat en el tractament de càncer i altres patologies de la glàndula tiroide. També s'utilitzen en tomografia el 123I i el 124I, donant imatges de diferents qualitats.[1]

Taula[modifica]

Símbol del
núclid
Z(p) N(n)  
massa isotòpica(u)
 
període de
semidesintegració
Espín
nuclear
composició
isotòpics
representativa
(fracció molar)
rang de variació
natural
(fracció molar)
energia d'excitació
108I 53 55 107.94348(39)# 36(6) ms (1)#
109I 53 56 108.93815(11) 103(5) µs (5/2+)
110I 53 57 109.93524(33)# 650(20) ms 1+#
111I 53 58 110.93028(32)# 2.5(2) s (5/2+)#
112I 53 59 111.92797(23)# 3.42(11) s
113I 53 60 112.92364(6) 6.6(2) s 5/2+#
114I 53 61 113.92185(32)# 2.1(2) s 1+
114mI 265.9(5) keV 6.2(5) s (7)
115I 53 62 114.91805(3) 1.3(2) min (5/2+)#
116I 53 63 115.91681(10) 2.91(15) s 1+
116mI 400(50)# keV 3.27(16) µs (7-)
117I 53 64 116.91365(3) 2.22(4) min (5/2)+
118I 53 65 117.913074(21) 13.7(5) min 2-
118mI 190.1(10) keV 8.5(5) min (7-)
119I 53 66 118.91007(3) 19.1(4) min 5/2+
120I 53 67 119.910048(19) 81.6(2) min 2-
120m1I 72.61(9) keV 228(15) ns (1+,2+,3+)
120m2I 320(15) keV 53(4) min (7-)
121I 53 68 120.907367(11) 2.12(1) h 5/2+
121mI 2376.9(4) keV 9.0(15) µs
122I 53 69 121.907589(6) 3.63(6) min 1+
123I 53 70 122.905589(4) 13.2235(19) h 5/2+
124I 53 71 123.9062099(25) 4.1760(3) d 2-
125I 53 72 124.9046302(16) 59.400(10) d 5/2+
126I 53 73 125.905624(4) 12.93(5) d 2-
127I 53 74 126.904473(4) STABLE 5/2+ 1.0000
128I 53 75 127.905809(4) 24.99(2) min 1+
128m1I 137.850(4) keV 845(20) ns 4-
128m2I 167.367(5) keV 175(15) ns (6)-
129I 53 76 128.904988(3) 1.57(4)E+7 a 7/2+
130I 53 77 129.906674(3) 12.36(1) h 5+
130m1I 39.9525(13) keV 8.84(6) min 2+
130m2I 69.5865(7) keV 133(7) ns (6)-
130m3I 82.3960(19) keV 315(15) ns -
130m4I 85.1099(10) keV 254(4) ns (6)-
131I 53 78 130.9061246(12) 8.02070(11) d 7/2+
132I 53 79 131.907997(6) 2.295(13) h 4+
132mI 104(12) keV 1.387(15) h (8-)
133I 53 80 132.907797(5) 20.8(1) h 7/2+
133m1I 1634.174(17) keV 9(2) s (19/2-)
133m2I 1729.160(17) keV ~170 ns (15/2-)
134I 53 81 133.909744(9) 52.5(2) min (4)+
134mI 316.49(22) keV 3.52(4) min (8)-
135I 53 82 134.910048(8) 6.57(2) h 7/2+
136I 53 83 135.91465(5) 83.4(10) s (1-)
136mI 650(120) keV 46.9(10) s (6-)
137I 53 84 136.917871(30) 24.13(12) s (7/2+)
138I 53 85 137.92235(9) 6.23(3) s (2-)
139I 53 86 138.92610(3) 2.282(10) s 7/2+#
140I 53 87 139.93100(21)# 860(40) ms (3)(-#)
141I 53 88 140.93503(21)# 430(20) ms 7/2+#
142I 53 89 141.94018(43)# ~200 ms 2-#
143I 53 90 142.94456(43)# 100# ms [>300 ns] 7/2+#
144I 53 91 143.94999(54)# 50# ms [>300 ns] 1-#

Notes[modifica]

  • Els valors marcats amb # no estan derivats únicament de dades experimentals, sinó que en part es basen en tendències sistemàtiques. Els espins amb arguments d'assignació febles es troben entre parèntesis.
  • Les incerteses es troben en forma concisa entre parèntesis després dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertesa indiquen una desviació estàndard, tret de la composició isotòpica i la massa atòmica estàndard de la IUPAC, que utilitzen incerteses expandides.

Referències[modifica]

  1. Erwann Rault, Stefaan Vandenberghe, Roel Van Holen, Jan De Beenhouwer, Steven Staelens, Ignace Lemahieu «Comparison of Image Quality of Different Iodine Isotopes (I-123, I-124, and I-131)» (abstract). Cancer Biotherapy & Radiopharmaceuticals, 22, 3, 2007, pàg. 423–430. DOI: 10.1089/cbr.2006.323.
Index de pàgines d'isòtops · Taula de núclids
Isòtop més lleuger Isòtop actual Isòtop més pesant
Isòtops del tel·luri Isòtops del iode Isòtops del xenó