Iuri Tiniànov
![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement |
6 octubre 1894 (Julià) Rēzekne (Letònia) |
Mort |
20 desembre 1943 (49 anys) Moscou (Rússia) |
Causa de mort | Causes naturals (Esclerosi múltiple) |
Lloc d'enterrament | Cementiri de Vagànkovo |
Formació | Universitat Estatal de Sant Petersburg (–1918) |
Activitat | |
Ocupació | Escriptor, traductor, guionista, novel·lista, crític literari, prosista, poeta, dramaturg, especialista en literatura i crític |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Cònjuge |
Q62603170 ![]() |
Fills |
Q21857240 ![]() |
Premis | |
| |
![]() ![]() | |
![]() |
Iuri Nikolàievitx Tiniànov (en rus: Ю́рий Никола́евич Тыня́нов; Rejitsa, 18 d'octubre de 1894 – Moscou, 20 de desembre de 1943) fou un escriptor i filòleg rus. Va ser una autoritat sobre Aleksandr Puixkin i un membre important de l'escola formalista russa.
Biografia[modifica]
Mentre assistia a la Universitat de Petrograd, Tiniànov freqüentà el seminari de Puixkin en mans de l'acadèmic literari Semion Venguérov. El 1921 aparegueren els seus primers treballs a la premsa.
Escriptor i historiador, va ser professor d'història de la literatura russa a l'Institut d'Història de l'Art de Leningrad entre 1920 i 1931. El 1927 escrigué el relat breu El sotstinent Susdit, traduït al català el 2015 per Jaume Creus amb Adesiara.[1] El 1928, juntament amb el lingüista Roman Jakobson, publicà unes tesis que foren un precedent de l'estructuralisme. Tiniànov també escrigué novel·les històriques on aplicà les seves teories. Els seus altres treballs inclouen biografies populars d'Aleksandr Puixkin i Wilhelm Küchelbecker i traduccions destacades de Heinrich Heine i altres autors. Morí a Moscou d'esclerosi múltiple.
Família[modifica]
Iuri Tiniànov es va casar el 3 de febrer de 1916 amb Leia Abélevna (Ielena Aleksàndrovna) Zílber (pel seu primer matrimoni Katxanívskaia, germana de Lev Zílber i Veniamín Kaverin); la seva filla és la poetessa i traductora Inna Tiniànova (1916-2004).
Referències[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Iuri Tiniànov ![]() |
- ↑ Dyakonova, Xenia «El sotstinent de Tiniànov». Ara, 21-02-2015.