Ixkún
| ||||
| Tipus | Lloc Maya a Guatemala  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Maya site in Dolores area (en)  | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | El Petén (Guatemala) | |||
| Localització | Dolores (en) | |||
| ||||
Ixkún (també Ixcún) és un jaciment arqueològic maia precolombí situat al departament de Petén, a Guatemala. Es troba al nord de la ciutat de Dolores. És un jaciment important que conté un bon nombre de monticles sense excavar i de monuments, alguns dels quals s'han restaurat.[1]
Ixkún era la capital d'un important senyoriu a la vall del riu Mopán. Altres senyorius que destacaren en aquesta regió de les terres baixes dels maies al Petén foren Curucuitz, Ixcol i Ixtontón.[2] Altres vuit llocs formaven part del senyoriu d'Ixkún.[2] L'Estela 1 d'Ixkún és un dels monuments més alts de tota la regió del Petén.[3]
El principal període d'activitat d'Ixkún fou durant el clàssic tardà. Estigué ocupat, però, des del preclàssic tardà fins al postclàssic.[4]
Localització[modifica]
Ixkún es troba al municipi de Dolores, a 6,5 km al nord del poble homònim, a la zona nord-oest de les Muntanyes maies.[5] El jaciment ocupa una sèrie de pujols càrstics i una àmplia vall de 25 km².[1] El riu Mopán flueix a 4 km a l'est de les ruïnes.[1] L'àrea coberta pel que era el senyoriu d'Ixkún incloïa àmplies planícies adequades per a l'agricultura a la zona dels rius Mopán i Xa. La ciutat estava a més en una ruta comercial que corria de nord a sud i vinculava tot la vall de Dolores fins al riu Mopán i controlava l'accés a Ucanal i a altres ciutats de la zona.[6]
Ixkún es troba a 35 km d'una altra gran ciutat maia anomenada El Caracol, que es troba dins de l'actual territori de Belize.[6]
Història[modifica]
Ixkún estava habitada en el preclàssic tardà. Els maies del clàssic primerenc reconstruïren part de les estructures preclàssiques que hi havia.[6] El període de major activitat en fou el clàssic tardà i aquest apogeu continuà fins al clàssic terminal, tot i que part de l'obra empresa al final s'abandonà.[6] Hi ha també evidència d'ocupació del lloc ja en el postclàssic.[6] Fins a les recerques realitzades al 2005, no s'hi havia estat trobat un glif emblema o ditintiu d'Ixkún, perquè les escriptures estan molt erosionades.[6]
La història d'Ixkún sembla estar lligada a la de la ciutat veïna de Sacul.[7] Les aliances i conflictes que s'han pogut determinar entre Ixkún i altres ciutats al nord-oest de les Muntanyes Maies, com Sacul i Ucanal, indiquen una àmplia relació política amb tota la regió central de les terres baixes maies del Petén.[7]
Història moderna[modifica]
Ixkún ha estat explorat des del s. XIX, en part a causa de la presència de l'Estela 1, que té una grandària singular.[8] Modest Méndez, governador del Petén, visità les ruïnes al 1852, i contractà l'artista Eusebio Lara perquè fes dibuixos i pintures dels monuments trobats.[8] Alfred Maudslay visità Ixkún el 1887, en feu plànols i degué descobrir l'Estela 2 i la 3.[8] En feu dibuixos, fotografià l'Estela 1 i n'agafà un motle.[8] L'excavació que feu Maudslay de la part superior de l'Estela 6 fou la primera tasca arqueològica del jaciment i una de les primeres accions científiques en aquesta zona del Petén.[8]
Sylvanus Morley també visità el lloc el 1914 acompanyat d'Herbert Spinden.[8] S'encarregaren de tornar a fer plànols del jaciment, en registraren algunes inscripcions i obtingueren material fotogràfic d'alguns monuments.[8]
Ian Graham visità Ixkún el 1971, 1972 i 1978 i actualitzà la tasca anterior.[8] Traslladà les parts supervivents d'un intens saqueig de l'Estela 5 cap al poble de Dolores per arrecerar-la.[8] Des del 1985 Ixkún ha estat investigat per l'Atles Arqueològic de Guatemala.[8] Els dos sacbés existents foren explorats per Oswaldo Gómez el 1993.[9] El denominat Grup 50 fou excavat per Claudia Valenzuela. Finalment, el Grup 37 fou explorat per Varinia Matute i el Grup 38 per Erika M. Gómez, tot això l'any de 2001.[10][11]
Descripció del lloc[modifica]
És un gran jaciment que cobreix una àrea de ca. 16 km². El seu nucli inclou un joc de pilota, alguns temples, palaus amb volta, un complex denominat Grup I i dues piràmides mitjanes, entre altres estructures. Els arqueòlegs n'han registrat 51 grups arquitectònics a la ciutat antiga, situats tant dins com fora de l'actual parc arqueològic protegit.[1] La majoria d'aquestes estructures eren residències.[1] Hi ha almenys 46 grups residencials, prop de 245 monticles, i diversos chultunes. Hi ha un complex arquitectònic en un pujol al sud del nucli del jaciment.[12]
Monuments[modifica]
S'han descobert set monuments esculpits a Ixkún, incloent-hi esteles i altars.[7] Cinc d'aquests contenen inscripcions referides a fets que succeïren entre els anys 766 i 800 de. N'hi ha també 11 monuments llisos (sense inscripcions).[13][7] Els monuments tenen tots un sol estil escultòric, comú en les ciutats de la zona sud-est del Petén.[12] La majoria d'esteles pertanyen a aquest mateix estil i només estan tallades en un costat.[12] Les figures contingudes en aquests monuments esculpits solen referir-se als governants de la ciutat, en posició parada, mirant cap a l'esquerra i amb les cames separades formant un triangle.[12]
Galeria de fotografies d'Ixkún[modifica]
-
Estela 12 a la plaça Central -
Jeroglífics a l'Altar 2, plaça del Nord -
Estela 4, a la plaça Central -
Estela 2, a la plaça Nord -
Plaça Central d'Ixkún, amb les Esteles 1 i 2. Petén, Guatemala
-
Estela 3, a la plaça Nord -
Estela 1 i l'Altar 1 -
Sacbé sud -
Joc de pilota encara no excavat
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Laporte & Mejía 2005a, p. 5
- ↑ 2,0 2,1 Laporte 2005, p. 202
- ↑ Laporte & Torres 1994, p. 131
- ↑ Laporte i Torres, 1994, p. 112-134.
- ↑ Laporte i Mejía, 2005a, p. 1.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Martin & Grube 1999, p. 96
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 Laporte et al 2005, p.158.
- ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 Laporte & Majía 2005, p.12.
- ↑ Laporte & Mejía 2005b, p.13.
- ↑ Laporte & Mejía 2005b, p.17.
- ↑ Laporte & Mejía 2005b, pp.18, 22.
- ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 Laporte et al 2005, p.157.
- ↑ Laporte et al 2005, p.156.
Bibliografia[modifica]
- Laporte, Juan Pedro. «Terminal Classic Settlement and Polity in the Mopan Valley, Petén, Guatemala». A: Demarest, A.A.; Rice, P.M.; Rice, D.S. (Eds.). =The Terminal Classic in the Maya lowlands: Collapse, transition, and transformation (en anglès). Boulder: University Press of Colorado, 2005, p. 195–230. ISBN 0-87081-822-8. OCLC 61719499.
- Laporte, Juan Pedro; Torres, Carlos Rolando «Reconocimiento en Ixkun, Dolores». Reporte 1, Atlas Arqueológico de Guatemala. Instituto de Antropología e Historia [Guatemala], 1988, p. 11–25.
- Laporte, Juan Pedro; Torres, Carlos Rolando «Los señoríos del Sureste de Petén.». I Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 1987. Museo Nacional de Arqueología y Etnología [Guatemala], 1994, p. 112–134. Arxivat de l'original el 2011-09-14 [Consulta: 11 juliol 2019].
- Laporte, Juan Pedro; Mejía, Héctor E. «Ixkun, Dolores, Petén: Una introducción.». . Atlas Arqueológico de Guatemala, Dirección General del Patrimonio Cultural y Natural, Ministerio de Cultura y Deportes [Guatemala], 2005a, p. 1–12. Arxivat de l'original el 2011-07-07 [Consulta: 2 febrer 2011].
- Laporte, Juan Pedro; Mejía, Héctor E. «Exploraciones en el sector central de Ixkún.». . Atlas Arqueológico de Guatemala, Dirección General del Patrimonio Cultural y Natural, Ministerio de Cultura y Deportes [Guatemala], 2005, p. 13–58. Arxivat de l'original el 2011-07-07 [Consulta: 11 juliol 2019].
- Laporte, Juan Pedro; Mejía; Escobedo; Wanyerka. «Los monumentos esculpidos de Ixkun y algunos aspectos históricos del sitio.». A: J.P. Laporte y H. Mejía. Ixkun, Petén, Guatemala: Exploraciones en una ciudad del alto Mopan, 1985-2005. Guatemala: Atlas Arqueológico de Guatemala, Dirección General del Patrimonio Cultural y Natural, Ministerio de Cultura y Deportes, 2005, p. 156–217.
- Martin, Simon; Grube. Chronicle of the Maya Kings and Queens: Deciphering the Dynasties of the Ancient Maya (en anglès). Londres y Nueva York: Thames & Hudson, 1999. ISBN 0-500-05103-8. OCLC 47358325.
- (en inglés) «Corpus of Maya Hieroglyphic Inscriptions: Ixkun Stela 1». President and Fellows of Harvard College. Arxivat de l'original el 21 de juliol de 2011. [Consulta: 2 febrer 2011].
- (en inglés) Valdés, Juan Antonio. «Disaster in Sight: The Terminal Classic at Tikal and Uaxactun». A: Arthur A. Demarest, Prudence M. Rice and Don S. Rice (eds.). The Terminal Classic in the Maya lowlands: Collapse, transition, and transformation. Boulder: University Press of Colorado, 2005, p. 162–194. ISBN 0-87081-822-8. OCLC 61719499.
- «El asentamiento en la periferia de Ixkún: Un acercamiento a su desarrollo y función.» (PDF publicación en línea). XX Simposio de Investigaciones Arqueológicas en Guatemala, 2006 (editado por J.P. Laporte, B. Arroyo and H. Mejía). Museo Nacional de Arqueología y Etnología. Arxivat de l'original el 14 de setembre de 2011. [Consulta: 1r febrer 2011].
Enllaços externs[modifica]
- Wikimedia Commons conté una categoria multimèdia sobre Ixkún.
