Isauris

(S'ha redirigit des de: Isauri)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de grup humàIsauris
Tipus grup humà
Modifica dades a Wikidata

Els isauris (isauri o isaurica gens) eren probablement un poble originat en els pisidis tot i que se'ls considerava licaons.

Els isauris són descrits com a lletjos, de baixa estatura i mal armats; mals soldats en camp obert, però insuperables quan desenvolupaven la lluita guerrillera a les muntanyes.

La seva activitat principal era el robatori, el bandidatge, el saqueig i la rapinya. Vivien a les muntanyes i baixaven a la plana i atacaven els llogarets de les regions més properes (Cilícia, Frígia i Pisídia). Molts isauris van prendre part també a les pirateries dels cilicis (segle II i I aC).

Per tot això van esdevenir tant perillosos que els romans van enviar el 78 aC una expedició dirigida per P. Servilius, que després de diverses campanyes va aconseguir prendre els seus punts més forts a les muntanyes, va ocupar Isaura, i els va obligar a la submissió; per la seva victòria va rebre el nom d'Isàuric (75 aC).

A partir d'aquí foren identificats com a poble separat (abans eren freqüentment considerats licaons). Ciceró és el primer que en parla com a poble diferent i distingeix entre Forum Lycaonium i Forum Isauricum.

Tot i la seva derrota els isauris van continuar amb els seus hàbits depredadors. Vers el 37 aC el país havia estat incorporat a Galàcia, i el sobirà d'aquest estat, Amintes, va intentar eliminar el costum del bandidatge però va morir en un combat amb bandits. Mentre Pompeu reeixia contra els pirates cilicis a la mar, els bandits isauris continuaven actuant. Com que els romans no podien perseguir-los per les muntanyes, van establir una sèrie de fortaleses i els van rodejar; però els isauris sovint van poder esquivar el bloqueig.

Al segle III els habitants d'Isàuria i els de Cilícia es van unir en una sola nació (els habitants de les parts muntanyoses de Cilícia ja eren anomenats isauris i de fet tenien les mateixes actituds i característiques). Els isauris unificats van iniciar expedicions de saqueig a gran escala i les ciutats més riques foren atacades tot i que normalment eren fortificades.

Durant dos segles van ser el terror dels pobles veïns. Sembla que fou un dels principals caps dels isauris, Trebelià, el que va prendre el títol d'emperador romà vers el 266 aC i fou un dels trenta tirnas. Tot i que fou derrotat i mort pels romans, aquests no van poder conquerir les muntanyes dels isauris.

Durant el regnat de Probe es va obtenir una submissió que no fou duradora doncs després del 282 van tornar a ser independents.

Al segle V més d'un exèrcit bizantí fou completament aniquilat pels isauris. El 475 un militar de la regió que servia a l'exèrcit bizantí es va proclamar emperador amb el nom de Zenó, pel seu matrimoni amb la filla de Flavi Valeri Lleó i juntament amb el fill menor d'edat Lleó II. Fou conegut com l'isauri. En el regnat del successor Anastasi I de Bizanci els isauris foren sotmesos sinó totalment si en gran part, i sota Justinià I ja estaven totalment sotmesos.