Jafudà ben Barzilai, el Barceloní
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1070  Barcelona, presumiblement |
| Mort | c. 1140 (69/70 anys) Barcelona, presumiblement |
| Dades personals | |
| Religió | Judaisme |
| Activitat | |
| Ocupació | rabí, Cabalista |
| Professors | Isaac ben Rovèn, el Barceloní |
| Alumnes | Abraham ben Isaac de Narbona |
Jafudà ben Barzilai, el Barceloní (Albargeloni) (Barcelona, c. 1070 - Barcelona, segle xii)[1] fou un talmudista català.[2] Gairebé no se sap res de la seva vida. Provenia d'una família molt distingida, ja que no era estrany que se l'anomenès «ha-Nasi» (el príncep), un títol d'honor que van portar també els seus descendents a Barcelona.[3]
És molt dubtós si Jafudà fou deixeble d'Isaac ben Rovèn, el Barceloní, com alguns han sostingut. Tampoc es pot determinar el nom dels seus deixebles i si Abraham ben Isaac de Lunel (RABaD II) era entre ells. Sí que és segur que Abraham ben Isaac va conèixer Jafudà personalment i li va consultar casos difícils. Jafudà va tenir un cop una controvèrsia amb el seu savi amic i conciutadà Abraham ben Ḥiyya. Aquest darrer, sembla, va intentar ajornar un casament perquè les estrelles es van mostrar com a presagis desfavorables, mentre Jafudà va mantenir que aquesta conducta era contrària a llei, ja que l'observació de presagis està prohibida a les escriptures.
Obres[modifica]
Jafudà fou un del més gran codificadors de l'edat mitjana. A excepció d'uns quants fragments, els seus escrits halacans s'han perdut. Tanmateix, són sovint citats com a autoritat per Rabad II, Isaac ben Abba Mari (els quals l'anomenen senzillament "Ha-Rab," o "Ha-Rab ha-Emḥabber"), Abraham ben David (RABaD III), i Zerahiah ben Isaac ha-Levi.
Les obres de Maimònides i de Jacob ben Asher, publicades un segle més tard, van fer que els còdexs de Jafudà quedessin negligits, tot i que estudiosos del segle xvi en fessin ús.[4] De les citacions que apareixen en obres de més de quaranta autors resulta que Jafudà va codificar la llei sencera, tant ritual com civil. El seu Sefer ha-'Ittim (Llibre sobre els temps litúrgics), del qual en perviuen fragments de manuscrit a la biblioteca del Jews' College, London (Hirschfeld, en J. Q. R. xiv. 191-192). Els fragments contenen regulacions pel Sàbat, però el llibre al principi no només incloia regulacions pel Sàbat, festivitats, i el Roix Hodeix, sinó també gairebé tot el material tractat en la primera part del Ṭur, i probablement encara més que això. La part del còdex que tracta lleis de matrimoni i temes de parentiu és anomenat per alguns Seder Nashim (Ordre de les dones); per altres, Yiḥens Ella'er Bosar. La llei civil va ésser inclosa en el Sefer ha-dinim (Llibre de les lleis) (així llegit per Halberstam en comptes de Sefer ha-Dayyanim), el qual va ser dividit en cinc "portes".
A més d'aquestes obres halacanes Jafudà va escriure un detallat comentari del Sefer Yeẓirah. Com molts comentaris d'aquest destacat llibre, els de Jafudà són de poca ajuda per a entendre el text; ben al contrari, conté les disquisicions pròpies de Jafudà, mig místiques, mig filosòfico-teològiques. L'autor revela una sorprenent familiaritat amb la literatura talmúdico-midràixica i facilita extractes d'obres dels geonim que són altrament desconegudes.
Judah estava familiaritzat amb les escriptures filosòfiques de Saadia i de Samuel ben Hophni, però no amb aquells de Shlomo ibn Yehuda ibn Gabirol (Avicebró) i de Baḥya. Mostra poc talent per tractar temes teològics o filosòfics. Argumenta infatigablement contra l'acusació feta pels caraïtes segons la qual els rabins afavorien els antropomorfismes.
Referències[modifica]
- ↑ Feliu, 2010
- ↑ En hebreu, el nom s'escriu "ha-Bartseloni".
- ↑ Schechter, Solomon; Ginzberg, Louis. «Judah ben Barzillai (usually called Al-Bargeloni ‘the Barcelonian’)». A: JewishEncyclopedia. Nova York: Funk & Wagnalls Company, 1901–1906.
- ↑ Judah ben Asher.
Bibliografia[modifica]
- Feliu, Eduard. «La cultura hebrea a la Barcelona medieval». A: Lletres hebrees a la Barcelona medieval. Barcelona: Ajuntament de Barcelona - Institut de Cultura, 2010, pàgs. 11-12 (Muhba textures, 3) [Consulta: 6 maig 2018].