Isabel Franc
.jpg) (2018)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 gener 1955 (69 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, novel·lista |
| Gènere | Literatura lèsbica |
 | |
Isabel Franc (Barcelona, 1955) és una escriptora catalana.[1] En algunes de les seves novel·les signa amb el pseudònim de Lola Van Guàrdia. Les seves obres es caracteritzen per l'humor i per estar generalment centrades en el món de l'homosexualitat femenina. També ha impartit conferències i cursos d'escriptura. Ha estat convidada per diverses universitats nord-americanes. El seu estil caracteritzat pel sentit de l'humor, combina la sàtira, la ironia i la paròdia en un univers on les dones són les protagonistes
| « | Escribe con sarcasmo y ternura a partes iguales sobre unos seres que podrían pulular por una película de Woody Allen aunque tengan un pie siempre puesto en una de Almodóvar. | » |
| — El País | ||
Des de 2010 és professora a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès,[2] on imparteix cursos d'escriptura i literatura humorística, entre d'altres. Ha col·laborat com a articulista en diverses publicacions. En l'actualitat és col·laboradora habitual de La Independent, Agència de Notícies amb Visió de Gènere.[3]
Obra[modifica]
Novel·les[modifica]
Es va donar a conèixer per a la literatura amb Entre todas las mujeres (Tusquets 1992),[4] una obra insòlita que va merèixer ser finalista del Premi La Sonrisa Vertical.
És l'autora de la celebrada Trilogia de Lola Van Guardia, editada per Egales,[5] que inclou els títols: Con Pedigree (1997),[6] Plumes de Doble Filo (1999)[7] i La mansión de las Tríbadas (2002),[8] traduïdes a diversos idiomes.
Al novembre de 2004 va publicar No me llames cariño (Egales)[9] que va rebre el Premi Shangay a la millor novel·la de l'any.
El 2006 Las razones de Jo,[10] publicada a Lumen i qualificada com “una versió insòlita, divertida i irreverent de Mujercitas".
El 2012 Elogio del Happy End, publicada a Egales i guanyadora del VI premi Terenci Moix de literatura LGBT.[11]
Narració curta[modifica]
2008 Cuentos y Fábulas de Lola Van Guardia (Egales) recopilació de relats.[12]
Obres col·lectives[modifica]
Otras Voces (Egales 2002).[13] Las chicas con las chicas (Egales 2008).[14] Noves dames del crim (Llibres del Delicte, 2015),[15] Ábreme con cuidado (ed. Dos bigotes 2015)[16] amb Incidente en el salón, una paròdia del famós saló de Natalie Barney a la Rive Gauche parisenca dels anys 20, i Donde no puedas amar no te demores (Egales 2016).[17]
Novel·la gràfica[modifica]
El 2010 publica, juntament amb la dibuixant Susanna Martín, Alicia en un món real (Norma còmic)[18] una novel·la gràfica sobre el càncer de mama, no exempta d'ironia, que va rebre el Premi Jennifer Quiles 2011.
El 2014, de nou en col·laboració amb Susanna Martín i Norma còmic, publica Sansamba,[19] una altra novel·la gràfica amb tocs autobiogràfics. Una reflexió sobre les fronteres culturals i emocionals a partir d'una amistat suposadament impossible.
Assaig[modifica]
2007 Del pozo a la hiena: humor e ironía en la llamada literatura lésbica en el volumen colectivo Cultura, homosexualidad y homofobia. Vol II Amazonia: retos de visibilidad lesbiana (Laertes 2007).[20]
2012 Envers un Elogi del happy end, a Accions i reinvencions. Cultures lèsbiques a la Catalunya del tombant de segle XXI (UOC) Coordinat per Meri Torras.[21]
El 2013 apareix el llibre col·lectiu Desconegudes & Fascinants[22] a Egales, una recopilació de mini biografies per visibilitzar dones silenciades.
El 2017 coordina i edita Las HumoristAs. Ensayo poco serio sobre mujeres y humor,[23] publicat per Icària. En to humorístic, el llibre fa una profunda reflexió sobre la presencia/absència de les dones en el terreny de l'humor.
Traducció i edició[modifica]
És cotraductora de El jardín de Shahrzad[24] (Egales 2008), editora i prologuista de la nova versió de Ladies Almanach de Djuna Barnes (Egales 2008).[25]
Teatre[modifica]
Participa en el muntatge teatral Yo Gloria Fuertes, de Gloria Bosch dirigit per Ariadna Martí de Puig. És autora de l'obra De Generacions,[26] un text per a tres personatges que ens presenta com entenen, viuen i expressen el feminisme dues generacions separades en el temps.
Premis[modifica]
- 1992: Finalista del premi La Sonrisa Vertical.
- 2004: Premi Shangay.
- 2011: Premi Jennifer Quiles.
- 2011: Premio Fundación Arena de Narrativa GLBTQ.[27]
Notes[modifica]
- MARÍN, Diego: «Hay que reivindicar lo gai porque lo que no se nombra no existe», Diario La Rioja, 2 de novembre de 2006.
Referències[modifica]
- ↑ Marín (2006)
- ↑ «Escola d'escriptura Ateneu Barcelonès». [Consulta: 21 febrer 2018].
- ↑ «La Independent. Comunicació, feminisme, igualtat de gènere». [Consulta: 21 febrer 2018].
- ↑ PlanetadeLibros. Entre todas las mujeres | Planeta de Libros [Consulta: 21 febrer 2018].
- ↑ «Editorial Egales - Página principal» (en castellà). [Consulta: 21 febrer 2018].
- ↑ Con pedigree Lola Van Guardia / Isabel Franc (en castellà).
- ↑ Plumas de doble filo Lola Van Guardia / Isabel Franc (en castellà).
- ↑ La mansión de las tríbadas Lola Van Guardia / Isabel Franc (en castellà).
- ↑ Isabel Franc / Lola Van Guardia. No me llames cariño (en castellà).
- ↑ Isabel Franc. Lumen S.A. Editorial - Editorial Tirant Lo Blanch. «Las razones de Jo.». [Consulta: 21 febrer 2018].
- ↑ FRANC, Isabel. Elogio del Happy End [Consulta: 21 febrer 2018].
- ↑ Isabel Franc / Lola Van Guardia. Cuentos y fábulas de Lola Van Guardia [Consulta: 21 febrer 2018].
- ↑ Varias Autoras. Otras Voces [Consulta: 21 febrer 2018].
- ↑ Varias Autoras. Las chicas con las chicas (en castellà) [Consulta: 21 febrer 2018].
- ↑ «Noves dames del crim – Llibres del Delicte». [Consulta: 21 febrer 2018].
- ↑ «Ábreme con cuidado - Editorial Dos Bigotes». [Consulta: 21 febrer 2018].
- ↑ Donde no puedas amar, no te demores VARIAS AUTORAS [Consulta: 21 febrer 2018].
- ↑ NORMA EDITORIAL: ALICIA EN UN MUNDO REAL (en castellà) [Consulta: 21 febrer 2018]. Arxivat 2018-02-22 a Wayback Machine.
- ↑ NORMA EDITORIAL: SANSAMBA (en castellà) [Consulta: 21 febrer 2018]. Arxivat 2018-02-22 a Wayback Machine.
- ↑ «Cultura, homosexualidad y homofobia» (en castellà). Arxivat de l'original el 2018-02-22. [Consulta: 21 febrer 2018].
- ↑ «Accions i reinvencions. Cultures lèsbiques a la Catalunya del tombat de segle XX-XXI: disponible en pdf | Cuerpo y Textualidad». Arxivat de l'original el 2018-02-22. [Consulta: 21 febrer 2018].
- ↑ MORALES, Thais & FRANC, Isabel (eds.). Desconocidas & Fascinantes [Consulta: 21 febrer 2018].
- ↑ «Las humoristas - Icaria Editorial» (en castellà). Arxivat de l'original el 2017-12-08. [Consulta: 21 febrer 2018].
- ↑ El jardín de Shahrzad Vida [Consulta: 21 febrer 2018].
- ↑ Djuna Barnes. El almanaque de las mujeres [Consulta: 21 febrer 2018].
- ↑ «Lectura dramatitzada 'De generacions', de l'autora Isabel Franc» (en anglès). [Consulta: 21 febrer 2018]. Arxivat 2018-02-22 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-02-22. [Consulta: 21 febrer 2018].
- ↑ Isabel Franc gana el Premio Fundación Arena Arxivat 2013-04-11 at Archive.is, revista Nois, 22 de septiembre de 2012.