Ialta

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Jalta)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaIalta
Ялта (uk)
Yalta (crh)
Ялта (ru) Modifica el valor a Wikidata
Flag of Yalta (en) Coats of arms of Yalta (en)
Flag of Yalta (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata Coats of arms of Yalta (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Widok na Jałtę ze statku 01.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 44° 29′ 58″ N, 34° 09′ 19″ E / 44.4994°N,34.1553°E / 44.4994; 34.1553
Territori reivindicat perRússia i Ucraïna i Organització de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
$0disputa territorial
República autònomaRepública Autònoma de Crimea
MunicipiYalta Municipality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Yalta Municipality (en) Tradueix (1945–)
Yalta Urban Okrug (en) Tradueix (2014–) Modifica el valor a Wikidata
Població
Total79.458 (2018) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat280,77 hab/km²
Idiomatàtar de Crimea
ucraïnès
rus Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície283 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perUchan-su (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altitud200 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1154
Organització política
Òrgan legislatiuYalta Municipality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal98600 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic654 Modifica el valor a Wikidata
Identificador KOATUU0111900000 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webyalta.com.ua Modifica el valor a Wikidata

Ialta, en rus Ялта, és una ciutat de la República de Crimea, situada a la riba septentrional de la mar Negra.[1] Fins a la darreria del segle xv va ser coneguda com a Yalita. El 2014 tenia 76.746 habitants.[2]

La ciutat oficialment pertany a Ucraïna, va ser ocupada el 2014 per Rússia i va ser anexionada de facto al Districte Federal del Sud.

Història[modifica]

Al segle xix, la ciutat es va convertir en un centre balneari i turístic per a l'aristocràcia russa. Leo Tolstoi hi passava els estius i Anton Txèkhov el 1898 hi va comprar una casa («la Datxa Blanca»), on va viure fins al 1902. El 1889 es va acabar el Palau Massandra al nord de Ialta, un encàrrec del tsar Alexandre II. Nicolau II va fer construir el Palau Livàdia al sud-oest el 1911.

Durant e lsegle xx era el principal centre turístic de la Unió Soviètica. El 1920, Vladimir Lenin va emetre un decret «Sobre l'ús de Crimea per al tractament mèdic dels treballadors» per fer-ne una zona turística per als descans de proletaris mereixedor. S'hi van construir nombrosos sanatoris obrers a la ciutat i als afores. De fet, no hi havia gaire altres llocs on els ciutadans soviètics poguessin venir per unes vacances al mar, ja que viatges a l'estranger eren prohibits. L'elit soviètica també hi estiuejava; el primer ministre soviètic, Ióssif Stalin, va utilitzar el Palau Massandra com a residència d'estiu.

És conegut per la Conferència de Ialta del febrer de 1945 on les delegacions de les tres potències aliades: la Unió Soviètica, els Estats Units i el Regne Unit, van pactar el final de la Segona Guerra Mundial i el repartiment posterior del món.[3]

Ciutats agermanades[modifica]

La ciutat de Ialta està agermanada amb les següents localitats:

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ialta