Iuri Andrukhòvitx

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaIuri Andrukhòvitx
Yurii Andrukhovych 2015.jpg
Iuri Andrukhòvitx
Dades biogràfiques
Naixement Iuri Íhorovitx Andrukhòvitx
Юрій Ігорович Андрухович
13 de març de 1960 (1960-03-13) (57 anys)
Ivano-Frankivsk, Ucraïna
Nacionalitat Flag of Ukraine.svg Ucraïna
Activitat professional
Camp de treball Poesia
Ocupació Escriptor, poeta, assagista i traductor
Dades familiars
Fills
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Iuri Íhorovitx Andrukhòvitx (en ucraïnès: Юрій Ігорович Андрухович), nascut el 13 de març de 1960 a Ivano-Frankivsk, Ucraïna) és un escriptor, poeta, assagista i traductor en llengua ucraïnesa. És cofundador, juntament amb Oleksandr Irvanets i Víktor Neborak, del grup poètic Bu-Ba-Bu el 1985, format per les sigles de les paraules burlesk, balahan, bufonada (бурлеск, балаган, буфонада), és a dir, "burlesc, teatre de fira, bufonada".

Bibliografia[modifica]

Fins ara, Andrukhòvitx ha publicat quatre novel·les, quatre reculls de poemes, un llibre de narracions curtes i dos volums d'assaigs, a més de traduccions literàries de l'anglès, de l'alemany, del polonès i del rus. Els seus assaigs apareixen regularment al Zèrkalo nedeli / Dzèrkalo Tíjnia (Mirall setmanal), un diari trilingüe influent publicat en rus i ucraïnès, amb els articles principals que apareixen també en una edició anglesa online. Ha escrit, entre d'altres, les obres següents:

  • El cel i les places (Небо і площі, Nebo i ploixtxi 1985), poesia
  • A l'esquerra, a l'alçada del cor (Зліва, де серце, Zliva, de sertse 1989), narrativa
  • El cor de la ciutat (Середмістя, Seredmístia 1989), poesia
  • Ocells i plantes exòtics (Екзотичні птахи і рослини, Ekzotitxni ptakhi i roslini 1991), poesia
  • Recreacions (Рекреації, Rekreàtsii 1992), novel·la
  • La Moscovíada, (Московіада, Moskoviada 1993), novel·la
  • Perversió (Перверзія, Pervèrzia 1996), novel·la
  • Desorientació en el terreny (Дезорієнтація на місцевості, Dezorientàtsia na místsevosti 1999), assaig
  • La meva Europa (Моя Європа, Moia Evropa 2001), assaig escrit en col·laboració amb l'escriptor polonès Andrzej Stasiuk
  • Els dotze anells (Дванадцять обручів, Dvanàdtsiat óbrutxiv 2003), novel·la
  • Cançons per a un gall mort (Пісні для мертвого півня, Pisni dlià mertvogo pívnia 2004), poesia
  • El dia que va morir Lady Day (Billie Holliday) (День смерті Пані День, Deny smerti Pani Deny 2006), antologia de traduccions a l'ucraïnès de poesia nord-americana de les dècades del 1950 i 1960
  • El diable és al formatge (Диявол ховається в сирі, Diàvol khovàetsia v siri 2006), assaig

Per la seva obra literària i la seva activitat pública com a intel·lectual, Andrukhòvitx ha estat guardonat amb diversos premis nacionals i internacionals, com ara el Premi Herder (2001), el Premi de la Pau Erich Maria Remarque (2005), el Premi de la Fira del Llibre de Leipzig per a l'Entesa a Europa (2006) i el Premi Angelus (també el 2006). És membre del comitè editorial de les publicacions periòdiques ucraïneses Krítika i Potiah 76.

Posicionament polític[modifica]

Andrukhòvitx escriu en ucraïnès i és conegut per les seves posicions fortament ucraïnòfiles, tot i que rarament se'l considera un nacionalista ucraïnès, denominació que rebutja categòricament. Quan l'entrevisten, assegura que respecta tant l'ucraïnès com el rus i afirma que els seus oponents no entenen que és la mateixa supervivència de la llengua ucraïnesa la que es troba amenaçada. Ell mateix es tradueix els seus assaigs de l'ucraïnès al rus per al diari Zèrkalo nedeli / Dzèrkalo Tíjnia, que es publica alhora en totes dues llengües.

Trívia[modifica]

Curiosament, el 2006, n'Andrukhòvitx va ser convidat a participar en l'edició del festival de literatura Kosmopolis, al CCCB de Barcelona, dedicada a la literatura russa (!). No van explicar mai perquè s'havia invitat un escriptor ucraïnès que escriu en ucraïnès per a co-inaugurar aquella edició. Tampoc van intentar trobar un traductor de l'ucraïnès al català o castellà, raó per la qual l'autor es va passar a l'alemany i no hi va haver cap més entrebanc. Quan alguns interessats preguntaren als organitzadors si portarien escriptors ucraïnesos (com a escriptors ucraïnesos) al CCCB, els responsables van respondre que "ja havien portat els ucraïnesos"...

Enllaços externs[modifica]